Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Activistes per l’habitatge ocupen la seu del districte de Sants-Montjuïc

Una trentena d’activistes a favor del dret a l’habitatge han ocupat aquest dimarts la seu del districte municipal de Sants-Montjuïc de Barcelona per demanar el reallotjament d’una família en situació de vulnerabilitat. Denuncien que van ser desallotjats d’un pis que ocupaven i que l’espai alternatiu que els ha ofert l’Ajuntament és indigne, ja que no disposen de cuina i han de compartir les dutxes. A més, la família, formada per una parella adulta i les seves dues filles, menors d’edat, va ser allotjada en primer moment en una habitació amb només dos llits, quan són quatre persones.

Els activistes, del Grup d’Habitatge de Sants i del Sindicat de Barri de Poble-Sec, s’han reunit a les deu del matí al Bloc la Bordeta per dur a terme una acció de protesta per demanar el reallotjament de l’Abdel i la seva família, que consideren que haurien de poder viure al barri. A hores d’ara estan en una llar compartida amb més persones al carrer Balmes, a l’Eixample.

Amenacen de passar-hi la nit

A través de les xarxes socials els grups en defensa al dret a l’habitatge han anat comentant la jornada i han amenaçat de passar-hi la nit allà mateix. De fet, afirmen que fins que no es doni una solució adequada a aquesta família no marxaran de l’espai. Mentrestant, el conseller tècnic del Districte de Sants-Montjuïc, Xavier Farré, els ha recriminat les formes, que no hagin avisat i que interrompin la jornada laboral dels funcionaris.

L’Abdel té una discapacitat mental del 75%. Ell mateix explica que li costa llegir i que treballa en una empresa que dona feina a persones amb discapacitat. Vivia des de fa un any amb la seva dona i les seves dues filles de dos i quatre anys ocupant un pis a Sants fins que els Mossos els van desallotjar fa prop d’un mes sense avisar-los, segons explica a l’ACN. “Això no pot ser. Les meves filles van a l’escola aquí i la meva dona no se sap moure fora del barri. Hem de trobar una solució per tornar”, denuncia.

Davant l’acció dels activistes, Farré els ha recriminat que la protesta no s’hagi gestionat per als canals habituals, com puguin ser la mediació o les reunions amb representants de l’Ajuntament i en contacte amb aquests col·lectius. El cert, però, és que la protesta dels grups per l’habitatge es dona després que en nombroses ocasions s’hagin denunciat el mal estat dels pisos o pensions de què disposa l’Ajuntament per aquestes casuístiques, com ha estat el cas de la família de l’Abdel.

Ambdós sindicats han aprofitat la jornada de protesta per reivindicar més mesures en l’àmbit de l’habitatge. És per això que han reclamat a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que les persones sense papers i que hagin estat desnonades puguin accedir a la mesa d’emergència, per tal d’optar a un pis social de l’administració pública. En aquesta mateixa línia, exigeixen que les persones es puguin arrelar al barri on han decidit viure, que els pisos d’ús temporal per aquestes casuístiques estiguin en bones condicions i siguin de fàcil accés. “Si es vol, es pot”, asseguren.

Escoles antidesnonaments

Més enllà dels sindicats d’habitatge, cada cop són més els col·lectius i entitats que s’hi oposen als desnonaments. Un exemple d’això és l’escola Cavall Bernat, al barri de la Bordeta, a la frontera de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. “Reclamem que es faci efectiu el dret a un habitatge digne i que es posin en marxa les necessàries per a garantir-lo”, exigeixen, arran d’un cas d’una família -no l’única- del centre educatiu que ha patit en primera persona l’expulsió de casa seva.

L’escola sap bé de què parla: “Volem denunciar les situacions de precarietat residencial que pateixen cada vegada més famílies de l’escola”. Una realitat que toca cada cop a més membres d’aquesta comunitat educativa i que continua després de la pèrdua de la llar, quan el reallotjament es fa massa lluny o va canviant constantment. “Totes aquestes situacions d’inestabilitat generen molta angoixa als nuclis familiars”, asseguren. La solució? Ells ho tenen clar: “Un habitatge proper a l’escola i amb unes condicions dignes”. Per això demanen a tothom qui té responsabilitat que es mogui. Aquí hi entren en joc l’Ajuntament, però també la Generalitat, qui té formalment les competències en matèria d’habitatge. I fins i tot el govern espanyol, com a administració pública que gestiona més recursos a tot l’Estat.

Més notícies
Una dona mostra un cartell que critica la Sareb i fons immobiliaris, davant de la seu de la immobiliària Solvia / ACN
Notícia: Colau insta la Sareb a oferir lloguer a 255 famílies en risc d’expulsió
Comparteix

Colau insta la Sareb a oferir lloguer a 255 famílies en risc d’expulsió

El govern municipal reclama controlar la gestió dels 824 pisos del 'banc dolent'
Notícia: Colau insta la Sareb a oferir lloguer a 255 famílies en risc d’expulsió - Mobile
Pintades a l'església de Sant Andreu de Palomar contra Càritas, que vol desnonar una parella en situació de vulnerabilitat d'un pis social de l'entitat
Notícia: Compte enrere per un controvertit desnonament de Càritas a Sant Andreu
Comparteix

Compte enrere per un controvertit desnonament de Càritas a Sant Andreu

L’entitat es justifica i al·lega que els vol expulsar perquè han incomplert el pactat de forma reiterada
Notícia: Compte enrere per un controvertit desnonament de Càritas a Sant Andreu - Mobile
La finca del carrer de n'Arai, adquirida per l'Ajuntament de Barcelona / Google Street View
Notícia: Barcelona compra un edifici del Gòtic per destinar-lo a habitatge social
Comparteix

Barcelona compra un edifici del Gòtic per destinar-lo a habitatge social

L'Ajuntament compromet 6 milions d'euros per adquirir i rehabilitar una finca situada davant de la plaça George Orwell
Notícia: Barcelona compra un edifici del Gòtic per destinar-lo a habitatge social - Mobile
Una persona llença confeti a un antiavalots dels Mossos d'Esquadra durant el desnonament el 25 de maig de 2021 d'una persona vulnerable d'un edifici anomenat Bloc Llavors i situat al barri del Poble-sec de Barcelona / Lorena Sopena (Europa Press)
Notícia: La Generalitat multa amb 40.000 euros 67 persones per aturar un desnonament
Comparteix

La Generalitat multa amb 40.000 euros 67 persones per aturar un desnonament

"El govern de la Generalitat demostra una vegada més la seva obsessió política per ofegar, reprimir i derrotar el moviment per l'habitatge", denuncien
Notícia: La Generalitat multa amb 40.000 euros 67 persones per aturar un desnonament - Mobile

Nou comentari

Comparteix