La Unitat de Suport Policial (USP) de la Guàrdia Urbana, coneguda popularment com els antiavalots del cos municipal tot i tenir moltes altres funcions, continua actuant exactament igual que abans del decret que la va declarar “a extingir”, aprovat pel govern d’Ada Colau el 14 de febrer del 2019, fa gairebé un any.
De fet, ni tan sols s’ha fet oficialment el canvi de nom a Unitat de Reforç per a les Emergències i Proximitat (UREP). Encara que en l’àmbit municipal, a les comissions i al plenari, ja s’utilitza la nova nomenclatura, les comunicacions internes que reben els agents que en formen part encara van adreçades a la USP. Fonts municipals mantenen que es tracta d’una “simple qüestió formal”. Asseguren que el canvi de nom ja es farà i hi resten importància.
Pel que fa a la resta d’actuacions que preveia el decret, redactat amb la filosofia del comissionat de Seguretat del primer mandat de Colau, Amadeu Recasens, l’Ajuntament defensa que “ja es va dir que el canvi seria lent”. De moment, ni tan sols s’han convocat les places addicionals que necessitaria la unitat per començar el procés per renovar-la progressivament.
L’Ajuntament al·lega que falten recursos humans
Un cop abandonada la idea de dissoldre-la per fer-la nova de cap a peus, via que hauria inclòs el desplaçament dels agents més veterans a altres unitats fins a la seva jubilació, Recasens havia dissenyat un procés per canviar l’estil de la USP i desvincular-la tant com es pogués de les actuacions de l’ordre públic. Com que els sindicats s’hi resistien, va decidir que només podria transformar la unitat fent-hi entrar agents que no hi haguessin estat mai. Però aquestes places de promoció interna encara no s’han convocat.
Segons l’Ajuntament, abans cal ampliar la plantilla del cos. I recorden que de moment hi ha una promoció de 233 aspirants a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que sortiran al juny al carrer i donaran oxigen a una plantilla que ha anat minvant durant els anys, sense noves fornades i amb la reducció d’edat de jubilació als 60 anys. “És una qüestió de recursos humans”, al·leguen les mateixes fonts municipals.
Els sindicats donen el decret per mort
Però altres fonts tenen una visió diferent del que està passant. Tants els sindicats, d’una banda, com el centre de drets humans Irídia, des del punt de vista oposat, veuen aturat el procés de transformació de la USP. Per als representants de la plantilla és una bona notícia i per a Irídia és un motiu de preocupació.
Els sindicats, més que veure aturat el projecte, el consideren mort i ja ni tan sols els preocupa. Amb Recasens fora de l’Ajuntament i els comuns apartats de l’àrea de Seguretat, tenen claríssim que el tinent d’alcaldia, Albert Batlle, que va entrar a l’Ajuntament amb la llista del PSC, no executarà el decret com ho hauria fet el comissionat que el va impulsar.
El desallotjament de la plaça Universitat
“Ni ha canviat res ni canviarà”, assegura amb contundència Juan Francisco Rodríguez, de la UGT i membre de la USP. “Ja va quedar clar que no podien fer marxar cap agent de la unitat i continuem fent les tasques de sempre. Ara faran el canvi de nom i prou. Per cert, que els sindicats vam haver d’avisar-los que el nom que li volien posar al principi, URPE, volia dir indigne en llatí, i per això finalment es diu UREP”, afegeix. I reclama que es convoquin les places que falten: “L’únic problema que té la USP és que té pocs agents”. Sobre el suposat canvi de les tasques a fer, Rodríguez assegura: “No hi ha hagut cap canvi, la prova és que vam desallotjar nosaltres l’acampada de la plaça Universitat i que els antiavalots dels Mossos no hi van intervenir en absolut, s’ho van mirar a distància”.
“Va ser per acontentar l’electorat dels comuns”
Per a Jordi Gallart, de CCOO, està clar que el decret del febrer “ha acabat en no-res”. “Abans de les eleccions, el necessitaven per acontentar l’electorat dels comuns, perquè ells portaven la dissolució de la unitat al programa electoral del 2015 i volien presentar-se a les del 2019 dient que ho havien complert. Però no ha sigut res més que això”, assegura.
Per ser exactes, el punt del programa electoral del 2015 que abordava la qüestió, a la pàgina 45, deia: “Dissoldre de manera progressiva les Unitats de Policia Administrativa i de Seguretat, en sintonia amb el que s’estableix a la lletra (h) del punt 1 de l’article 53 del CFS, i integrar els agents d’aquesta unitat a altres funcions policials”. Un paràgraf críptic i ambigu sense consultar altres fonts. Traduït, volia dir que es faria un procés per reformar la USP que tant havien criticat, ja que havien de tenir en compte el que diu la Llei Orgànica de Cossos i Forces de Seguretat, el text al qual es refereixen amb aquest peculiar “el CFS”.
En la lletra H del punt 1 de l’article 53, aquesta norma especifica que els cossos locals han de “vigilar els espais públics i col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i amb la policia de les comunitats autònomes en la protecció de les manifestacions i el manteniment de l’ordre en grans concentracions humanes, quan siguin requerits per a això”. Per tant, malgrat que no tenen la competència d’ordre públic directament, no se la poden estalviar del tot i, de fet, tenen la porta oberta per exercir-la molt si hi ha voluntat política de fer-ho. I aquí entra en joc el paper dels responsables polítics de la policia municipal en cada moment, que ara mateix són del grup del PSC i no dels comuns.
“Batlle no obrirà aquest front”
Gallart té clar que “Batlle no obrirà una altra vegada el front que va desgastar tant l’Ajuntament, els sindicats i els agents de la USP, dedicarà l’energia a altres coses”. Segons el portaveu de CCOO a la Guàrdia Urbana –també membre d’aquesta polèmica unitat–, “sempre ha sigut clar que la competència d’ordre públic és dels Mossos, però la USP té la formació i l’equipament per exercir-la quan cal, per ajudar-los o perquè sorgeix un problema d’ordre públic sobrevingut, com quan va tocar ajudar un conductor d’Uber atacat per taxistes l’any passat”.
“Que deixin de mentir a la ciutadania”
Més contundent és encara Eugenio Zambrano, del sindicat CSIF, el més votat a la Guàrdia Urbana dels que tenen representació a la mesa de negociació de l’Ajuntament. “Que deixin de mentir a la ciutadania. El decret de l’any passat va ser per vendre fum de cara a les eleccions. Ni ens han dissolt ni hem canviat de funcions. Anem equipats amb vehicles antidisturbis i amb material antidisturbis, l’únic que passa és que tenim pocs recursos, pocs agents, i això és el que s’ha de resoldre, som 120 i hem d’arribar a ser 250”, etziba Zambrano, que també és membre de la USP.
A la Meridiana, amb la Brimo
Per a tots els representants sindicals, el fet que la USP desallotgés l’acampada de la plaça Universitat és la seva gran fita, el que demostra que segueixen tan vius com sempre. I el mateix passa amb el fet d’haver participat en els operatius antidisturbis al tall de la Meridiana, durant les setmanes que la policia va intentar impedir que els manifestants bloquegessin el trànsit perquè la concentració no estava comunicada, a diferència del que passa ara.
Van ser dies de molta tensió amb persecucions, corredisses, encapsulaments, algunes càrregues i algunes detencions, a més a més de moltes identificacions que poden acabar en multes. I aquells dies, a més a més de la Brigada Mòbil i l’ARRO dels Mossos, hi van actuar els antiavalots de la Guàrdia Urbana. Ells van ser, per exemple, els que el 27 de novembre van encapsular el grup on hi havia la diputada al Congrés de JxCat Laura Borràs i el diputat al Parlament del mateix partit Francesc de Dalmases.
Després dels dies dels aldarulls greus a Via Laietana i la rodalia –durant els quals la Guàrdia Urbana només regulava el trànsit, cosa que va provocar queixes d’alguns sectors del cos–, finalment els havien deixat actuar. I això va fer aixecar la veu a un altre actor que és justament a l’altra banda del ring, l’associació Irídia de drets humans, que es va queixar de l’actuació de la plaça Universitat.
Irídia espera reunir-se amb Batlle
Un dels codirectors d’Irídia, Andrés García Berrio, adverteix que aquesta no pot ser la línia a seguir. Amb extrema prudència, perquè no vol trencar els ponts de diàleg amb l’Ajuntament –especialment amb els comuns i, per tant, amb l’alcaldessa–, García Berrio assegura que esperen tenir “aviat” la seva primera reunió amb Albert Batlle. Manté que “s’exigirà al govern que clarifiqui la mesura de govern del mandat passat o que se’n faci una de nova, perquè sembla que estan recuperant tasques d’ordre públic”. D’entrada, “no han de fer d’antiavalots, però si ho fan han de portar el número d’identificació al pit i a l’esquena de l’uniforme, com els altres cossos”. Per evitar fer saltar guspires abans d’hora, l’advocat matisa que “encara no es poden treure conclusions definitives”. “Tot i els dubtes que tenim, perquè també hem vist actuacions amb manters que no són apropiades i sobretot pel desallotjament de la plaça Universitat, encara tenim esperances”, assegura.
El PSC, pro USP
Ell no ho diu, però Irídia confia en una intervenció d’Ada Colau –que possiblement hauria de ser discreta i lluny dels focus mediàtics– per recuperar l’esperit Recasens, que no tenia cap intenció de fer cabre en la nova UREP dispositius com el de la plaça Universitat. Tanmateix, no està clar que ni Colau pugui doblegar la voluntat de tot un cos de policia amb una llarga història, uns sindicats determinats en aquesta qüestió i un PSC que va ser un dels principals opositors al decret.
Uns mesos abans, l’octubre del 2018, el butlletí del partit va arribar a publicar un text titulat “el PSC força Colau a aturar el desmantellament de la unitat USP de la Guàrdia Urbana”. L’endemà, l’aleshores conseller del PSC a l’Eixample i ara cap de gabinet Albert Batlle, el socialista Joan Ramon Riera, va participar en una protesta sindical en defensa de la USP –també hi eren els regidors Alberto Fernández Díaz (PP) i Francisco Sierra (Cs) i va apostar per la necessitat d’aquesta àrea de la Guàrdia Urbana. El so del vídeo és molt dolent, però Riera, megàfon en mà, diu: “És obvi que la ciutat de Barcelona i l’Ajuntament necessiten la USP”.
Ara depèn del tinent d’alcaldia Albert Batlle –que, després d’un estiu amb molt protagonisme mediàtic que va portar tensions amb els comuns, està desaparegut dels mitjans de comunicació i no concedeix entrevistes– aclarir qui camí seguirà la USP que s’havia de dissoldre i que de moment ni tan sols ha canviat de nom.
