El cotxe està cada vegada més acorralat a Barcelona. L’aposta del govern municipal per guanyar espai per a vianants, bicis i altres mitjans de transport més sostenibles que el vehicle privat encara pujarà. Tant és així que el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2024, que es presenta aquesta tarda en el marc del Pacte per la Mobilitat, preveu eliminar mig milió de desplaçaments diaris amb cotxe de la capital catalana. Això no vol dir que es treuran 500.000 vehicles de la ciutat, sinó que s’actuarà per evitar desplaçaments “no essencials”, segons ha especificat la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón (PSC).
La regidora ha comentat, a més, que molts dels desplaçaments prescindibles amb cotxe són de només una persona, la qual cosa suposa que un sol conductor contamini i ocupi espai públic amb un vehicle gran. “Estimem que la majoria aniran amb transport públic”, ha apuntat.
El transport sostenible és el protagonista del pla. El full de ruta de l’Ajuntament de Barcelona prepara el terreny perquè, el 2024, el 82% dels desplaçaments a la capital catalana siguin amb mitjans de transport respectuosos amb el medi ambient. Així, el percentatge de moviments que es facin amb vehicle privat amb relació al total haurà de disminuir, segons els càlculs del consistori, del 26,04% actual al 18,48%. La caiguda beneficiarà mitjans sostenibles, com ara el caminar, que representarà el 35,27% del total de desplaçaments, quan ara és el 34,25%. El transport públic passarà a ser el 41,25%, quan actualment és el 37,33%. Finalment, el 5% de la mobilitat diària a la ciutat es farà amb bici, superant el 2,28% actual.
Augment del 40% de la xarxa de bici
Les xifres anteriors són previsions de l’Ajuntament que s’haurien de donar el 2024. Per arribar-hi, l’executiu local aplicarà mesures que ho facilitin, com ara millores en el transport públic. L’autobús, el metro i el tramvia hauran d’absorbir els conductors que deixin d’agafar el vehicle privat, segons espera el consistori, i per aquest motiu el govern Colau sumarà 70 quilòmetres de carril bus en quatre anys perquè la freqüència de pas sigui major. A més, estendrà el bus a demanda –una de les prioritats de la direcció de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB)– i incrementarà en un 40% la xarxa de carrils bici.
Sobre el repte d’aconseguir que els conductors deixin els vehicles a casa i es moguin amb altres mitjans, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz (Barcelona en Comú), ha indicat que el tramvia per la Diagonal podria estar enllestit en dos anys i ha interpel·lat la resta d’administracions perquè Rodalies augmenti la freqüència de pas i es converteixi en un mitjà competitiu. “Rodalies ha de ser el gran metro de la regió metropolitana”, ha valorat Alarcón.
Una altra forma de torpedinar el cotxe serà que el 90% dels llocs per aparcar a la ciutat siguin regulats, és a dir, zona verda o blava. Actualment el 60% de l’estacionament per a cotxes està regulat. Un altre canvi que ja s’està introduïnt però que l’Ajuntament vol accelerar és convertir Barcelona en zona 30, a excepció de vies principals com la Diagonal o la Gran Via. Amb tot, la reducció de moviments amb cotxe no suposarà menys desplaçaments a la ciutat. De fet, el govern de la ciutat preveu que en quatre anys la mobilitat augmenti un 5%.
32 quilòmetres més per a vianants
El vianant és un altre dels afectats pel PMU, en aquest cas per a millor. Així, la regidora de Mobilitat i la tinenta d’alcaldia Janet Sanz han destacat que l’executiu barceloní estudia la forma d’eliminar obstacles a les voreres. Si bé les motos aparcades o els carrils bici ja han estat objectiu del consistori per donar més espai al vianant, el focus estarà posat d’ara endavant en els pals d’electricitat i telefonia que estan ubicats a les voreres. El govern barceloní analitza la manera de treure’ls i ubicar-los en altres espais.
Els veïns de la ciutat també comptaran amb 32 quilòmetres més de carrers transitables a peu el 2024, tot i que la tinenta d’alcaldia no ha volgut desvelar a quines vies es farà espai per als vianants. L’horitzó del govern de coalició és exportar el model de la superilla de Sant Antoni a la resta de carrers de la ciutat. “El veí de Consell de Cent ha de saber que el seu carrer acabarà sent com Comte Borrell”, ha exemplificat Sanz.
Respecte de la polèmica dels blocs de formigó –investigats per la fiscalia i criticats per algunes entitats– i les crítiques a l’executiu municipal pels canvis en mobilitat durant la pandèmia, Sanz ha negat que hi hagi hagut improvisació. “Clarament no hem improvisat perquè [els canvis] ja venien de plans que anàvem desenvolupant”, ha defensat. També ha insistit que els canvis introduïts mitjançant urbanisme tàctic són estructurals, és a dir, que han vingut per quedar-se, però que s’han fet amb urgència. D’aquesta forma ha justificat l’ús de pintura i blocs de formigó, i ha avançat que s’hauran de fer obres per consolidar alguns dels canvis.
