La via literària de Manuel Valls per tornar a França

El regidor llança un llibre per fer-se present a la vida pública francesa i exaltar el seu patriotisme gal

Manuel Valls mira cap a França, ja fa temps, per obrir una nova etapa després del fracàs de la seva aventura política barcelonina. L’ex primer ministre gal és avui per avui regidor d’un grup municipal mínim, sense capacitat de decantar majories. S’enyora de París i ja no ho amaga gens. Fins i tot ha explicitat que no es presentarà a les properes eleccions municipals. Després de mesos a l’espera d’ofertes polítiques de l’Elisi que no arriben, aquest març ha obert una nova via per fer-se present a la vida pública francesa: un llibre d’assaig autobiogràfic.

Acaba de publicar Pas une goutte de sang français. Mais la France coule dans mes veines [Ni una gota de sang francesa. Però França corre per les meves venes] amb el segell gal Grasset. L’ha començat a promocionar al país veí i entre redactors selectes de les grans capçaleres impreses espanyoles. No ha fet cap roda de premsa estàndard a Barcelona, ni el típic comunicat previ a Sant Jordi. És una difusió estratègica, quirúrgica, per aconseguir notorietat en els cercles de poder de Madrid i París.

Al llibre assegura que “troba a faltar França”, que la “necessita” i que és “l’únic” país que de veritat el “fa vibrar”. Desgrana records de joventut, enumera els seus llocs preferits de París o reconeix que li feia il·lusió algun dia aparèixer caricaturitzat al popular programa de guinyols del Canal+. Repassa tots els seus referents culturals francesos i recorda la rigidesa del seu pare –que era un reconegut pintor– en fer-li un retrat d’adolescent. En definitiva, Valls fa una oda sentimental al seu país d’adopció en busca de la complicitat perduda amb els lectors francesos.

Un pis a París

Valls ja resideix parcialment a la capital gala, en realitat. Actualment viu a cavall de Barcelona i París, una doble residència facilitada per la pandèmia. Manté l’acta de regidor –i el sou municipal– i assisteix a part dels plenaris i comissions de forma telemàtica, com fan d’altres regidors des de Catalunya perquè l’aforament presencial s’ha hagut de reduir.

La resta de partits consistorials no se n’estan de ridiculitzar la seva escassa vida municipal fora d’aquestes sessions oficials. Qui porta el dia a dia del seu petit partit, Barcelona pel Canvi, és la regidora Eva Parera, que a més va fitxar per la llista electoral del PP com a número 3. L’etapa barcelonina de Valls s’esgota visiblement, però la nova francesa no acaba d’arrancar.

Del paper couché a Nova Caledònia

La premsa francesa ha ressaltat diversos fragments del llibre. Per exemple, les referències a la venda de les fotografies en exclusiva del seu casament amb l’empresària Susana Gallardo a la revista París Match. O les seves opinions sobre Emmanuel Macron i els grans temes de debat a França, en el cas de mitjans generalistes com RTL o Le Figaro. O fins i tot la seva “preocupació” per un nou referèndum d’independència a Nova Caledònia el 2022, al portal de notícies d’ultramar de FranceInfo.

Sobre Barcelona i Catalunya, Valls diu ara al llibre que mai va veure’s realment capaç d’arribar a l’alcaldia. Que va lluitar-ho molt però en el fons sabia que era “impossible” perquè li farien cordó sanitari. Però com que s’hi va esforçar al màxim, no creu que aquesta confessió pugui ofendre als qui li van donar suport i li van pagar la campanya el 2019. Una aventura electoral, per cert, que està sota sospita de finançament irregular.

Més informació

Nou comentari