La comissió d’Estudi del Model Policial del Parlament ha rebutjat la proposta del PSC-Units per Avançar, presentada pel seu portaveu d’Interior, Ramon Espadaler, seguint les peticions del regidor de Seguretat a Barcelona, Albert Batlle, de “singularitzar” la Guàrdia Urbana de la ciutat. La intenció era atorgar al cos municipal de Barcelona competències de policia judicial, més enllà de les que ja té per delictes contra la seguretat del trànsit, i la possibilitat de compartir el sistema informació amb els Mossos d’Esquadra. En les votacions del passat dos de desembre, les seves expectatives van fracassar.
En canvi, els socialistes i Units sí que se’n van sortir en la seva demanda de “reconeixement explícit de la realitat metropolitana”. És a dir, fer les modificacions legislatives que s’escaiguin per tal que els municipis de l’àrea metropolitana cooperin en matèria de seguretat. Això els permetrà anar més enllà dels acords de cooperació entre les policies de municipis limítrofs en casos de necessitat i amb la prèvia autorització del conseller d’Interior, com ja es fa ara. Però l’equip del conseller Joan Ignasi Elena, des de bon principi, ha refredat les expectatives de convertir la Guàrdia Urbana en una policia metropolitana integral a la ciutat.
“Les particularitats”, l’argument
La conclusió presentada pels socialistes i Units remarca que la Guàrdia Urbana de Barcelona disposa de 3.500 efectius. És a dir, és el segon cos policial en nombre d’agents després dels Mossos d’Esquadra a Catalunya. En aquest sentit, la reflexió d’Espadaler i Batlle al Parlament era que la Guàrdia Urbana dona servei a la capital del país i té com a “referent policial” els Mossos d’Esquadra amb qui “treballa colze a colze en el dia a dia”.
Un context que obliga a tenir present les “particularitats pròpies de la ciutat”. Així, enumeraven en les seves conclusions les condicions “demogràfiques” i la característica de “ciutat turística, acollidora d’esdeveniments internacionals”, que al seu parer farien “necessari un règim de seguretat específic” del cos municipal, amb unes característiques concretes i amb unes funcions incrementades per a la policia de la capital del país.
“Reconeixement”, “facultatius” i “informació”
Entre aquestes funcions, els socialistes i la formació de Batlle i Espadaler, reivindicaven en les seves conclusions, hi hauria d’haver “el reconeixement de la Guàrdia Urbana de Barcelona de determinades tasques en l’àmbit de la policia judicial, més enllà de les que ja exerceix en la investigació dels delictes contra la seguretat del trànsit”. La resolució del PSC-Units “aconsellava estudiar la possibilitat d’abastar altres àmbits causants d’alarma social com el tràfic de drogues, la violència masclista, de gènere i domèstica”. També preveia “establir el criteri d’assignació dels serveis, amb caràcter general, a la patrulla més propera a l’incident que ha de ser atès”.
Per altra banda, el document rebutjat pel Parlament proposava “l’increment d’àmbits d’intercanvi bidireccional d’informació policial entre la Guàrdia Urbana i el Cos de Mossos d’Esquadra”. Aquesta possibilitat de compartir bases de dades policials no fa cap gràcia a Interior, ni a la Prefectura dels Mossos, i així ho han expressat en les trobades per preparar les Juntes de Seguretat. En el mateix paquet, afegien “l’accés i disponibilitat d’eines tecnològiques avançades, més enllà del telèfon 112, i que permetin la comunicació bidireccionals entre la policia i la ciutadania”. Tancava el capítol les peticions la incorporació de la figura del “facultatiu o tècnic de l’escala de suport a la policia” que se justificava atès el “volum i diversitat de casuístiques que atén la Guàrdia Urbana”.
Més reconeixement a l’àmbit metropolità
L’intent d’Espadaler i Batlle no va reeixir i les seves conclusions en aquest apartat del debat de mesos de la comissió va ser rebutjada per una àmplia majoria parlamentària. Entre els partits que hi van frenar hi ha ERC, Junts i la CUP. Ara bé, sí que va tirar endavant la seva proposta de reconeixement sobre la seguretat i el model policial de l’àmbit metropolità. Una conclusió que esperona canvis legals per permetre que les policies de municipis limítrofs –una característica de l’àrea metropolitana de Barcelona– fomentin la seva cooperació habitual.
El document recollia que actualment poden col·laborar prèvia autorització del conseller d’Interior i en casos de necessitat o bé en situacions d’emergència i previ requeriment de les autoritats competents. En canvi, el Parlament va avalar la proposta dels socialistes d’estudiar canvis normatius per “eixamplar els supòsits de col·laboració”. En aquest marc, plantejaven les reformes en la gestió de grans esdeveniments que afecten a diversos municipis, com ara fires o concerts.
4 
3 