El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha exigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que converteixi la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona en un “espai de memòria, dignitat i record”, en motiu de l’aniversari del 20-N. L’entitat torna a aprofitar l’efemèride de la mort de Franco per assegurar que la “presència” del franquisme a l’Estat és una “anomalia democràtica internacional notòria i evident”.
Aquest cop ho fa a través d’un acte de format televisiu que s’emet aquest divendres a les sis de la tarda en què Mauri, portaveus d’entitats memorialístiques i testimonis de la tortura parlen sobre aquesta realitat i l’enfronten amb les d’altres països que també han viscut règims feixistes. Així, Òmnium torna a reivindicar la “necessitat de dignificar la memòria democràtica davant dels crims del franquisme” i denuncia “l’anomalia internacional” que suposa mantenir determinats espais com la comissaria de Via Laietana, on “durant anys es van perpetrar tortures”.
A parer de Mauria hi ha institucions a l’Estat, entre elles la comissaria de Via Laietana, que “tenen aquesta connexió molt clara” amb les arrels franquistes, en un país on “encara hi ha tant de dolor” i on “no s’ha aconseguit passar pàgina” amb el franquisme. En aquest sentit recorda que el Congrés dels Diputats va aprovar el 2017 una proposta no de llei per reconvertir l’espai i traspassar la titularitat a les institucions catalanes, proposta que, subratlla Òmnium, no s’ha complert.
L’espai televisiu ha comptat amb la col·laboració de Montse Torras i Carles Vallejo, represaliats i membres de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme; Pilar Rebaque, de la Comissió per la Dignitat; el periodista Antoni Batista; Pep Martínez, el primer denunciant de tortures a l’estat espanyol; la directora executiva del Museo Sitio de Memoria ESMA de Buenos Aires, Alejandra Naftal; la directora del Museu do Aljube de Lisboa, Rita Rato, i el Museu de l’Stasi de Berlín.
Òmnium recorda que la major part dels centres de detenció i tortura de les principals dictadures europees són avui espais de memòria com el que reclama per a la comissaria de Via Laietana de Barcelona. En són exemples la presó de Peniche a Portugal, l’edifici de l’Stasi a Alemanya o la seu del Partit Nazi hongarès, entre d’altres.
