La Covid empeny el doble de persones a Càritas per menjar i poder pagar la llar

Gairebé la meitat de les famílies ateses no havien demanat ajuda abans de 2020

La Covid-19 dona signes significatius de remetre, però deixa darrere seu un panorama desolador. Les estadístiques de l’activitat de Càritas el 2020 a la diòcesi de Barcelona -que inclou la capital i els seus voltants- enfosqueixen encara més l’escenari postpandèmic, on l’empobriment ha crescut encara més que en l’anterior recessió econòmica. Mai en la crisi de fa una dècada es van assolir les xifres de l’últim any, quan 19.503 persones van buscar aixopluc en l’Església per pagar l’alimentació, la llar i els subministraments. La xifra duplica la de 2019 i es dispara respecte a 2015, quan les persones sense ingressos per fer front a despeses bàsiques no arribaven a 3.000.

Les dades de Càritas traspuen que la Covid ha fet créixer la pobresa severa a nivells no coneguts, com a mínim, en els últims 13 anys. L’organització catòlica constata que el 47% de les 16.249 llars que van demanar auxili el 2020 no ho havien fet mai abans. “Moltes d’aquestes persones són parelles joves. Els dos tenien feina i sovint havien quedat en ERTO i algun dels dos no cobrava. Altres eren persones rellogades en situació administrativa irregular, que porten molts anys amb nosaltres i encara no han pogut regularitzar-se”, ha detallat el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets.

A més, el 26,2% de les llars ateses el maig d’aquest 2021 no rebien cap ingrés, mentre que eren el 8,2% el febrer de 2020, just abans de declarar-se el confinament, moment en què les famílies que van requerir ajuda de Càritas van augmentar un 56% respecte anys anteriors. Els pagaments de Càritas a famílies van ascendir a més de 3,7 milions el 2020, més del doble dels 1,8 milions sufragats el 2011, també aleshores en plena crisi.

Un pla de rescat igual que als bancs

Busquets ha instat les administracions a dotar un “pla de rescat estructural contra les causes d’exclusió social, similar al que es va crear per rescatar el sector financer” la dècada passada. L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha apressat la Generalitat a “posar eines per arribar a la gent sense treball i en habitatge”. “Crec que ho té clar”, ha observat.

“Des de la solidaritat no es pot solucionar un problema estructural”, ha avisat Busquets. En aquest sentit, ha admès que l’allau de sol·licituds va obligar l’organització a limitar l’import de les transferències als demandants en algun moment. Per exemple, els ajuts per relloguers havien ascendit a 1.023 euros per família abans de la pandèmia, però els darrers mesos s’han arribat a reduir per sota dels 800 euros.

“La Covid ens ha afectat de ple”, ha examinat Busquets. “Partíem d’una situació en què la crisi de 2008 no es va tancar de forma adequada i veníem d’un sistema de protecció social insuficient. Això ara té conseqüències dramàtiques en la població més pobra”, ha afegit.

Alhora, ha subratllat que només el 8% de les famílies sota l’empara de Càritas Barcelona percebien la renda mínima garantida o l’ingrés mínim vital. L’organització detecta que els requisits exclouen a persones que pateixen de forta vulnerabilitat. Càritas afirma que més de les 60% de sol·licituds de prestacions que va ajudar a tramitar l’any passat es van desestimar.

Es mutipliquen les famílies rellogades

A la vegada, s’han disparat les persones que l’organització coneix que viuen rellogades: eren 560 famílies que havien de malviure amuntegades en habitacions el 2018, van pujar a unes 900 el 2019 i l’any passat en va quantificar 1.904. Superen les llars de propietat o de lloguer a què l’Església dona suport. Càritas va abonar gairebé 1,5 milions en ajudes per pagar relloguers durant el primer any de la pandèmia.

“Son problemes socials que no son nous, però si ho són la magnitud i la intensitat”, ha assenyalat la cap d’anàlisi social de Càritas, Míriam Feu, que ha recalcat les dificultats afegides que suposa que prop de la meitat de les persones ateses no tinguin accés a internet o no sapiguen fer-ne ús. “Els fa perdre oportunitats laborals i d’accés a prestacions”, ha assegurat.

Una altra seqüela de la crisi de la Covid és l’impacte sobre la salut mental: un 41% dels demandants d’auxili que van establir contacte amb Càritas van patir una o més crisis d’ansietat el 2020. Així mateix, Càritas va oferir allotjament a 5.492 persones l’any passat.

Més informació

Nou comentari