Manuel Valls aspira a tornar a ocupar un lloc en la política francesa. Després de la seva breu incursió a l’Ajuntament de Barcelona, closa l’estiu passat, l’exprimer ministre gal que va intentar pugnar per l’alcaldia de Barcelona el 2019 va tornar a instal·lar-se a França, on ara sona com a possible fitxatge d’Emmanuel Macron. El partit del reelegit president francès, La república en marxa, pensa en Valls perquè es presenti com a candidat a ocupar un escó a l’Assemblea francesa, segons ha informat el diari francès Le Parisien.
De confirmar-se, l’exdirigent del Govern francès i exregidor de Barcelona pel Canvi seria candidat en les pròximes eleccions legislatives franceses, que se celebren el 12 i el 19 de juny. Els comicis són una mena de segona part de les presidencials, en què Macron busca conformar una majoria parlamentària que falqui el seu govern. En aquest marc, Valls seria l’home en què la formació de Macron ha pensat per disputar l’escó de la circunscripció representada pels francesos residents a l’Estat espanyol, Portugal, Andorra i Mònaco.
Des que va optar per abandonar Barcelona i tornar a França, Valls ha intensificat les mostres d’afinitat amb Macron, a qui va brindar un suport ferm en les passades eleccions presidencials, en què el president gal va imposar-se de nou a la ultradretana Marine Le Pen. De fet, l’exregidor de Barcelona pel Canvi va acudir a la celebració amb què el partit de Macron va omplir els voltants de la Torre Eiffel, a París, després que el líder d’En Marxa revalidés un nou mandat de cinc anys més al capdavant de la República francesa.
Retorn a la cambra legislativa
De totes formes, la relació entre Macron i Valls ha conegut alts i baixos a llarg dels anys des que tots dos van coincidir al govern del president socialista François Hollande. Aleshores Macron, que era ministre d’Economia, estava sota les ordres de Valls. Una vegada que Macron va reconèixer el 2015 que l’economia francesa estava “a mig pal”, el primer ministre no va dubtar a esbroncar-lo de forma agra davant d’altres membres de l’executiu. “La titola també la tens a mig pal?“, va etzibar Valls a l’actual cap d’estat francès. En canvi, Valls no estalvia des de fa temps en missatges i mostres de lloança al president.
En cas de presentar-se i sortir escollit, Valls tancaria el cercle tornant allà d’on va sortir per aventurar-se a creuar la frontera i provar sort en la política catalana. L’exprimer ministre francès va ser reelegit diputat a l’Assemblea francesa el 2017 i va integrar-se en la majoria parlamentària de La república en marxa, el partit fundat per Macron amb què va aconseguir arribar a l’Elisi. Valls va cedir l’escó l’octubre de 2018 per traslladar-se a Barcelona i encapçalar la candidatura de Barcelona pel Canvi, auspiciada per Ciutadans.
Tot i quedar lluny de competir per la victòria a les eleccions municipals de 2019, Valls va resultar ser una figura clau en la configuració de l’actual govern municipal. El polític francès -un fitxatge estrella de l’exlíder de Cs, Albert Rivera- va trencar la disciplina de la formació taronja al optar per concedir el seu vot perquè Ada Colau continués al davant de l’alcaldia en detriment del republicà Ernest Maragall, per tal d’impedir que l’independentisme governés Barcelona.
Marcat per la investidura de Colau
La trajectòria de Valls a l’Ajuntament va quedar marcada per aquella decisió, que va desencadenar la fractura immediata dels sis regidors que va aconseguir en les urnes. Disconforme amb la decisió d’investir Colau, Ciutadans va trencar amb el dirigent que havia mimat perquè el representés a Barcelona i va formar grup propi. Valls va quedar aïllat amb una altra regidora, Eva Parera.
A partir d’aleshores, el paper de Valls al consistori va ser discret i va delegar sovint en Parera. La dimissió de Valls per tornar a França va propiciar que Barcelona pel Canvi completés el gir a la dreta i fructifiqués amb la creació d’un nou partit conservador, Valents, encapçalat per la regidora que li va acompanyar en la bancada de l’oposició al consistori.
Valents diu que vol aplegar el centre dreta constitucionalista en les pròximes eleccions municipals, però Cs i PP rebutgen l’oferta. El partit de Parera pretén presentar-se als comicis encara que no fructifiqui la coalició. L’amenaça de la fragmentació i la irrupció de Vox amenaça l’unionisme de dretes, encara sense candidats clars per disputar l’alcaldia de Barcelona el maig de 2023.
3 
