El ple de comiat del mandat, conegut també com el ple de la llàgrima, ha permès a cada regidor sortint expressar a la seva manera els sentiments en deixar l’Ajuntament. I Gala Pin, que ha capitanejat el complicat districte de Ciutat Vella, ho ha fet seguint l’estil desacomplexat i espontani que l’ha caracteritzada. Ha trencat el clima d’elogis a la convivència i a la fraternitat entre adversaris per exposar com ha viscut ella el salt a la política institucional i els vicis que amaga la rutina política.
“He trobat molt a faltar aquests 4 anys el sentit de l’humor, del qual la política institucional està bastant exempta i crec que és molt important per la salut mental”, ha ironitzat. Ha reconegut que el plenari no ha estat un lloc idíl·lic en el que s’hagi sentit “còmoda” al llarg del mandat: “No puc evitar confessar que aquest espai en concret el que em transmet no són coses boniques“. “Una cosa que té la política institucional és que et mostra la condició humana d’una manera molt descarnada i descobreixes coses molt lletges i alhora coses precioses”, ha dit.
Ha recordat que alguns dels comuns procedia ideològicament “del món llibertari” i de “no creure en la democràcia representativa”. De fet, ha explicat Pin, no havia votat mai abans de 2015: “La primera vegada que vaig votar, em vaig votar a mi mateixa i al meu grup!”. Ha advertit que per més grups que entrin al consistori, mai quedarà del tot representada “la gran diversitat” de la ciutat.
També ha criticat que al llarg del mandat l’oposició hagi apel·lat constantment al “consens”: “El consens sovint és defensar i reclamar mantenir l’status quo, on hi ha determinats subjectes legítims i d’altres que no tenen veu”. Per això, ha argumentat, no s’ha de “tenir por al conflicte”. Ha assegurat que va entrar en política pels invisibles”: “Vaig venir pels manters, malgrat les contradiccions al gestionar l’espai públic; per les putes i les Lilys, per molts veïns i veïnes que ens vam sentir ningunejats durant molt temps per aquest ajuntament”.
Ha ironitzat sobre “el rècord mundial de reprovacions” que li ha adreçat l’oposició, una mena de “col·lecció” que s’emporta “a casa” ara que deixa el consistori. “I de diferents forces polítiques, que és com galons!”, ha afegit. També ha recomanat “desconfiar dels polítics a que tenen equips pitjors que ells” i en aquest sentit ha celebrat la qualitat professional i humana del seu equip polític i funcionarial a Ciutat Vella. No ha tancat la intervenció amb versos de Martí i Pol, com ha fet Xavier Trias, sinó amb la lectura d’un article de la revista contracultural Massala dedicat a la mort de la prostituta Lily.
Els adéus de la resta de comuns
També s’han acomiadat del plenari la resta de regidors de Barcelona en Comú que pleguen, en total 7 dels 11 membres actuals. Josep Maria Montaner ha tret pit de la feina feta a Habitatge i Sant Martí, mentre que Mercedes Vidal ha volgut recordar el pregó de Javier Pérez Andújar que advertia que “a la ciutat s’hi ve a ficar-se en embolics”. Agustí Colom ha defensat l’obra de govern recordant que l’ha impulsat un “equip reduit i novell de regidors i comissionats”. Jaume Asens i Gerardo Pisarello no han assistit al comiat i Ada Colau els ha excusat per les seves “noves responsabilitats a Madrid”.
Laia Ortiz, des de la mesa de presidència, s’ha acomiadat del ple i de la política institucional amb un parlament serè i elegant. Ha reivindicat que des dels ajuntaments es prenen !centenars de decisions que canvien vides, encara que no donin grans titulars” i ha advertit que “menystenir” la capacitat transformadora de la política “contribueix a la frustració” de la societat “i una mica a l’autoritarisme”. Ha desitjat sort i encerts als que segueixen, companys i rivals, i a tots els ha recordat que “sense la capacitat d’indignar-nos no hi ha motor de canvi”.
