L’arxiu de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona segueix tancat hermèticament, més 40 anys després de la fi de la dictadura. L’Ateneu de Memòria Popular ho recorda en un comunicat aquest dimarts, en motiu del Dia Internacional dels Arxius, i reclama novament obrir aquest fons documental per permetre l’estudi de la repressió franquista. L’entitat estima que a la Direcció General d’Arxius del Ministeri de l’Interior es conserven unes 100.000 fitxes polítiques de dissidents pro-democràcia redactades durant la dictadura, així com els expedients professionals dels agents de l’ordre públic de l’època.
“La conservació dels arxius policials de la dictadura franquista i la posada a disposició del seus fons per a la investigació i la divulgació històrica constitueix un deure inexcusable de l’Administració i un dret ciutadà irrenunciable en democràcia, que encara avui resta per ser acomplert en la seva totalitat”, sosté l’entitat. “Els fons documentals provinents dels arxius policials són fonamentals no sols per
documentar la repressió franquista, sinó també per conèixer les accions i les persones que van lluitar per conquerir la democràcia i les llibertats al nostre país”, afegeix. Així, constata, es produeix la paradoxa que els arxius policials de la dictadura són alhora “els nostres arxius de la memòria democràtica i com a tals s’han de conservar i, sobretot, obrir a la ciutadania”.
A Barcelona hi hauria una part d’aquests arxius franquistes, concretament els de la funesta Brigada de Información Social o Brigada Político-Social de la Comissaria de Via Laietana. L’entitat denuncia que és molt complicat accedir-hi, fins i tot per a fer-hi recerca acadèmica. Una de les poques persones que hauria pogut consultar el fons a la ciutat és el periodista Antoni Batista, per primer cop l’any 1985. Els documents que va consultar aleshores van ser cedits al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB, mentre que el gruix del fons policial va ser enviat a un arxiu de l’Estat a Alcalà d’Henares (Madrid). Segons el documental Barcelona 1962. L’ombra dels Creix (Òptim TV, 2014), els responsables de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya conservaven documentació de la dictadura en unes oficines del carrer Salvatierra de la capital catalana.
La comissaria immutable
L’entitat també recorda els múltiples intents durant la dècada dels 2000 de reclamar al govern espanyol el trasllat de la Comissaria de Via Laietana i la reconversió de l’edifici en centre memorial. La primera petició va ser al Congrés dels Diputats, l’any 2005 de la mà d’ERC, sense resposta oficial. La segona va ser des de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’aprovació d’una moció el maig de 2013. I la tercera va ser cinc mesos després al Parlament català a través d’ICV-EUiA. El 2017 ERC va tornar a portar la reivindicació al Congrés, en forma de Proposició no de Llei: hi van votar a favor PSOE i Cs, però no ha tingut conseqüències. L’últim intent ha estat el 2019: una comissió cívica formada per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, la Fundació Irla i Òmnium Cultural ho van tornar a demanar als partits polítics, sense èxit.
Les protestes per la sentència van tornar a posar la comissaria explícitament en el punt de mira i va fer evident la reticència de l’Estat espanyol a museitzar l’edifici. El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa (BComú), va demanar-ne per carta la cessió a Interior i va ser ràpidament desautoritzat pel soci de govern socialista. Unes setmanes més tard, amb els carrers més tranquils, el PSC va afluixar la seva negativa i va permetre l’aprovació al ple municipal d’una nova moció. El ministeri de l’Interior, però, ha tornat a tancar la porta: el febrer d’aquest 2020, just abans de la pandèmia, el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglésias reconeixia per escrit que “no es planteja” moure la prefectura de Via Laietana 43. El faristol municipal que explica la història de l’edifici ha estat sistemàticament vandalitzat.
