Aquest divendres hi havia plenari a Casa Gran. El ple de novembre no semblava especialment trepidant, a jutjar per l’ordre del dia, però finalment la sessió va portar sorpreses. Per exemple, en dues respostes del govern a l’oposició sobre la Guàrdia Urbana vam descobrir inesperadament que la unitat antiavalots local “està en ampliació” i tindrà 25 agents més. La rellevància d’aquestes incorporacions és que afecten un equip policial que Barcelona en Comú volia “dissoldre” fa 5 anys, abans d’arribar al poder. I abans de pactar amb el PSC, que és qui va crear-la.
La unitat ha canviat de nom tres vegades –una en temps de Xavier Trias i dues el primer mandat d’Ada Colau– però en essència fa tasques molt similars. L’equip de govern s’entesta a dir, per exemple en aquesta entrevista recent a Albert Batlle, que els 128 agents que la integren no fan funcions antiavalots perquè les competències d’ordre públic són dels Mossos d’Esquadra. Per molt que sobre el paper s’hagi esborrat aquesta funció incòmoda i per molt que l’ordre públic sigui cosa de l’administració catalana, quan la policia local es veu empesa a intervenir en uns disturbis qui hi va? El personal d’oficines? La unitat de platges?
La redacció d’aquest diari –i tantes altres– els hem vist i fotografiat en acció, equipats amb defenses llargues, escuts i cascs. Look antiavalots total. El darrer cop, als aldarulls del 30 d’octubre contra les restriccions. I fa un any, al desallotjament de l’acampada per la sentència de l’1-O. I tot i així, l’Ajuntament insisteix que no té cap unitat antidisturbis perquè sobre el paper no consta. El nom no fa la funció! És una d’aquelles ocasions en què els periodistes ens trobem perplexos havent de defensar la veracitat de fets sobradament documentats i palpables per no ser acusats de fabricar fake news. La nova moda política, amb Donald Trump al capdavant, és negar l’evidència i demonitzar la premsa.
Lògicament la unitat antiavalots municipal no fa aquestes funcions cada dia, que per això ja estan els ARRO i la BRIMO. Com ha de ser. Quan Joan Clos va crear aquest equip tampoc feien d’antiavalot cada dia. És just dir-ne mediàticament unitat antiavalots, doncs? És clar que sí, perquè és el seu tret distintiu. Igual que anomenem Urbanisme a l’àrea que s’ocupa de moltes més disciplines relacionades amb l’espai públic. A més el ball de noms que han impulsat els polítics (UPAS, USP, URPE i ara UREP) precisament ajuda a consolidar la simplificació “unitat antiavalots” perquè és la que tothom comprèn.
En definitiva, Barcelona té una unitat antiavalots. Els comuns van guanyar unes eleccions amb la promesa –per escrit– de dissoldre-la i 5 anys més tard aquesta mateixa unitat està en ampliació. Trobo que un gir de 180º d’aquest calibre s’ha d’explicar molt millor. Si és un peatge del govern en coalició, doncs s’explica tal qual, que som grandets. Si s’ha arribat a la conclusió que és el millor per la Guàrdia Urbana, encara més motiu per exposar-ho i educar a l’opinió pública. El que no s’hi val és amagar-se. Sobretot perquè al segle XXI és molt contraproduent políticament: als electors no ens agrada gens sentir que els nostres representants ens tracten d’idiotes.
