D’aquí a 11 dies l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, haurà de declarar davant d’un jutge per suposadament haver atorgat a dit subvencions de centenars de milers d’euros a entitats afins a la ideologia dels comuns, com ho són l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica. De fet, abans de ser alcaldessa, Colau tenia un sou de l’Observatori DESC i era la cara visible del moviment per l’habitatge a Barcelona, Catalunya i fins i a tot l’estat espanyol. Des del 2014, i abans que ella fos la màxima responsable de l’Ajuntament de la capital catalana, aquestes entitats han rebut 2,6 milions d’euros públics només per part del consistori.
Malgrat que diverses administracions, com altres ajuntaments, la Generalitat de Catalunya i fins i tot el govern espanyol també han subvencionat amb diner públic aquestes entitats, la Fiscalia Anticorrupció té la vista posada en l’Ajuntament de Barcelona, després d’una denúncia de l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD), una organització amb quasi nul·la presència mediàtica, amb les excepcions d’intentar torpedinar els processos de remunicipalització del servei d’aigua a Barcelona i a Valladolid.
ATQD assegura que Colau ha regat de diners aquestes entitats. En concret, xifra el suposat malbaratament en 80 milions d’euros -el 3% del pressupost municipal de 2022-. Per això l’acusen d’haver comès els delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i negociacions prohibides a funcionari públic. L’Ajuntament, a través del seu portal de transparència, exposa que la xifra és molt menor, 2,6 milions d’euros, gastats a partir de convenis bianuals per treballar de forma conjunta per tal d’evitar els desnonaments i la pobresa energètica, a més de subvencions en règim de concurrència competitiva, que és com es coneix el procés mitjançant el qual l’Ajuntament obre un concurs perquè actors externs a l’administració pública presentin els seus projectes i ajudin a desenvolupar una política pública.
Diverses fonts a l’administració asseguren que tots els procediments estan fiscalitzats fins al més mínim detall. Les entitats socials diuen estar “molt tranquil·les”, tot i que també admeten sentir-se “fastiguejades” per l’enrenou creat. PP i Ciutadans demanen la dimissió de Colau, esgrimint com a motiu, a més de la querella, el codi ètic de Barcelona en Comú, que regula els supòsits pels quals hauria de dimitir o cessar un càrrec polític del partit i a partir del qual Colau hauria de deixar la política institucional. Qui haurà de decidir finalment serà la justícia.
Supersurvey
