Luz Guilarte: “El PSC no governa a Barcelona, a Collboni el governa Colau”

Entrevista a la cap de Cs a l'Ajuntament, que reclama tests massius en districtes clau per frenar el rebrot sense perjudicar l'economia

Dura en l’arena política, riallera en el tracte personal. La presidenta del grup municipal de Cs, Luz Guilarte, rep el TOT Barcelona al seu despatx de l’Ajuntament l’últim dia de juliol. Ve d’una reunió interna per tancar el curs polític, que de forma excepcional han fet en persona després de mesos de molt teletreball. A la finestra hi té un banderí de la festa major de Sarrià, barri del qual se sent malgrat no viure-hi ara. Una placa del Rotary Club i la Carta Municipal destaquen a la llibreria, plena de títols barcelonins. Quan surti de la feina, explica, l’espera un vespre romàntic al Museu Picasso i al Poble Espanyol.

El rebrot a Barcelona comença a estabilitzar-se però ha tornat a frenar l’economia. I segurament hi haurà nous rebrots a la tardor. Quina és la seva recepta, per quan tornin a pujar els casos?

No cal ser epidemiòleg per saber que un cop la gent es retrobi, pot haver-hi contagis. Han anat tard totes les administracions. S’hauria de sancionar més i deixar molt clar què hem de fer la ciutadania. I en cas de rebrot, aplicar mesures molt més quirúrgiques, per exemple no tancar tots els locals d’oci sinó fer tests massius als districtes on percebem algun problema. Quan vas a un comerç o un restaurant, veus que la majoria han sabut reaccionar, han estat els primers a prendre mesures. No pots disparar amb un canó, cal filtrar! Només amb restriccions, es perjudica sempre als mateixos.

Els barcelonins s’han trobat amb el missatge contradictori que han d’evitar marxar per no escapar el virus, però que la ciutat és segura per rebre turistes. Veu segur visitar la ciutat? I sortir-ne?

Amb distància, mascareta i higiene, crec que és força segur venir a Barcelona. Però és obvi que si hi ha rebrots, del tot segur no ho és. La responsabilitat no pot ser només individual, les administracions han de contribuir a la seguretat i ara hi ha molts gaps. Per exemple no hi ha una freqüència adequada al transport públic i hi hauria d’haver més presència policial.

Dona per fet que al sector turístic de Barcelona li espera un estiu en blanc?

Sí. L’Ajuntament no ha fet gaire cosa per evitar-ho. La turismofòbia de Colau i l’intent de cop d’estat de la Generalitat han enviat missatges que espanten el turisme.

Doncs tant no devien espantar-se, els turistes, perquè el sector no ha deixat de créixer els darrers tres anys…

No dic que no vinguessin turistes, dic que s’han perdut moltes oportunitats perquè vingui el turisme de qualitat. No vull més gent, sinó esdeveniments importants, professionals, gent que vagi als museus, als hotels, als restaurants…

L’èxit turístic també té riscos. Per exemple ha fet que els barcelonins deixessin d’anar a la Rambla i ara que caldria públic local no n’hi ha.

Els barcelonins no hem deixat d’anar a la Rambla perquè hi hagi turisme, hem deixat d’anar-hi perquè hi ha inseguretat. Conec molta gent que no hi ve perquè passejar-hi és trobar carteristes, veure incidents… Abans de la pandèmia, un dia sortint de l’Ajuntament a les nou de la nit, vaig veure al carrer Ferran dos intents de robatori, venda de droga, llauners, manters… Això fa que el barceloní no vulgui venir a la Rambla.

Marxarà de vacances o es quedarà a la ciutat?

És probable que passi les vacances a Barcelona, tranquil·la a casa i gaudint de la gastronomia i la vida cultural de la ciutat. No ho hem pogut fer durant l’any i ara tindrem temps! Si puc, m’escaparé un parell de dies a visitar els menuts de la família. Però no ho veig clar, perquè tinc persones grans a casa i el més important és la seva seguretat.

La presidenta del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Luz Guilarte / Mireia Comas
La presidenta del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Luz Guilarte / Mireia Comas

Les negociacions per refer el pressupost han acabat reduïdes a pactar un ‘fons Covid’ de 90 milions d’euros. Cs, ERC i JxCat han dit que no els agrada aquest desenllaç però es van abstenir per permetre l’aprovació al ple. 

Vam proposar ampliar aquest fons a 180 milions i que tingués continuïtat durant tres anys. Però ens vam abstenir perquè entre 0 i 90 milions, lògicament en preferim 90. Però no és adequat, aquest pressupost. La pujada d’impostos aprovada al gener ja no ens agradava gens i ara és absurda. Ens han acabat donant la raó, en baixar les taxes de terrasses i residus comercials i ajornar el recàrrec turístic. 

Al setembre tocarà parlar dels números del 2021. Compta que l’Estat permeti als ajuntaments gastar el superàvit i endeutar-se l’any vinent?

No hi tinc gaire confiança, perquè fins ara el govern de Pedro Sánchez només ha permès usar el 50% del superàvit i a sobre transferint abans a l’Estat tots els estalvis municipals. Barcelona hauria d’haver liderat això al març! El govern de Colau és el mateix que el de Madrid, doncs que parlin! I també cal demanant-li a la Generalitat els 300 milions d’euros que deu a Barcelona i els 25 que ens pertoquen dels fons FEDER europeus. 

Sense ingressos nous i amb menys recaptació, hi haurà retallades ja aquest any.

Jo no parlaria de retallades, sinó de valorar quines actuacions són ara essencials i quines no. Colau i ERC havien cuinat un pressupost ideològic: volien poder dir que s’arribava per primer cop als 3.000 milions d’euros. Superar aquesta barrera estètica no els converteix en bons pressupostos. La prioritat ara ha de ser evitar la pèrdua de llocs de feina, el suport a les petites empreses i el comerç i les ajudes a les famílies.

Les inversions promeses que ara es desprioritzin, com construir un equipament o arreglar un carrer, els veïns les entendran com una retallada.

Però els veïns què prefereixen? Això o que el seu negoci es mantingui i no hagin d’acomiadar ningú?

La majoria de gent no té cap negoci.

No, és clar, però tots tenen feina o n’haurien de tenir. I si no hi ha empreses, no hi ha feina. I això sí que afecta a tothom. Ara no és prioritat fer de la Via Laietana un jeroglífic i augmentar-ne la perillositat. Hem gastat 5 milions d’euros en pintar carrers!

Cs ha estat molt bel·ligerant amb la nova política de mobilitat. Però el darrer baròmetre mostra un alt suport ciutadà a treure espai al cotxe. I només vam aprovar en contaminació, justet justet, en ple confinament. 

Colau no té un pla de mobilitat, té un pla de no mobilitat. S’ha d’entendre la idiosincràsia d’una ciutat com Barcelona, que té una vida econòmica i comercial que dona llocs de feina. Cal un pla metropolità, no podem mirar només el centre de Barcelona o tal carrer.

La presidenta del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Luz Guilarte, durant l'entrevista / Mireia Comas
La presidenta del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Luz Guilarte, durant l’entrevista / Mireia Comas

Però el centre és on hi ha més contaminació, com la reduïm?

L’automoció fa temps que innova en sostenibilitat. No hi ha hagut cap gran pla per incentivar el vehicle elèctric, ni de la Generalitat ni de l’Estat. Hi ha punts de recàrrega fets malbé, que depenen de l’Ajuntament. Se’n van prometre 25.000 i no en tenim ni mil.

I els embussos? Elèctrics o de gasolina, els cotxes ocupen el mateix espai.

Visió metropolitana: el 50% dels desplaçaments són persones que venen de fora de Barcelona a treballar a la ciutat. Si tinguéssim park&rides a l’entrada seria molt més fàcil que hi aparquessin i agafessin el transport públic, en què s’hauria d’invertir molt més.

I que Rodalies no millori, l’Estació de Sants no s’ampliï i Renfe no faci park&rides a la primera corona no és molt més culpa d’Espanya que de Barcelona?

No, no, no. Els park&ride els podria fer l’AMB, posant-se d’acord amb Renfe. Igual que som capaços de fer una estació de la Sagrera, hauríem de ser capaços de fer això. Però cal planificació i destinar els diners a les coses prioritàries. 

El tramvia hauria d’arribar el 2023 a Verdaguer. A Cs no li entusiasmava el passat mandat, no ho veia prioritari. S’hi oposa, ara?

Si en el mandat passat no era prioritari, ara menys. Ens podríem centrar primer a reformar el tram de Diagonal que va de passeig de Gràcia a Glòries, que està molt malmès. I quan es pugui, ja farem el tramvia. 

Posats a fer obres, fem les dues coses alhora i estalviem diner públic, no?

No, perquè paralitzaríem la Diagonal fent-les d’un sol cop! Amb la poca activitat econòmica d’ara i les dificultats de mobilitat imposades, només falta que tinguem 4 anys en obres la Diagonal. I són 100 milions d’euros!

Fa un moment deia que cal més transport públic metropolità i el tramvia l’usen precisament molts treballadors del Barcelonès Nord i el Baix Llobregat.

S’hauran de fer moltes coses, d’acord, però aquesta no és la primera ni l’única. Tenim una freqüència d’autobusos insuficient i no hi ha aparcaments a l’entrada de la ciutat. Comencem per aquí! Paralitzar la Diagonal, ara no. En el futur, ja en parlarem.

Obrim el capítol sobre seguretat. Els resultats de l’enquesta de victimització sobre el 2019 són els segons pitjors de la història del sondeig. El 30,9% dels barcelonins asseguren haver estat víctimes d’un delicte. On són els punts calents, ara? 

Hi ha hagut una gran deixadesa en polítiques de seguretat des de l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia. No pots enviar missatges de tolerància. Som la ciutat d’Espanya amb més percentatge d’okupacions. Per part de màfies, eh! Els furts han pujat fins a un 90%. Fins i tot els homicidis han augmentat. No ens agrada que atraquin als turistes, però aquest estiu que no n’hi ha i el ciutadà barceloní patirà un increment dels robatoris i de violència perquè no es reparteix el delicte entre locals i turistes.

Quan el PSC va entrar al govern, va prometre un punt d’inflexió en seguretat en donar-li rang de tinença d’alcaldia i posar-hi al capdavant Albert Batlle.

Batlle no se’n surt perquè en aquest govern el PSC no governa, a Collboni el governa Colau. Als socialistes els agrada ser-hi sempre, però van a remolc. I això dificulta fer polítiques de seguretat efectives. Batlle ha estat molt perdut, aquest primer any de mandat. I ara està pensant en el seu futur polític en comptes de centrar-se en la seguretat, que és el principal problema dels barcelonins. Ja fa dies que hauria d’haver estat honest i dir que el sobrepassa la situació.

Veuria compatible que fos tinent i cap de llista al Parlament?

No! Barcelona és el segon municipi més important d’Espanya i necessita total dedicació. Jo vaig plegar del Parlament per dedicar-me en exclusiva a la ciutat, en canvi Elsa Artadi i Ernest Maragall són diputats i combinen els dos càrrecs.

La presidenta del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Luz Guilarte / Mireia Comas
La presidenta del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Luz Guilarte / Mireia Comas

Segons l’últim baròmetre, Colau guanyaria ara les eleccions i Maragall és l’únic que aprova. Ciutadans, el PP i Valls es desplomen. Com s’ho explica?

Sembla que els hagi fet l’enquesta José Félix Tezanos, el director del CIS! Tenia el baròmetre per una eina seriosa, però aquest cop els números no quadren. Al constitucionalisme li han tret vots que no van a cap altre partit.

Insinua que l’enquesta està manipulada?

A les portes d’unes eleccions catalanes, hi ha un cert interès en què hi hagi una percepció determinada. Han sigut amables amb el senyor Maragall: “Jo guanyo, però tu surts ben valorat”. Tots sabem que comuns i ERC tenen ganes de fer cosetes junts. I sembla que hi hagi la intencionalitat de dir que el constitucionalisme ha desaparegut de Barcelona. No sé si està amanyat, però hi ha un cert misteri. He demanat que al setembre m’ho expliquin.

Sense el Procés tan calent, el constitucionalisme pot perdre ganxo?

No, el constitucionalisme és un conjunt de valors. Va molt més enllà de si fan un cop d’estat o no. I diuen que ho tornaran a fer, a més! Si hi tornen, ho tornarem a parar.

Cs i PP han provat una aliança electoral a Euskadi. Ho veuria factible a Catalunya?

Ara no és un tema que ens preocupi. Altres partits sí que estan per refundar-se i guanyar afiliats, en comptes d’estar per la pandèmia! Les eleccions vindran quan vinguin. Quan estiguin sobre la taula, ja ens hi posarem.

Tornaria al Parlament, si li demanés el partit?

És que jo estic encantada a Barcelona. La feina del Parlament m’ha agradat molt, però era un pas necessari per fer el que faig aquí. Jo vull ser alcaldessa de Barcelona. Esgotaré el mandat i més enllà, si el partit confia en mi. M’encantaria ser cap de llista. 

Com és ara la relació amb Manuel Valls? S’han perdonat? 

Molt bona! No hi havia res a perdonar. No vam arribar a estar enfadats…

Des de fora no ho va semblar gens…

A nivell personal sempre hem tingut bona relació. Ell va prendre una decisió [investir Colau] i nosaltres no hi estàvem d’acord, però això ja queda molt enrere. Pots tenir un projecte polític diferent però quedar amics! Vam compartir programa electoral i veiem que hi ha coincidència entre les propostes del seu grup i el nostre.

I amb Josep Bou? Fa un any va suggerir fusionar els tres grups constitucionalistes.

El senyor Bou és fantàstic i molt divertit. Té ocurrències, però hi tinc molt bona relació. També tinc molt bona relació amb Elsa Artadi. Amb Ernest Maragall menys, potser perquè no el veig tant.

Sempre és més fàcil entendre’s amb la resta de l’oposició que amb el govern. Amb quin regidor del bipartit s’entén més i amb quin no hi ha manera?

Tractem més amb els socialistes, perquè porten ells l’àmbit econòmic. Però hem parlat amb comuns també, com el Jordi Martí o la Janet Sanz. Amb Collboni hi ha una relació correcta i amb Colau… quan ella vulgui també la tindrem. He estat un any esperant que em truqui! És el mínim, parlar amb tothom. En un any no ha tingut temps de fer cap cafè amb mi, però el dia que ella vulgui estaré encantada.

Més informació

Nou comentari