La cruïlla de la Meridiana amb Fabra i Puig ja és oficialment l’últim reducte de les protestes contra el judici de l’1-O a Barcelona. Com cada dia nit, i ja en van 47 consecutives, veïns de Sant Andreu i Nou Barris s’han concentrat al carrer per reclamar la llibertat dels presos polítics. Aquesta nit han rebut ajuda d’altres barris de la ciutat i han aconseguit reunir a unes 400 persones, el doble que els últims dies, i bloquejar aquest accés viari clau de la capital.
Els Mossos d’Esquadra, cansats de gestionar a diari els intents de tallar el carrer i de les marxes lentes dels manifestants, han optat per canviar d’estratègia i des del primer moment han deixat que els concentrats ocupessin l’avinguda Meridiana per bloquejar el trànsit. La Guàrdia Urbana ha desviat el trànsit de sortida pel carrer Escòcia i el d’entrada per un lateral de Fabra i Puig. Els agents antiavalots s’han limitat a mirar-se la manifestació des de la distància, confiant que no hi hauria incidents.
Pancarta irònica sobre el tall de la Meridiana i altres protestes de la sentència, rebatejades amb l’argot d’Astèrix i Obèlix / Meridiana Resisteix
“Meridiana Resisteix!”, cridaven periòdicament alguns manifestants, com si volguessin recordar-se que són els últims que surten al carrer. A cada nit que passa, el símbol de la Meridiana com a epicentre de la lluitat contra la repressió creix i ja és habitual veure pancartes comparant la protesta amb la Gàl·lia rebel d’Astèrix i Obèlix. Algun manifestant fins i tot s’ha decorat el casc amb el nom de “Meridianix”, el nom fictici que rebria una hipotètica província gal·la amb capital a la Meridiana.
Sense por i explicant batalletes
La concentració s’ha produït sense grans incidents. Només hi ha hagut un moment de tensió al principi de tot, quan un cotxe ha intentat travessar el tall i ha colpejat un manifestant, que ha sortit il·lès. Entre els crits de llibertat i les proclames a la resistència, només el pas d’ambulàncies i camions dels bombers han fet que els manifestants s’apartessin del mig del carrer.
Sense preocupacions per l’absència de policia, la conversa més habitual en els diferents grups era el record de batalletes passades i el recompte de nits que cadascú ha passat al tall. Els més veterans recorden amb orgull com va començar tot, pràcticament de manera espontània, sense grups de Telegram ni crides massives. I al final són els que més han aguantat.
A les 23h tocades, els concentrats han deixat tot el que estaven fent i s’han posat a cantar Els Segadors. I, com cada nit des de fa 47 dies, han acabat el tall amb el crit “Un dia més, Meridiana resisteix!”. Acte seguit, les desenes de persones que han aguantat fins al final han recollit les seves coses i cadascuna ha marxat cap a casa seva tranquil·lament. Demà, més.
