Barcelona renova part dels llums de Nadal aquest desembre, amb una nova proposta totalment aconfessional dissenyada per l’Estudi Antoni Arola. L’autor ha guanyat el concurs municipal per a l’enllumenat festiu, que lluirà a la plaça Catalunya, la Gran Via i el carrer Aragó. Per primera vegada, a més, la Ronda Sant Pere tindrà il·luminació especial i creixerà el tram guarnit del carrer Balmes de Diagonal fins a ronda Universitat. Laietana, Urquinaona, Paral·lel i els mercats mantenen l’enllumenat estrenat l’any passat.
El govern municipal ha incrementat per segon any la inversió municipal en il·luminació, després d’un primer mandat d’Ada Colau poc procliu a aquesta dinamització als carrers cèntrics i preferia activitats de proximitat als barris. El tinent d’alcaldia Jaume Collboni (PSC) ha presumit d’un salt pressupostari del 24%, passant d’1,62 milions el 2020 als 2,058 d’enguany, i ha defensat la recentralització a Ciutat Vella i l’Eixample.
“Voldríem que la il·luminació nadalenca del centre de la ciutat sigui una nova icona, que sigui espectacular, tingui la Marca Barcelona i expressi al món què som”, ha dit el tinent d’alcaldia. Ha confiat que la pandèmia ja estarà “sota control” i la ciutat ja estarà “en plena arrancada econòmica”. “Mantenim la importància dels eixos de barri però qui ha rebut un major impacte pel Covid-19 és el centre de la ciutat”, ha argumentat.
Què signifiquen els dissenys
Arola ha defensat els seus dissenys “austers” formats per simples tires de llum, que segons ell podran ser reciclats molts anys per la seva simplicitat. “No hem volgut fer grans invents”, ha argumentat. De les guirnaldes de plaça Catalunya, ha dit que intenten redibuixar aquesta àrea “mal dibuixat pobreta” i fer que irradiï llum als edificis del voltant amb una “pèrgola de radis”. Collboni ha esquivat descartar explícitament una pista de gel en aquest emplaçament, on n’hi havia hagut durant el mandat de Xavier Trias (CiU), però ha avançat que la plaça tornarà a acollir activitats culturals sota la batuta d’Oriol Martí Sambola.
ENQUESTA: T’agraden els nous llums?
Les línies d’Aragó són una simplificació extrema de la figura de l’estel, que s’aprecia més a distància que de prop. Pel que fa als cercles de la Gran Via, ha explicat, evoquen les làmpades domèstiques per evocar benvinguda, calidesa i retrobament familiar. Els llums de l’any passat a les vies renovades –com els coneguts “Fum fum fum” de la Gran Via– es reaprofitaran en altres carrers de la ciutat.
“Oberts” a patrocinis “coherents”
Preguntat pels patrocinis amb marques explícits, Collboni ha obert la porta a autoritzar finalment aquesta vella reivindicació dels eixos comercials més cèntrics i turístics, que podrien captar finançament privat per aquesta via. “Estem oberts als patrocinis i de fet serà una de les solucions de futur”, ha dit el tinent. Sense comprometre-s’hi per aquest mateix Nadal, ha posat com a condició que haurien de ser patrocinadors “coherents” amb la Marca Barcelona i “que expressin” la filosofia del Nadal barceloní.
En tot cas, ara el proper pas immediat serà el concurs de producció dels nous llums de Nadal. La regidora Montse Ballarín ha emfatitzat la voluntat dels socialistes, quan van assumir l’àrea de Comerç el 2019, d’incrementar la quantitat i qualitat dels carrers il·luminats a través de talent local. Tot i que la campanya 2020 va quedar clarament deslluïda per les restriccions i per la manca de suport botiguer al nou contracte centralitzat que proposava el consistori, Ballarín ha considerat que ja va ser un pas endavant cap al “nou model de Nadal barceloní” pretès en iniciar el mandat actual.
El contracte únic, estancat
Els eixos comercials que cofinancen els llums dels seus propis carrers tindran novament dues vies per fer-ho: les subvencions ordinàries i el contracte centralitzat, que implica delegar totes les gestions –i decisions– en l’Ajuntament. Les ajudes de moment tornen a cobrir el 50% del cost –el cofinançament històric– però l’any passat van pujar al 75% i Ballarín no descarta tornar-les a augmentar segons la situació econòmica. Zones amb obres de llarga durada o amb Pla de Barris tindran a més un suport especial.
El contracte únic, emfatitzat fa un any, segueix sense entusiasmar als botiguers. Si en la primera edició s’hi van adherir 16 entitats, enguany només s’hi afegeix una més, la dels comerciants de Torrent de l’Olla. Ballarín ha atribuït l’estancament a que “és difícil per als comerciants canviar la forma de fer les coses”, però ha considerat que 17 adhesions era una bona xifra: “Significa que estem consolidant el nou model perquè els 16 de l’any passat estan satisfets i repeteixen”.
1 
