L’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) vetlla pel suport a les famílies amb persones afectades per bulímia o anorèxia o altres trastorns de conducta alimentària mitjançant programes de suport. Alguns d’ells són grups en què es pretén crear espais on les famílies puguin expressar els sentiments i emocions que tenen respecte al procés d’acompanyament al seu familiar. L’ACAB exposa a la seva pàgina web que compartir i escoltar les vivències d’altres famílies amb algun d’aquests trastorns dona eines per afrontar-ho de manera positiva.
Tot i així, el programa de suport als familiars busca, per sobre de tot, reduir l’angoixa que pot generar conviure amb una persona que pateix anorèxia, bulímia, trastorn per afartament o altres. L’associació ho aconsegueix amb un servei d’informació, assessorament, acompanyament i suport tant a famílies com cuidadors. Amb activitats dissenyades per l’equip de l’ACAB el programa de suport busca reduir l’angoixa i la confusió i fomentar l’actitud positiva envers al pronòstic del pacient. Els psicòlegs especialistes en trastorns d’aquest tipus i un equip de voluntaris, també especialista en el tracte amb pacients – alguns d’ells fins i tot són exafectats – contribueixen al programa participant de les activitats. L’ACAB aspira a arribar a 350 unitats familiars per assistir-les en el procés.
A més, l’associació també disposa de serveis d’informació immediata i orientació telefònica a persones que pateixen “directa o indirectament” algun trastorn de la conducta alimentària. Amb aquesta assistència l’ACAB intenta oferir una guia de com buscar ajuda a les persones afectades. Personal qualificat forma part del servei d’informació i orientació, que a més segueix un programa de formació permanent especialitzat, segons informa l’ACAB.
L’entitat va sorgir al 1992 impulsada per familiars i especialistes de l’Hospital Clínic. Paral·lelament a les funcions d’acompanyament, també porta a terme accions de sensibilització per “alertar la societat sobre les conseqüències i riscos sanitaris i socials d’aquests trastorns”.
