Càritas afronta una delicada polèmica a Barcelona. La major entitat benèfica de l’Església catòlica pretén desnonar una parella que ronda els 60 anys, que es troba en risc d’exclusió social i que viu en una casa de l’organització, al cor de Sant Andreu. I ho vol fer juntament amb la Fundació Habitatge Social, que és qui gestiona els pisos de què disposa. L’ordre de llançament està prevista pel 18 de maig -es tracta del tercer intent d’expulsió i el primer amb presència dels Mossos d’Esquadra- i el motiu que explica aquesta situació extrema és un incompliment reiterat d’un programa de reinserció social, anomenat Oikos, expliquen ambdues organitzacions.
El sindicat d’habitatge de Sant Andreu ha esclatat contra les intencions de Càritas i ha organitzat una campanya mediàtica contra l’entitat, sota el lema “Càritas desnona”. A més d’això, han fet pintades a les façanes de diverses esglésies del barri, com a acte de protesta contra la pretensió de l’entitat social de deixar al carrer a la Maia i el León Kurdovadze, dues persones que freguen l’edat de jubilació. Asseguren que l’organització vol fer fora aquesta gent de la casa on viuen, sense oferir-los una alternativa, mentre que l’ens ho nega i afirma que ha ofert fins a 2.700 euros per poder fer la mudança.
Tot va començar el 2013, quan la família, formada en un primer moment per dos adults, la seva filla, la parella d’aquesta i un menor, es van dirigir a Càritas Diocesana de Barcelona per demanar ajuda per pagar el lloguer. Durant dos anys van rebre suport de l’entitat i el 2015 van accedir a una casa de 100 metres quadrats al centre històric de Sant Andreu. Una casa que compta amb dues plantes d’alçada i un petit jardí, tal com expliquen Càritas i la Fundació Habitatge Social al TOT Barcelona. Ambdós actors coincideixen a dir que aquesta és una de les millors llars que disposen, d’entre les desenes que tenen repartides per la capital catalana i per municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
L’accés a l’habitatge anava lligat al compromís de la unitat familiar d’atendre el programa de reinserció social, que té per objectiu facilitar l’accés a les persones en situació de vulnerabilitat a una feina i, a partir d’aquí, assolir la independència econòmica i l’emancipació social. Per aconseguir aquest objectiu, Càritas va oferir-los un contracte de lloguer en aquesta llar, situada al número 86 del carrer Pons i Gallarza. A canvi, la família pagava 280 euros al mes i les despeses de subministrament. Un cost adequat als seus ingressos, diu l’organització.
Per garantir l’èxit del programa, que de mitjana té una durada d’entre quatre i cinc anys, la família disposava d’un educador proporcionat per l’entitat. A canvi, havien d’establir contacte amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona, perquè coneguessin la seva situació i els ajudessin amb l’alimentació, el transport o la roba. A més, s’havien d’inscriure al cens de la mesa d’emergència, per tal d’obtenir en algun moment un pis públic per famílies en situació de precarietat. Mentrestant, Càritas els garantia un sostre, amb un contracte de lloguer d’un any, prorrogable per anualitats i mentre la situació d’exclusió social de la família continués, sosté la companyia.
El 2017 la relació es torça
Les coses es comencen a torçar a partir del 2017, quan la família comença a incomplir el programa Oikos, diu l’ens, que també afirma que llavors es detecten els primers casos de mala convivència amb el veïnat, a més de detectar la casa en mal estat de conservació. Així mateix, arriben les primeres factures de llum amb consums desorbitats, que fan que el cost del subministrament es dispari. De fet, expliquen que es giren rebuts de fins a 600 euros de llum i que acaba assumint la mateixa organització social, davant la incapacitat econòmica de la família.
El març de 2019 es fa una reunió on, per primer cop, Càritas demana a la família que marxi. Els diuen que no han complert la seva paraula i que hi ha moltes altres persones que poden aprofitar millor que elles el que l’entitat els ofereix. La família es desagrupa i quatre membres -la parella jove i dos fills- accedeixen a marxar de la llar, quedant només els dos adults de major edat. Càritas assegura que, gràcies al seu suport econòmic, aquesta família es va poder independitzar i costejar la fiança d’entrada a la nova llar.
Càritas promet que va oferir una alternativa residencial per als dos adults. Igualment, també els va proposar una aportació econòmica per costejar, com en l’altre cas, el cost de la fiança d’entrada en un nou pis de lloguer que hagués trobat la parella. Totes dues opcions van ser descartades, afirma l’entitat. Aquí el sindicat d’habitatge de Sant Andreu discrepa i posa en dubte la paraula de l’ens. A més, totes les parts admeten que no hi ha constància per escrit d’aquesta proposta. “No hi ha cap document que Càritas sigui capaç d’ensenyar que els havia ofert un altre pis”, assegura Roger Gallarza, del sindicat d’habitatge de Sant Andreu.
“Càritas actua de forma perversa”
“Càritas se’ls vol treure de sobre i els vol fer fora, sense assumir cap responsabilitat. Jo no dic que ells [la família afectada] no tinguin part de culpa o no hagin incomplert amb el programa, però no pots fer-los fora així, sense més”, denuncia Gallarza. “Acusem Càritas d’actuar de forma perversa i a l’Ajuntament d’inacció”, resumeix.
La negativa dels dos avis desencadena el primer intent de desnonament. Càritas explica que en aquests moments tenen 27 famílies que esperen un pis social, de les quals cinc podrien entrar de forma immediata a la casa de Sant Andreu on ara viuen els dos adults.
El març de 2021 arriba la primera data de llançament, però és ajornada pel jutge, en virtut del decret de la Covid-19 del govern espanyol, que protegeix als inquilins i, per tant, es deixa per més endavant el procediment. El segon intent arriba al juliol de l’any passat i, de nou, s’atura, després que s’arribi a un acord entre totes les parts: Càritas, Fundació Habitatge Social, família i sindicat d’habitatge. El pacte, signat el 14 de juliol de 2021 i al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, explica que Càritas exhauria la via judicial a canvi que la família abandonés l’immoble el 5 de novembre. Mentrestant, el sindicat es comprometia a trobar-los un habitatge alternatiu que, alhora, l’entitat vinculada a l’Església catòlica sufragava parcialment amb 2.700 euros.
Incompliments reiterats
Va arribar la data i no es va complir el pacte, perquè la família no va marxar de la casa. De totes maneres, davant una possibilitat imminent de trobar una nova llar, Càritas va decidir ajornar l’acord al 31 de gener de 2022, però es continua sense complir el pactat.
El sindicat d’habitatge de Sant Andreu, per tal de frenar la possibilitat d’expulsar la família Kurdovadze, insta a l’ONU a aturar el procediment, un fet que la institució internacional acaba rebutjant. El col·lectiu en defensa a l’habitatge al·lega que és perquè Càritas té vinculació amb aquest ens. La família també s’ofereix per acollir refugiats ucraïnesos, després que el 24 de febrer esclatés la guerra al seu país. Actualment, la segona planta de la llar està buida i s’hi podria allotjar gent, diuen la família i el sindicat, però Càritas ho rebutja, explicant que en aquests moments l’organització no acull aquestes persones, sinó que ho fan d’altres, tal com estableix el protocol fixat per al govern espanyol.
I del passat fins al present. Càritas no descarta que es pugui arribar a un acord final, però tot fa pensar que no serà així i el 18 de maig hi haurà Mossos fent fora d’una llar dues persones vulnerables. Sigui com sigui, la companyia assegura que no es pot permetre un precedent com aquest, on algú que incompleix un acord es nega a marxar de l’immoble. Més tenint en compte la quantitat de gent en llista d’espera, argumenten. Igualment, són conscients que la situació és molt delicada i la imatge i reputació de l’entitat està en joc. El sindicat promet batalla i assegura que defensarà amb dents i ungles aquesta família, per evitar que es quedin al carrer.
