Sis famílies, amb diversos menors d’edat, no seran desnonades dilluns gràcies al nou decret llei aprovat pel Govern de la Generalitat. És la victòria dels sindicats de l’habitatge en defensa de les ocupacions que fa dos anys i mig que perduren a un bloc del Poble-sec, propietat del fons voltor Vauras Investment. El jutjat número 48 de primera instància de Barcelona ha decidit fer cas a les al·legacions dels activistes i ha ordenat la suspensió del desallotjament convocat pel pròxim dilluns. La jutgessa a càrrec, María José Hernández, ha fet cas al nou “decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge” i ha obert la porta a què el gran fons d’inversió estigui obligat a fer un lloguer social a totes les famílies.
L’argument dels grups de defensa de l’habitatge implicats en la situació de les famílies, el Grup d’Habitatge de Sants i el Sindicat de Barri del Poble-sec, es basa en la nova situació legal. I és que des del dia 31 de desembre de 2019 hi ha hagut un canvi pel que fa al dret a una llar digna. El Govern va donar llum verda al decret llei 17/2019 que contemplava que les famílies vulnerables que ocupin pisos de grans tenidors –més de 15 immobles en propietat– tinguin dret a què els oferixin un lloguer social.
Per aconseguir-ho, el text legal aprovat especifica com a condicionant que les famílies okupes han de poder certificar que hi viuen, almenys, des de sis mesos abans que entrés en vigor el decret. A més, els ocupants han d’estar catalogats com a persones en situació d’exlució residencial, certificat pels serveis municipals, i no poden haver rebutjat anteriorment cap opció de reallotjament oferida per l’administració pública.
Així, segons el document judicial al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, la magistrada ha donat un termini de cinc dies a Vauras Investment perquè valori “les al·legacions de vulnerabilitat” de les famílies i manifesti “si realitza o no l’oferta de lloguer social”.
La part del document que mostra la decisió de la jutgessa d’obrir la porta a un lloguer social amb el nou decret / Cedida
El nou decret, però, ha de quedar aprovat definitivament pel Parlament de Catalunya, per on encara no ha passat. En qualsevol cas, està previst que quedi refermat amb facilitat amb el suport dels partits d’esquerres.
Desallotjament particular
Així, el procés judicial es pren un descans, però no dona tranquil·litat absoluta a les famílies de l’anomenat Bloc Llavors, al número 38 del carrer Lleida. De fet, ha quedat suspès per dues vies i per dos motius diferents, ja que aquest cas té una particularitat afegida: hi ha dos jutjats que han obert procediments sobre aquests pisos ocupats des de l’estiu del 2017. El jutjat de primera instància número 48 porta la gran part del cas i es fa responsable de la situació de cinc dels sis pisos, però sobre un sisè immoble, en canvi, qui decideix és el jutjat número 20 de primera instància. Tots dos havien ordenat el desallotjament dels pisos el mateix dia: dilluns.
Tanmateix, el jutjat número 20, responsable d’un sol pis, n’ha ordenat la suspensió per un motiu diferent de les al·legacions de les famílies. Ho ha fet a petició dels Mossos d’Esquadra, tal com mostra l’escrit que ha pogut llegir aquest diari. “Davant les situacions prèvies de tensió elevada entre les diferents parts i la possibilitat elevada que es produeixi danys a les persones en el suport a la comitiva judicial”, el cap de la comissaria de la policia catalana a Sants-Montjuïc demana que es “consideri l’adopció d’altres mesures per portar a terme el suport amb més seguretat per a les persones, com podria ser l’execució en data oberta”. És a dir, els Mossos proposen que, per evitar les convocatòries de resistència al desnonament que havien convocat els sindicats d’habitatge, el jutge proposi un desnonament sense data fixa. Davant la petició policial, de moment, el jutge Alberto Martínez Casado, ha optat per anul·lar el llançament.
La referència dels Mossos d’Esquadra a la resistència que pensaven presentar diversos grups d’activistes per l’habitatge està basada, especialment, en el passat dia 10 d’octubre. Aquell dia, la policia va decidir no executar el desnonament, ja que es va trobar una seixantena d’activistes concentrats a l’interior del bloc, al replà d’accés al vestíbul, impedint l’entrada des de fora.
Bon dia penya!!! Ens plau convocar-vos a a la jornada de resistencia del @blocllavors AQUEST DIUMENGE💥💥 #LlavorsEsDefensa i torna a ser hora de demostrar-ho juntes, fent pinya i soroll!!!! 👯👯👯#BlocLlavorsEsQueda#NoEnsFaranFora pic.twitter.com/YyJzj92hDl
— Sindicat de Barri – Poble Sec (@sindicatdebarri) January 8, 2020
De fet, aquella acció dels sindicats de l’habitatge, que va comptar amb un gran poder de convocatòria, pretenia repetir-se aquest dilluns si no s’aturava judicialment el procediment. Així es va anunciar a les xarxes socials. Mentrestant, en veure aquesta crida popular, els representants de Vauras Investment van alertar-ne els jutjats i van demanar que s’informés els Mossos d’Esquadra “perquè ampliïn el nombre d’efectius previstos per poder dur a terme el llançament”, detalla un tercer document oficial.
Sigui com sigui, tot ha quedat anul·lat, de moment. Dilluns no hi haurà desallotjament, segons els jutges que en són responsables. Així, tothom evita la crua escena que els esperava: els Mossos, els activistes de defensa de l’habitatge i, per sobre de tot, les famílies del Bloc Llavors, que no tenen cap alternativa habitacional.
