La pandèmia ha deixat un regueró de seqüeles econòmiques, algunes menys visibles que altres. Un estudi presentat per Càritas posa llum a l’impacte de la crisi en els treballadors de la diòcesi: fins a 300.000 persones més són avui precàries. El càlcul, fet en col·laboració amb la Fundació FOESSA, eleva el nombre de barcelonins en situació d’exclusió social a 885.000 persones. Es tracta del 32%, és a dir, una de cada tres persones.
L’estudi ha consistit en una enquesta a 1.800 persones de la diòcesi de Barcelona –que inclou municipis veïns de la capital–, a més de 3.000 participants de Catalunya i 19.000 a Espanya per poder establir una comparativa. El 2018 ja es va fer una altra anàlisi, que també permet constatar l’evolució en els anys que inclouen la pandèmia.
Així, les dades assenyalen que la població en risc d’exclusió social ha augmentat a totes les regions però de forma més acusada a Barcelona. Mentre a Espanya el percentatge de precaris és del 23%, a Barcelona arriba al 32%. Raul Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española, que ha presentat l’estudi, ho ha atribuït a la sociologia barcelonina: “La població que depèn molt de les rendes del treball i amb una proporció alta de persones d’origen estranger acostuma a ser més vulnerable a les crisis econòmiques”.
Fins a 97.000 famílies de la diòcesi tindrien tots els seus integrants a l’atur, un 3% més que fa quatre a anys. Pel que fa a l’atur de llarga durada en la persona sustentadora de la unitat familiar, hauria crescut un 2% fins arribar a 60.000 llars. L’habitatge és una de les cares de la precarietat creient: 520.000 barcelonins segons Càritas viuen en infrahabitatges i 300.000 no saben si podran pagar-se el sostre el mes vinent. L’oferta pública no arriba a cobrir les necessitats: “A Àustria i a Dinamarca, els habitatges públics suposen més d’un 20% del total. A Espanya, no arriba al 1,2%”, ha denunciat Miriam Feu, cap d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona.
Flores ha denunciat que Espanya és un país ric amb pobres, a causa d’un repartiment dels recursos ineficient i que segons ell “ha empitjorat”. Ha usat com a metàfora un edifici de 5 plantes, que representen els cinc percentils de riquesa en la societat espanyola, de més rics a més pobres. “Els veïns del primer pis, els més pobres de la societat, han perdut un 41% dels seus recursos, i els de cinquè, els més rics, han guanyat un 20% més”, ha advertit. “La pandèmia s’ha acarnissat amb els més febles, com els estrangers, que suposen un 44% de la població en situació d’exclusió social a la diòcesi”, ha afegit Miriam Feu.
D’altra banda, l’informe alerta que s’han doblat els trastorns mentals diagnosticats, respecte 2018, i que ara afecten un 17% de la població en comptes del 8% d’aleshores. També la bretxa digital ha causat nova precarietat, en ser més necessària ara per a fer gestions i rebre ofertes de feina. Fins a 20.000 famílies haurien perdut oportunitats per no tenir un bon accés a la tecnologia digital.
Per revertir la situació Càritas subratlla la necessitat d’un nou impuls a l’estat del benestar i una Renda General Garantida i un Import Mínim Vital que realment arribin a àmplies capes de població que la necessiten. També reclama més habitatge públic, plans d’ocupació i serveis socials adaptats al segle XXI.
