Els bons auguris sobre l’impacte del nou decret d’habitatge que va aprovar el govern de la Generalitat comencen a esmicolar-se. La jutgessa pionera a donar validesa al decret que collava els grans tenidors ha fet marxa enrere i se n’ha desdit sense donar gaire explicacions. María José Hernández, titular del jutjat número 48 de primera instància de Barcelona, és la magistrada a càrrec del cas de cinc famílies que afronten un desnonament conjunt per haver ocupat els pisos buits d’un edifici del Poble-sec fa dos anys i mig. En un primer moment, va decidir aturar l’execució del desallotjament emparant-se en l’aprovació sobrevinguda del nou text legal impulsat pel govern català i va donar cinc dies al fons immobiliari Vauras Investment perquè valorés si oferia el lloguer social als ocupants. Tres setmanes després, la primera notícia que han tingut les cinc famílies ha estat la rectificació de la jutgessa i l’ordre, totalment contrària a la posició inicial, d’un desnonament amb data oberta.
La manera en la qual Hernández es desdiu de la possibilitat d’oferir lloguers socials a les famílies ocupants és argumentant que “la llei 17/2019” –el decret d’habitatge– i “la llei 24/2015” –la llei catalana d’emergència habitacional– no tenen “caràcter processal sinó merament administratiu”. Per tant, valora que no té obligació d’aturar el desnonament. Tanmateix, des del Sindicat de Barri del Poble-sec assenyalen com una “contradicció” que la jutgessa decidís suspendre l’ordre de desnonament emparant-se en els mateixos textos legals que ara “decideix obviar”. Alhora, lamenten que la nota judicial “no aclareix què ha respost Vauras” a la petició que els va fer la jutgessa i que tampoc saben “quina mena d’al·legacions” va fer aquesta empresa finlandesa.
A continuació, l’escrit judicial ordena “fixar que el llançament es realitzi en els pròxims quinze dies”. És a dir, com a desnonament amb data oberta. Una decisió que els Mossos d’Esquadra ja havien demanat anteriorment per evitar les protestes dels sindicats d’habitatge en el cas d’una sisena família del mateix edifici que, en canvi, porta un altre jutge. El motiu que valora la jutgessa Maria José Hernández per demanar aquesta modalitat de desnonament és “la preparació d’actes per impedir el llançament”.
La regidora d’Habitatge, Lucía Martín, que ja va advertir a Vauras de les seva responsabilitat com a gran tenidor, ha volgut també remarcar la posició de l’Ajuntament davant d’aquesta nova situació. Anteriorment, per carta, havien arribat a expressar que si el fons no responia amb el deure d’oferir un lloguer social, es plantejarien fins i tot l’opció de l’expropiació forçosa dels habitatges. Aquesta possibilitat segueix en peu. Tanmateix, avui ha concretat el recorregut d’una possible sanció vinculada al decret: “el que estableix la norma es que hi ha una obligació del gran propietari de fer una oferta de lloguer social, i en el cas que no la faci, és quan apareix la capacitat sancionadora”. Segons Martín, les penalitzacions que se’n derivarien “poden arribar fins a 90.000 euros per habitatge”.
A més, ha afegit que “el que ha de quedar clar és que la jutgessa no està invalidant” el decret, “sinó que està dient que permet que puguin sol·licitar una data oberta”. Així doncs, s’obre la possibilitat a que les famílies quedessin desnonades i, a posteriori, se sancionés al fons.
Desnonament amb data oberta
L’opció del desnonament en obert és una pràctica que, en teoria, havia quedat restringida amb l’aprovació de l’últim decret d’habitatge del govern espanyol. Segons aquell text, “en tots els casos de desnonaments […] s’han de fixar el dia i l’hora exactes perquè tingui lloc, si s’escau, el llançament”. És una de les modificacions que es van introduir gràcies a la pressió dels sindicats de defensa d’una llar digna. Tanmateix, els jutges han decidit obviar-ho en els casos en què han detectat que hi hauria pressió ciutadana per impedir l’execució del desnonament. Qui l’acostuma a demanar són les empreses privades, però en algun cas, com el que ha denunciat una mare sola amb dos fills, també ho fa la mateixa Generalitat.
