Janet Sanz deixa l’Ajuntament de Barcelona. Ho farà abans que acabi l’any, ha explicat ella mateixa aquest dilluns. Sanz deixa la primera línia política per raons personals, tot i que ha reconegut que vol “tancar ferides” pels molts judicis i casos de lawfare que el govern d’Ada Colau, del qual va formar part, va afrontar entre els anys 2015 i 2023. Amb l’adeu de l’actual presidenta de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona, marxa l’últim bastió del primer executiu de Colau, que va dirigir Barcelona entre 2015 i 2019, un any i mig en coalició amb el PSC. La llavor d’aquell govern va ser el moviment del 15-M, tot i que Sanz ja era regidora del consistori per ICV (2011-2015).
“Si per una cosa ha destacat Barcelona en Comú ha estat per una clara vocació de transformació per fer de Barcelona una ciutat més justa”, diu Sanz al TOT Barcelona. L’objectiu era clar: convertir la capital catalana en un referent en polítiques socials i urbanes. “Estic profundament orgullosa d’haver format part d’aquesta etapa, que ha aconseguit transformar Barcelona, amb projectes com el de la superilla. Soc una defensora de l’urbanisme com una eina de construcció dels drets col·lectius, socials, culturals i econòmics. L’urbanisme és el que ens permet redistribuir els mateixos usos de la ciutat i buscar l’equilibri i aconseguir que els barris més castigats històricament avui ho siguin menys”, ha valorat. Per a la regidora, això ha estat possible per la dedicació “quasi exclusiva” de totes les persones que han format Barcelona en Comú.
En les eleccions municipals del 24 de maig del 2015, ara fa una mica més de 10 anys, Barcelona en Comú va guanyar amb 176.612 vots i 11 regidors, per sobre de CiU, amb l’alcalde Xavier Trias al capdavant de la candidatura. Trias va aconseguir 159.393 paperetes i 10 edils. Aquella mateixa nit, Trias va trucar a Colau per felicitar-la per la victòria i li va dir que renunciaria a formar govern. Eren temps en què a la capital catalana es respectava que la llista més votada governés. El 2019, amb l’arribada a Barcelona de l’exprimer ministre francès, Manuel Valls, aquesta premissa se’n va anar per terra. Valls es presentava a l’alcaldia en coalició amb Ciutadans i va fer uns resultats discrets -sis regidors-. Aquells comicis els va guanyar Ernest Maragall i Valls va regalar a Colau el vot de tres dels sis regidors que va treure perquè repetís com a alcaldessa en coalició amb el PSC de Jaume Collboni per evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista. El maig del 2023, l’operació es va repetir. El guanyador a les urnes va ser Trias, amb prop de 150.000 vots i 11 regidors, però l’alcalde va acabar sent Collboni, amb el suport dels Comuns i el PP.
Del 15-M a Guanyem Barcelona
La llista de Barcelona en Comú del 2015 s’havia concretat a mitjans del 2014 amb el nom Guanyem Barcelona. Durant l’any que faltava per a les eleccions municipals, Guanyem Barcelona va arribar a un acord amb ICV, EUiA i Podemos per conformar una llista electoral. Aquella candidatura no es pot entendre sense el moviment social del 15-M, aparegut quatre anys abans, i que va donar lloc a manifestacions i acampades espontànies en diferents ciutats de l’Estat, com la que va tenir lloc a la plaça de Catalunya. El 15-M reclamava una democràcia més participativa, perseguir la corrupció política, limitar el poder dels bancs i les grans empreses, garantir els subministraments bàsics i el dret a un habitatge digne. Precisament, Colau en va ser la cara més coneguda com a portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
Els 11 regidors dels Comuns que van sorgir de les urnes van ser, segons l’ordre que ocupaven a la candidatura, Colau, Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, Jaume Asens, Sanz, Raimundo Viejo, Gala Pin, Agustí Colom, Laura Pérez, Mercedes Vidal i Josep Maria Montaner. Una dècada després, la presidenta dels Comuns a l’Ajuntament és la darrera representant d’aquell govern que va intentar canviar les formes de fer política a la ciutat. De fet, a les eleccions del maig del 2023, d’aquell executiu només en quedaven Colau i Sanz, i l’exalcaldessa va renunciar a l’acta de regidora l’octubre passat amb la incògnita si tornarà a ser la candidata dels Comuns el 2027. Aquest dilluns, Sanz ha destacat, a més de les superilles i els eixos verds de l’Eixample, el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat) per limitar la construcció d’hotels i pisos turístics i la pacificació d’entorns escolars com algunes de les actuacions més importants de la seva àrea. “Ara estem en un moment diferent. Cal renovar molts d’aquests postulats i d’aquestes idees. Necessitem altres persones que ho puguin fer”, ha subratllat al TOT.
Quatre tinences d’alcaldia i Colau al capdavant de Seguretat
El primer govern del 2015 de Colau va incloure quatre grans àrees. El primer tinent d’alcaldia va ser Pisarello, al capdavant d’un departament que incloïa Economia i el règim intern de l’Ajuntament. Com a segona tinenta d’alcaldia es va nomenar Ortiz, que va gestionar Serveis Socials i Habitatge. I Asens, com a tercer tinent d’alcaldia, es va encarregar de la macroàrea de Transparència i Participació. Entre 2015 i 2023, Sanz va gestionar l’urbanisme de Barcelona. I la seguretat i el control de la Guàrdia Urbana van passar a dependre de la mateixa Colau, amb un comissionat, Amadeu Recasens, que feia de pont. Dintre d’aquest govern en van destacar amb un pes específic Gala Pin, nomenada regidora de Ciutat Vella, i Mercedes Vidal, com a regidora de Mobilitat. Agustí Colom va agafar les rendes de Turisme; Josep Maria Montaner, d’Habitatge, i Laura Pérez va dirigir les polítiques feministes i LGTBI.
Menys Colau, la resta de regidors es van fer càrrec també d’un dels districtes de la ciutat. A més de Pin a Ciutat Vella, Sanz es va ocupar de la gestió de Nou Barris; Colom, de l’Eixample; Pisarello, de Sarrià-Sant Gervasi; Asens, de Sants-Montjuïc; Vidal, d’Horta-Guinardó; Pérez, de les Corts; Ortiz, de Sant Andreu; Montaner, de Sant Martí, i Viejo, de Gràcia. El primer canvi del govern va tenir lloc l’octubre del 2015, ja que Viejo va deixar l’Ajuntament per anar a la llista d’En Comú Podem al Congrés. En el seu lloc va entrar Eloi Badia, que va assumir Territori i Presidència i el districte de Gràcia.
Un govern efímer d’un any i mig amb el PSC
El primer mandat de Colau va estar marcat per un efímer govern de coalició entre els Comuns i el PSC de Collboni, que en les eleccions del 2015 va treure el pitjor resultat de la història de la democràcia dels socialistes en unes municipals. Amb només quatre regidors, el pacte entre socialistes i Barcelona en Comú es va perllongar un any i mig, entre la primavera del 2016 i el novembre del 2017, quan es va trencar pel suport del PSC a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya després de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI). Durant aquell any i mig, Collboni va ser segon tinent d’alcaldia i el govern es va reestructurar. Amb l’expulsió dels socialistes del govern, aprovat per les bases de Barcelona en Comú, Colau va acabar el mandat en solitari amb només 11 regidors.
Del primer govern de Colau, el 2019 ja no van repetir com a regidors Agustí Colom, Josep Maria Montaner, Gerardo Pisarello, Jaume Asens, Gala Pin, Mercedes Vidal i Laia Ortiz. Després de 13 anys en la primera línia política i ser diputada al Congrés i al Parlament, el gener del 2019, Ortiz va anunciar que plegava i que no repetiria a la llista dels Comuns de les eleccions de maig d’aquell any. Va al·legar raons personals i després de passar per l’Ajuntament del Prat de Llobregat, ara treballa com a directora de l’àrea social de la Fundació Pasqual Maragall. Pisarello va deixar l’Ajuntament i va fer el salt al Congrés, on és diputat des de fa sis anys. Precisament, la llista d’En Comú Podem al Congrés va estar encapçalada a Barcelona per Asens, tant en les eleccions de l’abril del 2019 com en la repetició de novembre del mateix any.
Gala Pin també va anunciar que deixava la primera línia política i va ocupar un lloc simbòlic en la candidatura dels Comuns a l’Ajuntament. I Mercedes Vidal va renunciar a anar a les llistes l’abril del 2019 en un post a Facebook. I dues setmanes abans de les municipals, Vidal va plegar de tots els seus càrrecs a l’Ajuntament per discrepàncies internes, una decisió que va provocar un fort daltabaix en el govern municipal.
De la llista dels Comuns del 2019 a les municipals de Barcelona, va destacar la incorporació com a número dos de Joan Subirats, mentor ideològic de Colau, i Jordi Martí Grau, exPSC i gerent municipal amb Colau durant el primer mandat. A més de Colau van repetir del 2015 només Sanz, Pérez i Badia. Tot i no guanyar les eleccions, Colau va ser elegida alcaldessa i va formar un govern de coalició amb el PSC, amb Collboni de primer tinent d’alcaldia; Sanz de segona, i Pérez de quarta. Responsable de Drets Socials i Feminismes, Pérez va anunciar el gener del 2023 que no repetiria, igual que Badia. Pérez treballa a l’ONU Dones com a especialista de regional en cures per a Amèrica Llatina i el Carib, mentre que Badia és diputat al Congrés dels Diputats.
Possibles alcaldables de Barcelona en Comú
Amb l’adeu de Sanz, els Comuns hauran d’elegir un nou regidor o regidora que es posi al capdavant del grup municipal -amb la possibilitat que sigui la portaveu Gemma Tarafa-, i en un futur hauran de trobar qui encapçalarà la llista per a les municipals del 2027 per enfrontar-se a Collboni a les urnes. La principal incògnita és saber si Colau, ara a la Global Sumud Flotilla 2025, torna a fer el pas i és candidata, o agafa el relleu una altra persona. Sonen, entre altres noms, Pisarello, Asens i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun.
