S’han acabat les pròrrogues, els mitjancers i les incerteses sobre el futur judicial del cas de les sis famílies que ocupen des de fa dos anys i mig un bloc del Poble-sec, propietat del fons voltor Vauras Investment. Finalment, hi haurà un intent de macrodesnonament durant les pròximes dues setmanes, però els afectats no sabran ni el dia ni la hora de l’execució. Serà un desallotjament amb data oberta. Així ho ha decidit la titular del jutjat número 48 de primera instància, María José Hernández, segons ha pogut comprovar a través de la notificació judicial corresponent el TOT Barcelona.
Així doncs, de res ha servit la pressió popular del Sindicat de Barri del Poble-sec, l’avenç del nou decret d’habitatge català o la crida política d’última hora que van unir el passat dimecres els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú-Podem, la CUP i la regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. La jutgessa ha rebutjat el recurs que van interposar les famílies i no ha canviat ni una coma de la última interpretació que va fer. “Tal com es va exposar en la providència objecte de recurs”, escriu Hernández, el nou decret llei 17/19 en matèria d’habitatge “no té caràcter processal sinó administratiu” i, per tant, “no pot donar lloc a la suspensió de l’execució”.
L’actitud de la jutgessa xoca frontalment amb les esperances que es van obrir en un primer moment. Va ser quan, fent referència al nou text legal promogut pel Govern, va aturar el procés de desnonament i va sol·licitar a la propietat que estudiés la possibilitat de disposar un lloguer social als ocupants. Finalment, però, en pocs dies, tot es va torçar.
Pressió política ‘in extremis’
Els partits abans esmentats, gràcies a la pressió dels grups d’habitatge, van intentar aturar aquesta última decisió de la magistrada amb una carta en què li demanaven que “revisés” el cas novament i dictés “la suspensió” del desnonament fins que el fons finlandès Vauras Investment, com a gran tenidor, “complís amb l’imperatiu legal d’oferir un lloguer social”. A més, en el text, li van recordar que la Llei d’Enjudiciament Civil, que és la que empra amb més insistència Maria José Hernández en els seus escrits, “habilita tot jutge/essa a conèixer d’assumptes administratius així com el context general de qualsevol decisió judicial”. Unes recomanacions que, ara per ara, la magistrada ha decidit ignorar.
Una posició que, en essència, ha resultat molt similar a la de la propietat. Vauras Investment ha obviat de manera permanent tant els intents de negociació de les famílies okupes com les ofensives reiterades de l’equip d’Ada Colau. La regidora d’Habitatge, Lucía Martín, va reivindicar que, malgrat això, el consistori ha iniciat els expedients per sancionar l’empresa amb fins a 90.000 euros per cadascun dels pisos on s’han negat a oferir un lloguer assequible.
Resistència al portal
Davant d’aquest anunci, des del Sindicat de Barri del Poble-sec i altres col·lectius de defensa de l’habitatge han decidit iniciar una campanya a partir de demà per intentar aconseguir frenar el desnonament a través d’actes de resistència. Aquesta proposta els va funcionar en l’últim intent de desnonament, l’octubre de l’any passat. El macrodispositiu dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra, disposat com a policia judicial, va acabar decidint que no es complien les condicions de seguretat per garantir l’execució del desnonament. I és que durant aquella jornada, a dins del portal de l’edifici del carrer Lleida número 38, hi va haver una seixantena de persones que van evitar durant més de sis hores que la policia hi pogués entrar de cap de les maneres.
Aquella vegada hi havia tota una vidrera a la porta. Era un dels elements que espantava els agents dels Mossos, ja que si, per entrar, trencaven la porta, podria haver ferits per talls amb els bocins del vidre. Quatre mesos després, la vidrera ha desaparegut.
