Un macrodesnonament al Poble-sec per tranquil·litzar els grans propietaris

La jutgessa va aturar-lo inicialment però després va donar la raó al fons inversor propietari i va ordenar desnonar les sis famílies del bloc Llavors amb data oberta

Finalment ha estat avui. Després de més de dos anys i mig d’ocupació, els Mossos d’Esquadra i la comitiva judicial han desnonat sis famílies que vivien al Bloc Llavors, al barri del Poble-Sec. Els activistes en defensa de l’habitatge que s’han acumulat a dins i a fora de l’edifici no han pogut fer front al gran desplegament de la policia catalana, que ha arribat abans de les set del matí. La comitiva judicial, per la seva part, ha arribat a un quart de nou del matí. Finalment, després de forcejaments i cops de porra a l’interior de la finca, els Mossos han desfet la protesta i han facilitat que es donés compliment a l’ordre judicial que havia previst un desnonament amb data oberta.

S’acaba així amb les esperances que el propietari, un fons d’inversió, aturés l’expulsió dels veïns i els oferís un lloguer social. A més, l’impacte és més gran del que podria semblar. El cas del Bloc Llavors, pioner a l’hora d’aturar momentàniament el procés de desnonament pel nou decret d’habitatge de la Generalitat, s’ha convertit en una icona de la interpretació d’aquest nou marc legal. Una aplicació que finalment, els jutges han decidit que no és suficient per aturar processos d’expulsió d’okupes. D’aquesta manera, a més, s’envia un missatge de tranquil·litat al grans tenidors, que, en un primer moment, eren els que tenien més a perdre amb la proposta impulsada pel Govern de la Generalitat

El dispositiu policial ha arribat després que s’autoritzés la setmana passada un macrodesnonament amb data oberta –els anomenats “desnonament sorpresa”, per evitar que els activistes es preparin per aturar-lo–. Setze furgonetes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra han encerclat la zona al carrer de Lleida, entre l’avinguda de Rius i Taulet i el carrer Joaquim Blume.

Inicialment, una quarentena de persones que eren dins han estat desallotjades a poc a poc després d’haver-les escorcollat, identificat i, en alguns casos, denunciat. Segons els portaveus del Sindicat de Barri del Poble-sec, les denúncies serien per “resistència” o “desobediència”. Quan faltaven 20 minuts per a les 10 del matí ha arribat tot un equip de serrallers, un dels serveis imprecindibles per completar el desallotjament. Era el senyal que acabava de confirmar la desfeta veïnal. Una hora després, el procés s’acabava de confirmar quan uns nous operaris descarregaven portes de metall blindades per tapiar els pisos buidats.

De res han servit les amenaces de l’Ajuntament i de la Generalitat al fons invesor propietari de l’edifici, Vauras, demanant-los que oferissin un lloguer social als ocupants, com contempla el nou decret de la Generalitat. Tampoc va prosperar una primera decisió de la jutge que porta el cas, que va prendre una decisió pionera quan va aturar el desnonament en base al nou decret. Uns dies després va donar la raó als propietaris i va tornar a autoritzar l’operació, amb data oberta.

El sindicat de Barri del Poble-sec ha penjat un vídeo on es veu un agent dels Mossos d’Esquadra pegant cops de porra al peu d’un activista. El col·lectiu, a través de Twitter, ha interpel·lat al conseller Miquel Buch demanant-li si considera que es complien els principis de “proporcionalitat” i “justificació de l’ús de la força”. 

El jove que ha patit els cops al peu explica al TOT Barcelona que ell ha estat un dels que ha intentat evitar amb més resistència que els antiavalots pugessin per l’escala. S’ha agafat a tot el que ha pogut, però, finalment, els forcejaments de la policia en el tronc superior i els cops al peu han acabat fent-lo fora. “Al principi, intentaven passar per sobre de mi, però no han pogut”, relata. Després, els Mossos l’han arrossegat i l’han escorcollat. A la cara té diverses marques al voltant del nas per dels “abusos policials”, com ell els anomena. I el peu “ja comença a fer mal”, insisteix.

Un desnonament executat

La Susana Naranjo és una de les persones que finalment han quedat desallotjades. Feia més de dos anys i mig que vivia en aquest bloc i assegura que no té cap alternativa habitacional. De moment, els serveis de l’Ajuntament han ofert un traster i una pensió com a alternativa habitacional a Naranjo, ha explicat l’activista. S’està rumiant, però, si anar-hi perquè assegura que “les condicions en aquests espais no són les més indicades“. Per això, no descarta buscar un altre indret on instal·lar-se.

Segons assegura, durant el desallotjament, els agents antiavalots haurien fet cas omís a la seva petició de negociar la seva sortida de l’immoble amb la comitiva judicial i hauria entrat per la força, “destrossant la porta i estampant els mobles de dins”.

La noia jove és una de les persones que finalment han quedat desallotjades | D.C

La noia jove, la Susana Naranjo, és una de les persones que finalment han quedat desallotjades | D.C

Icona de resistència

El Bloc Llavors s’havia convertit en una icona de la resistència i ara ja s’ha completat el que entitats, administracions i partits havien intentat aturar a l’últim moment: un macrodesnonament, amb data oberta, perpetrat a petició de la propietat, un fons d’inversió finlandès. El nou decret d’habitatge s’havia contemplat com la figura que podia salvar de l’expulsió les sis famílies afectades. Finalment, el text legal, una vegada va passar pel filtre de la interpretació dels jutges, ha quedat en una posició molt més tova. En aquests casos, sembla que l’efecte del decret quedarà restringit a poder multar amb fins a 90.000 euros per cadascun dels pisos en què el gran tenidor s’havia negat a fer lloguer social. Fa 3 anys, en el portal Idealista, els pisos d’aquest bloc ocupat s’ofertaven per 450.000 euros.

Les sis famílies que vivien al bloc ho feien des del juliol del 2017, i s’han enfrontat a cinc intents de desnonament. L’últim és el que es va aturar al gener en aplicació del decret de l’habitatge. Al febrer, però, la mateixa jutgessa va dictar una nova ordre de desnonament, aquesta amb data oberta entre el 26 de febrer i l’11 de març.

A partir de llavors, els activistes van iniciar una campanya amb concerts i activitats per garantir la presència de gent a l’edifici i impedir el desnonament. El Sindicat de Barri del Poble-sec i les famílies del Bloc Llavors han demanat mesures cautelars al comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU. També han enviat una carta a Leilani Farha, la relatora de l’ONU en matèria d’habitatge.

Més informació

Comentaris

    un tipo que vive en Tabarnia 03/03/2020 3:25 pm
    els GOSSOS atacan de nou

Nou comentari