Setge al moviment pel dret a l’habitatge. Aquesta és la denúncia que ha fet el col·lectiu de persones que combaten els desnonaments a Catalunya, amb Barcelona com a camp de batalla principal. La Generalitat ha multat amb 40.000 euros 67 activistes per intentar aturar un desnonament el maig de 2021 al barri del Poble-sec, en un edifici anomenat Bloc Llavors, que és propietat d’un fons d’inversió anomenat Vauras Investment.
“La resposta immediata després de la roda de premsa [del 25 d’abril, on van anunciar que no acudirien als jutjats i iniciaven una ofensiva contra la Generalitat] per part del govern de Pere Aragonès ha estat multar 67 persones que van participar en la defensa del desnonament aplicant la Llei Mordassa”, han denunciat aquest dimecres, a través d’un comunicat. Aquestes sancions se sumen a les desenes que ja ha hagut de fer front el moviment pel dret a l’habitatge i que suposen una xifra superior als 300.000 euros, segons denuncien.
Qualifiquen de “repressió” el que està duent a terme la Generalitat contra aquest col·lectiu, que compta amb més de 40 persones detingudes i 250 encausades en els darrers anys, tal com quantifiquen. A més, afirmen que en els darrers temps la policia ha incrementat el nivell de violència contra aquest moviment i que cada cop és més present l’enregistrament d’imatges durant els desnonaments i les identificacions a activistes.
“El govern de la Generalitat demostra una vegada més la seva obsessió política per ofegar, reprimir i derrotar el moviment per l’habitatge”, denuncien, mentre animen a la gent treballadora a unir-se per defensar el dret a l’habitatge, ja que consideren que el problema de l’accés a una llar en condicions dignes és un afer polític i no judicial.
El Bloc Llavors, la pedra a la sabata d’Aragonès
El Bloc Llavors és la pedra a la sabata d’Aragonès. Es tracta d’un afer que incomoda el màxim representant de Catalunya, que es va estrenar en el seu mandat incomplint una de les principals promeses en l’acord d’investidura amb la CUP: no enviar agents dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra en desnonaments de famílies vulnerables. En aquest cas, es tracta del llançament d’un jove, l’Axel Altadill. El cas és polèmic perquè l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Sàmper, acusava l’Ajuntament de no haver fet els deures i no haver elaborat un informe de vulnerabilitat social, necessari per acreditar la situació de precarietat de la persona que té una orde d’expulsió del pis on viu i, per tant, poder aturar l’expulsió de la llar.
La resposta de l’Ajuntament va ser contundent: el conseller menteix. Així ho va dir el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Certament, l’informe de vulnerabilitat social estava elaborat des de feia mesos i va ser el jutge qui va considerar que no era prova suficient per aturar el llançament.
Incapacitat de l’Ajuntament per sancionar la propietat
La jornada fatídica -per la Generalitat, Aragonès, l’Ajuntament, el moviment per l’habitatge i, especialment, l’afectat- va tenir com a conseqüència una sanció de 417.000 cap al fons voltor que havia ordenat el desnonament. El motiu? No oferir una alternativa habitacional, com exigia la norma. D’aquesta forma, l’Ajuntament engegava la seva maquinària judicial per colpejar Vauras Investment que, lluny d’acceptar la sanció, la va recórrer i ara ha aconseguit la raó, després que un jutge hagi barrat el pas al consistori i li hagi dit que no pot sancionar aquesta empresa, que es dedica a fer negoci amb l’habitatge. Això ha passat perquè el Tribunal Constitucional (TC) ha tombat la llei que protegia aquestes famílies, en considerar que la Generalitat es passava de frenada a l’hora de legislar una qüestió que no era de competència autonòmica, sinó estatal.
El moviment pel dret a un habitatge digne planta cara contra la Generalitat. “Nosaltres no ens aturem, nosaltres us acusem”, afirmen. La batalla està servida.
