La pròxima dècada serà clau per al metro de Barcelona. En els pròxims 10 anys la línia 1, la més concorreguda l’any passat amb prop de 106 milions de viatgers, ha d’avançar cap a la seva automatització mitjançant inversions milionàries. El Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2021-2030 de l’ATM, que recull la planificació de les millores en la xarxa de transport públic de l’àrea metropolitana, xifra en 135 milions d’euros els que es destinaran a automatitzar la línia més utilitzada del metro d’aquí al 2030.
El grup Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) –format per Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB), l’empresa que gestiona la xarxa del metro, i per Transports de Barcelona (TB), la que s’encarrega del bus– ha traslladat aquesta xifra a l’ATM com un dels objectius a assolir a deu anys vista. Els 135 milions, però, no seran suficients per culminar el canvi i en caldran més. A més, està per veure si 2030 serà l’any en què la L1 serà automàtica del tot, com ja ho són la L10 nord i sud.
La inversió es divideix en dos lots, segons al document del PDI, aprovat al juliol. El primer és de 75 milions, que es dedicaran a millorar la infraestructura i les estacions per tal de poder automatitzar la línia. El segon consta de 60 milions, que es faran servir per a vies i trens. En aquest cas, els diners s’utilitzaran per canviar el material de les vies, que en alguns trams de la L1 és balast. El balast són les pedres que es veuen a les vies i per sobre de les quals circulen els trens. En canvi, per a línies automàtiques la base òptima és el formigó. De fet, les obres d’aquest estiu i del passat a la línia, que han suposat talls de llarga durada, han servit per substituir el balast per formigó com a pas previ a l’automatització.
Aquests diners també es faran servir per a altres actuacions necessàries per automatitzar la línia, com ara posar portes d’andana automàtiques. També es canviaran les agulles, que són els sistemes que permeten fer canvis de sentit als trens i que estan ubicats a túnels que connecten estacions.
TMB busca amb l’automatització de la línia la millora del servei per a l’usuari, ja que el grup creu que pot ser un pas endavant. Un dels projectes que permetria portar a terme seria crear una anella amb trams de les línies 1 i 9. Per tal d’aconseguir-ho, però, s’haurà d’esperar com a mínim fins al 2028, quan s’espera que la L9 estigui acabada, segons contempla el PDI de l’ATM. La finalització de la L9 es troba entre les prioritats de l’actual direcció del TMB.
Amb tot, el grup contempla les obres però l’execució de les inversions depèn de la situació financera del grup, colpejat per la caiguda de la demanda durant el confinament i per la recuperació lenta de passatgers en la nova normalitat. Fins i tot ha hagut de demanar crèdits per fer front a la disminució d’ingressos.
Els sindicats, en guàrdia
La perspectiva de trens automàtics posa en guàrdia alguns sindicats, que estan a l’expectativa de les conseqüències que pot tenir per a la plantilla. El delegat de la CGT al metro, Toni Edo, matisa que el seu sindicat no està en contra de l’automatització de la L1, però sí que s’oposa a les retallades “de servei o de personal”. “Hi ha d’haver empleats, perquè s’ha de respondre a possibles incidències dels usuaris”, argumenta. A les línies automàtiques que ja té el metro, la L9 i la L10, existeix la figura del Tècnic d’Operació de Línies Automàtiques (TOLA), que s’encarrega d’atendre els viatgers i de conduir els trens en cas d’avaria, entre d’altres.
El secretari general del Col·lectiu Independent del Metro (CIM), David Vázquez, posa en dubte que el context actual sigui el millor per tirar endavant inversions d’aquesta dimensió. A més, és suspicaç respecte de les intencions de TMB amb l’automatització de la línia. “No crec que hi hagi moltes empreses que automatitzin serveis i que després no redueixin la despesa salarial”, diu, preocupat pel futur dels llocs de feina. “Molt m’estranyaria que una automatització no suposés pèrdua de llocs de feina”, remata. En tot cas, la direcció actual assegura que vol evitar que aquest canvi es tradueixi en menys llocs de feina.
