Un estudi de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya demostra que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) pot no ser suficient per reduir la contaminació de Barcelona. La geolocalització de la ciutat fa que sigui especialment sensible a les alteracions meteorològiques i que fins i tot amb una activitat mínima hi hagi episodis d’elevada contaminació, recull l’estudi. La comissió demana accions “molt més ambicioses” i “complementàries” a la ZBE perquè els valors de nivells d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules PM10 siguin “acceptables”. Les multes de la ZBE s’activen aquest dimarts, després que el calendari sancionador no comencés l’1 d’abril, com estava previst, per l’estat d’alarma.
L’estudi -elaborat a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona, el Port de Barcelona, l’Institut Cerdà, el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona, entre altres fonts- mostra que a l’abril, durant les setmanes de màxim confinament, el trànsit rodat es va reduir un 75%; el transport de passatgers, un 77%; el de mercaderies del Port de Barcelona, un 10%. Els valors de contaminació van disminuir entre un 50 i un 70% i es van assolir valors inferiors als 40 i 20 mg/m3 pels diòxids de nitrogen i les partícules respectivament, que son els valors mitjans recomanats per l’OMS.
El confinament no va ser suficient
La presidenta de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, Concha Zorrilla, destaca que paradoxalment durant aquesta època de màxim confinament “només es van assolir els valors mitjans recomanats per l’Organització Mundial de la Salud (OMS) pels diòxids de nitrogen i les partícules que són inferiors als 40 i 20 µg/m³”. En canvi, durant el maig, amb un lleuger increment de l’activitat i diferents condicions meteorològiques, els valors d’òxids de nitrogen i de partícules van augmentar considerablement i, en algunes hores del dia, es van superar els valors mitjans anuals recomanats per l’OMS.
Sílvia Nadal, membre de la comissió, raona que això demostra que la geolocalització de Barcelona “fa que sigui molt sensible a les alteracions meteorològiques i que fins i tot amb activitat mínima i emissions contaminants inferiors a les que s’aconseguirien aplicant la ZBE, es donin episodis d’elevada contaminació”.
Accions complementàries a la ZBE
L’estudi conclou que per reduir la contaminació a Barcelona és necessari aplicar una sèrie de mesures complementàries a la ZBE “molt més ambicioses” i que “contrarestin el factor de la geolocalització” de la ciutat. “Cal evitar els desplaçaments diaris innecessaris si es poden suplir gràcies al teletreball o a les reunions en línia”, apunta Zorrilla.
També es recomana promoure mobilitat no contaminant, a peu o en bicicleta, i el transport públic, per rebaixar l’ús del vehicle privat, així com repensar la mobilitat també a la segona corona de Barcelona per evitar els itineraris repetitius. Nadal defensa que “cal substituir el vehicle privat de combustió del parc existent i fer un salt cap a vehicles de nova generació com els elèctrics o els d’hidrogen” i que el Port “redueixi la seva contaminació”.
“Som conscients que aquestes mesures tenen una incidència directa en els hàbits socials i indirecta en els llocs de treball però creiem que l’objectiu final és tan important que el debat i el consens social sobre la seva viabilitat tècnica i econòmica és més necessari que mai”, assenyala la presidenta de la comissió.
