Els manters han tornat al passeig de Gràcia i la Rambla per aprofitar l’augment de turistes que porta la temporada d’estiu. Amb el desplegament dels operatius permanents a la plaça Catalunya i al Portal de la Pau, els venedors ambulants han fet honor al seu nom i s’han buscat noves zones on desplegar els llençols blancs i col·locar amb paciència les bosses de mà, les samarretes del Barça o les vambes que després venen amb comptagotes als visitants que passen pels llocs més emblemàtics de Barcelona.
“Fa un any vam aconseguir que el passeig de Gràcia quedés bastant lliure de manters”, explica al TOT Barcelona el president de l’Associació d’Amics del Passeig de Gràcia, Lluís Sans. “Però la presència de la policia a altres zones els ha fet tornar i un fenomen que estava resolt pot tornar a ser un problema“. Els manters, atabalats per la necessitat i la pressió policial, canvien d’ubicació per buscar carrers on la presència d’agents sigui més baixa o directament no hi hagi un dispositiu específic per desallotjar-los, com a la Barceloneta o a la passarel·la d’accés al Maremagnum.
[r:1]
El cert és que el retorn dels manters al passeig de Gràcia encara és intermitent. Fonts municipals expliquen que fa temps que tenen controlada la seva presència. La Guàrdia Urbana fa “intervencions puntuals” amb decomisos de mercaderia per evitar que s’estabilitzin en un tram concret del carrer, una estratègia que confirmen els comerciants. Si durant uns dies es col·loquen al mateix lloc i a la mateixa hora, la tènica més habitual és la saturació, que consisteix a ocupar amb vehicles policials la zona on es posarien els manters i que es fa servir a plaça Catalunya i al Portal de la Pau.
L’Ajuntament reclama més efectius
“Allà on es generen concentracions de venedors el que hem vist més efectiu és la saturació policial per anticipar la seva arribada”, afegeixen fonts de l’Ajuntament. Els dispositius de plaça Catalunya i del portal de la Pau són bons exemples de la seva eficàcia, “però es necessiten molts agents i la Guàrdia Urbana sola no pot fer-ho tot”, lamenten. Fins ara els operatius que s’han posat en marxa han estat aprovats per qüestions de seguretat, com és el cas de l’intercanviador de plaça Catalunya, on Renfe havia demanat amb insistència una solució per evitar problemes en hores punta i en cas d’emergència.
Manters a la passarel·la d’accés al Maremagnum / MMP
Una altra zona on hi ha hagut un repunt en la presència de venedors ambulants és la Rambla, on en els darrers dies s’ha detectat un augment a la zona de metro de Liceu. El president de l’associació Amics de la Rambla, Fermí Villar, matisa que, malgrat l’increment dels manters, el que els preocupa més és la presència del que ell anomena “minimanters”: nois que venen imants, vanos, castanyoles i pals de selfie, que col·loquen la mercaderia a sobre d’un drap petit. “Fan menys ocupació individual, però més bloqueig de la Rambla”, assegura. En alguns moments n’han arribat a comptar més de trenta.
El passeig Joan de Borbó, punt calent
El començament de la temporada d’estiu també obliga a posar el focus sobre el passeig Joan de Borbó, un dels punts més calents perquè no s’hi ha fet cap dispositiu i que per la seva extensió és més complicat actuar. Un matí qualsevol se’n poden comptar més de 60. I això és només al passeig. A la platja també n’hi ha desenes, juntament amb llauners, venedors de còctels i tota mena de venedors ambulants. El director general del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, denuncia el “fracàs” del pla que es va presentar just abans de les eleccions i lamenta que la situació s’hagi “enquistat” un any més.
Desenes de manters es col·loquen a diari al passeig Joan de Borbó / XFDC
“Les concessions legals a la platja comencen a mostrar símptomes d’esgotament davant la inexistència de pressió policial contra la venda ambulant”, critica. Pallarols considera que la situació ja “s’ha escapat de les mans” de les administracions i espera que amb el pròxim govern municipal hi hagi una relació més fluida i, sobretot, “diàleg”, ja que en els últims quatres anys s’han sentit ignorats. “Moltes vegades ens hem assabentat de les noves accions a través dels mitjans”, recorda. Fonts municipals insisteixen que per intervenir al passeig cal que “els Mossos facin un pas endavant per repartir horaris i zones” i donar una resposta coordinada.
A la zona del passeig Joan de Borbó és precisament on fa uns mesos es va posar en marxa una prova pilot per col·locar terrasses i jardineres a la façana del Palau de Mar que dona al Port Vell, on hi ha diversos restaurants. “La gent havia deixat de venir per la gran quantitat de manters que hi havia, que barraven el pas i havien convertit el Palau de Mar en un basar”, explicava a aquest diari Carles Manresa, portaveu de Palau de Mar Espai Gastronòmic, una associació que agrupa restaurants com Cal Pinxo, Merendero de la Mari o La Gavina. Gràcies als obstacles, els manters ja no es col·loquen davant dels restaurants, però allà on s’acaben les jardineres, comencen les mantes.
