Crida política d’última hora per aturar un macrodesnonament al Poble-sec. Concretament, el de l’anomenat Bloc Llavors, on sis famílies temen un desnonament imminent amb data oberta. A través d’una carta signada pels grups de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú Podem i CUP al Parlament de Catalunya, així com per la regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, s’insta la jutgessa que instrueix el cas a que aturi el procés de desallotjament. Ara per ara, l’ordre judicial per expulsar les sis famílies podria reactivar-se en qualsevol moment. Tanmateix, aquest crit de socor d’última hora podria evitar-ho. Almenys això és el que esperen des del Sindicat de Barri del Poble-sec, el grup que ha aconseguit el consens polític.
La jutgessa María José Hernández, titular del jutjat número 48 de primera instància de Barcelona, ha decidit obviar els últims avenços legals –aprovats primer pel Govern i després ratificats al Parlament– en matèria d’habitatge perquè “no tenen caràcter processal sinó merament administratiu”, assegurava en un document. Per respondre a aquesta actitud, la carta oberta presentada avui matisa que “la llei d’Enjudiciament Civil –estatal– habilita tot jutge/essa a conèixer d’assumptes administratius així com el context general de qualsevol decisió judicial”.
Sobre la situació del bloc, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament, Lucia Martín, ha garantit que les sis famílies es troben “en situació d’exclusió social”. I, per tant, es confirma que haurien de ser rebedores de l’oferta de lloguer social per part del gran tenidor que ostenta els pisos, segons el nou decret.
El representant del sindicat, Silvio Covolo, ha reivindicat que la història d’aquest bloc és un exemple de l’efecte que tindria el nou decret d’habitatge aprovat a la Generalitat i del qual se’n podrien beneficiar “més de 1.000 famílies”. “El nostre enemic és Vauras Investment, un fons finès”, ha concretat Covolo, en referència a la propietat de la finca.
Pel que fa a la posició de l’empresa, Lucía Martín ha anunciat que no hi ha hagut cap resposta al requeriment que el govern d’Ada Colau va enviar al fons voltor perquè comencessin a oferir lloguers socials i que, com a resposta, el consistori ha activat “els expedients” que els poden multar amb 90.000 euros per cadascun dels immobles.
L’últim intent polític
Així, el bloc del número 38 del carrer Lleida espera ara remuntar la situació en la seva particular muntanya russa al voltant del desnonament de les sis famílies. Especialment pel que va passar el 10 de gener. Aquell dia, el Sindicat de Barri del Poble-sec va poder anunciar que la magistrada del jutjat número 48 de primera instància havia decidit, de manera pionera, contemplar el text del nou decret aprovat pel Govern de la Generalitat i suspendre, per moments, el procés de desallotjament. Aquesta mateixa jutgessa, però, poques setmanes després, va rectificar aquell moviment inicial i va recuperar, sense donar més explicacions, el procés de desnonament. A més, anunciava que l’ordenaria amb data oberta –és a dir, que es pot produir en qualsevol moment en un termini de dues setmanes.
Sobre aquest últim punt, el text signat avui també recorda a la jutgessa que les dates obertes estan prohibides per la Llei d’Enjudiciament Civil. Es dona el cas, però, que un dels protagonistes que havien demanat que el desnonament, si es produïa, fos sense un dia i hora fixes és el cos de Mossos d’Esquadra, segons va comprovar documentalment aquest diari. El cos policial depèn de la conselleria d’Interior, que actualment està en mans de Miquel Buch, de JxCat. Així, mentre políticament aquest grup demana l’aturada del procediment judicial, per una altra banda, la policia catalana pressiona per impedir que, si s’ordena un desallotjament, els sindicats d’habitatge puguin dur a terme accions de resistència que evitin el desallotjament –com ja va passar el passat octubre.
Sobre aquesta paradoxa, la representant de Junts per Catalunya a la roda de premsa d’aquest migdia, Elsa Artadi, ha evitat fer una valoració del que demanen els Mossos, tot i la pregunta d’aquest mitjà, i ha aprofitat per fer èmfasi en el fet que el canal principal per evitar desnonaments en situacions de vulnerabilitat ha de ser el polític. “Hem de fer un front comú perquè la normativa que aprovem aquí és la que s’aplica”, ha esmentat. Alhora, ha recordat que “interlocutar amb la justícia ens costa molt” pel que fa a l’aplicació de la garantia del dret a l’habitatge. De fet, aquesta posició dels jutges favorable a les peticions dels propietaris, darrerament, ha arribat al punt d’amenaçar explícitament amb conseqüències els Mossos d’Esquadra si no executen un desnonament. Ha passat almenys en dos casos: un a Gràcia i un altre a Can Baró.
De tota manera, sobre la posició política dels partits del govern en relació a l’execució dels desnonaments, el diputat d’ERC José Rodríguez ha matisat, després de la intervenció d’Artadi, que el seu partit ja ha expressat diferències en els últims mesos amb Junts per Catalunya. El representant d’Esquerra Republicana s’ha referit explícitament a la votació al Parlament en què es va aprovar l’actuació dels antiavalots de la policia catalana en desallotjaments on hi hagués menors d’edat o persones vulnerables implicades. “Només el grup de la CUP, comuns i el Grup Republicà hi vam votar en contra”, ha recordat,
Missatge a les Nacions Unides
A banda, en un comunicat, ahir es va anunciar que els activistes també demanarien mesures cautelars al comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides (ONU) per la violació del dret fonamental a un habitatge digne. En aquest sentit, ja han enviat una carta a Leilani Farha, la relatora de l’ONU en matèria d’habitatge, demanant que intervingui per a la suspensió del llançament.
