La hiperactivitat de Joan Canadell –a la xarxa i fora de la xarxa– està arribant a l’extrem des que ha començat la crisi del coronavirus. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona i el seu equip han llançat campanyes, organitzat mecanismes extraordinaris d’assessorament i proposat una gran quantitat de mesures que, sobretot l’Estat, hauria de prendre per evitar un daltabaix en el teixit empresarial i un atur que pot arribar al 20% arran del confinament. En una entrevista telefònica amb el TOT Barcelona –com manen les restriccions de moviments vigents per la crisi sanitària–, es mostra molt poc optimista respecte del que poden esperar les pimes i els autònoms de Barcelona i de Catalunya per part d’Espanya.
Aquest dijous va participar, juntament amb els presidents de les altres cambres de l’Estat, en una reunió amb la ministra espanyola d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto. La Cambra de Barcelona ha proposat moltes mesures perquè l’Estat ajudi les empreses a superar la crisi que està provocant l’aturada pel confinament. Quines possibilitats creu que hi ha que l’Estat apliqui alguna d’aquestes mesures o d’altres de similars?
Aquesta reunió era per plantejar les demandes de les cambres a la ministra, que bàsicament va escoltar i poca cosa més. I, com sempre fan els polítics, va dir que en prenia nota, que ho mirarien. Però jo no tinc cap esperança que ens facin cas, tot i que igualment ho havíem de demanar. Almenys està bé que deu presidents que representen totes les cambres d’Espanya els diguin que cal que facin alguna cosa més del que estan fent perquè, si no, no ens en sortirem. Jo vaig ser l’únic que vaig aportar dades, les de l’enquesta que hem fet, que diu que un de cada tres empresaris i autònoms ens diuen que hauran d’acabar plegant. Els polítics sempre tenen bones paraules, però això no vol dir res. L’únic compromís va ser revisar el decret de dimecres en què a més donen a les empreses la responsabilitat del contagi dels treballadors si tornen a la feina com ells han dit que es pot fer. Però això no vol dir res.
“Cal una estratègia important de digitalització dels negocis. Hem d’acabar tenint un ‘amazon’ de quilòmetre zero”
Això per què passa? L’Estat entén les pimes i els autònoms, o tenen un marc mental molt més vinculat a els grans empreses?
Si tenim en compte que els va costar tant començar el confinament i els costa tan poc tornar-lo a desmuntar parcialment, l’únic que encaixa és que tinguin pressions de grans empreses. I pel que fa a les mesures econòmiques, a ells els sembla que dient que posen 100.000 milions d’avals ja està més o menys solucionat. I no va així, perquè a nosaltres el 15% d’empresaris ens diuen que van al banc i no els donen el crèdit, i es queden sense alternatives si no hi ha una altra mena d’ajudes.
Però l’Estat no vol fer-hi res o no pot fer-ho pel nivell d’endeutament que té?
El problema de l’estat espanyol és que ja ha arribat al límit del que seria un endeutament raonable i països com Alemanya i Holanda diuen que ni parlar-ne de posar més diners, i que si n’han de posar més ha de ser a canvi de controls molts clars. Per això només accepten fer coronabons si hi ha una intervenció clara i directa. I Espanya no vol perdre la sobirania. Prefereix arruïnar el país i ser sobirà que no pas salvar l’economia i deixar que els tutelin. Sempre ho ha fet. Que no els treguin el poder. Si la gent passa gana, que passi gana. El que no faran és perdre el poder. Itàlia ho va haver de fer, Grècia també. Espanya no ho farà, abans ens arruïnarem.
Si no confia en l’Estat, creu que es pot confiar en Europa aquesta vegada? Aquest dijous a la nit finalment van anunciar un paquet de mesures de mig bilió…
Però mig bilió per a tot Europa… ens tocarà poca cosa. Estem parlant d’una crisi profunda i cal posar capital a gran escala, una part del qual sense demanar que es retorni. Europa pot ajudar, i aquesta mesura alguna cosa farà, però serà insuficient. Perquè, a Espanya què li pot tocar? No he fet números, però seran 20.000 o 30.000 milions d’euros com a molt. Això alguna cosa farà, però no serà la solució. Europa no ens pot ajudar al nivell que cal sense una intervenció directa.
S’està reclamant un paper molt actiu dels estats en l’economia, ajuts de tota mena, fins i tot des de l’empresariat. És l’hora de la socialdemocràcia?
Jo normalment soc més partidari del liberalisme, sempre ben entès i amb les precaucions que calguin i amb valors. Però és cert que en moments en què la població pateix la socialdemocràcia, també ben entesa, ha de servir per protegir-la. En aquest moment hem de virar una mica cap a la socialdemocràcia, sí. Durant un temps caldrà una certa intervenció o ajuda a la gent que més pateix.
Ja ha quedat clar que espera poc de l’Estat. I, de la Generalitat? Què pot fer i què ha fer la Generalitat?
Pot fer molt poca cosa. De moment ha demostrat que té les idees més clares que l’Estat i que sabia més el que calia fer, però no ho ha pogut fer. Quan s’havia de confinar Catalunya no es va poder fer, tot i que es va fer un semiconfinament abans de l’estat d’alarma, i això ha anat bé. Però a l’hora de comprar elements de protecció i tests de coronavirus no ho ha pogut fer perquè no li han deixat fer. I des del punt de vista econòmic té molt poc marge. Ha fet dues o tres mesures que mouen mil milions i no pot fer gaire més. Ara, el que sí que està fent és mentalitzar la població, això ho ha fet força bé i el nivell d’activitat d’aquests dies ha sigut molt baix. Ha fet el que ha pogut, tot i que hi ha coses que es poden criticar, perquè el que ha passat a les residències segurament és millorable.
Però a partir d’ara, per contribuir a recuperar l’economia, algun mecanisme deu poder activar…
Tot el que siguin ajudes que representin diners, el que pot fer la Generalitat és la xocolata del lloro. Des de les cambres hem posat en marxa el programa que hem titulat Que cap empresa tanqui i si es fa de manera intel·ligent i s’hi posen un mínim de recursos podem intentar que em poca cosa es tregui el màxim rendiment. Però caldria agafar sector per sector i veure què li cal. Per exemple, el sector cultural, que està totalment paralitzat i seguirà aturat durant mesos. Com el reactives? Doncs has de fer una radiografia del sector i veure quines ajudes necessita. I al final, acabaràs concloent que tot això requereix diners, i l’Estat és el que es pot endeutar, la Generalitat no pot. És una qüestió de sobirania, per això volem ser un Estat, que és el que et permet fer polítiques de veritat.
Han detectat problemes amb l’acceptació dels ERTOs?
Creiem que en altres zones, com al País Basc o Madrid, està sent més fàcil, però no sembla que s’estiguin frenant de forma important. Pel que sí que estem molt preocupats, i això li vaig dir a la ministra, és pel fet que una gran part dels ERTOs que s’han fet han sigut per silenci administratiu. I no tens cap garantia que d’aquí a un, dos, tres o quatre anys Hisenda no et faci una inspecció i et digui que aquell ERTO no s’ha fet bé i et faci tornar tots els diners i a sobre et posi una sanció. I amb això no podem jugar, perquè genera una inseguretat jurídica tremenda. I amb una Hisenda que necessitarà recaptar perquè s’haurà ficat en un gran forat, aniran a buscar el que trobin, i ens trobarem que hi ha més inspeccions a Catalunya. Això ens fa molta por.
La ciutat de Barcelona, amb un teixit econòmic tan vinculat als serveis i en gran part al turisme, tindrà dificultats afegides per recuperar-se?
És previsible que aquest any sigui molt dur per al turisme i tots els serveis que en depenen. Però a Barcelona també hi ha altres serveis destinats a la indústria i al sector públic, que en teoria s’han d’anar reactivant en els propers dos mesos. En aquest aspecte, la ciutat no ha de patir més que la resta del país. Però sí que és més dramàtic tot el que estigui associat al turisme, com ara la restauració.
“Tot el que siguin ajudes que representin diners, el que pot fer la Generalitat és la xocolata del lloro”
Anar menys als restaurants és la mesura d’estalvi més immediata…
Sí, aquest sector patirà per això. I el que hem de fer, que a la Cambra ja hem començat, és una crida perquè aquells que no vegin realment minvats els seus ingressos, com el sector públic i els que han pogut fer teletreball, tornin a consumir tant com puguin de seguida, sobretot productes de quilòmetre zero i en sectors com la restauració, que tothom sap que són els més perjudicats. Haurem de fer una tasca de mentalització que ja hem començat, però que d’aquí a un parell de mesos hauran de ser campanyes potents.
L’altre sector que pot patir especialment és el comerç local. S’està disparant el comerç ‘online’ i Amazon està venent molt.
Abans d’aquesta crisi ja dèiem que aquest sector s’haurà de reinventar, perquè hi ha coses que no es poden parar. Fenòmens com Amazon no es poden aturar. Ja es veia que hi havíem de competir amb estratègies diferents. I, arran d’aquesta crisi, això serà més necessari que mai. Cal una estratègia important de digitalització dels negocis, ja n’estem parlant amb el conseller Jordi Puigneró i ja hi estem treballant. Hem d’acabar tenint un amazon de quilòmetre zero. Que puguem comprar per internet productes d’aquí. D’altra banda, molts dels proveïdors d’Amazon a nivell internacional són catalans. Amazon també porta oportunitats. De fet, es va instal·lar aquí perquè hi ha moltes pimes que fabriquen productes molt diversos que tenen demanda arreu del món. Sigui com sigui, el comerç s’haurà de reinventar. De revolucions d’aquestes, al llarg de la història n’hi ha hagut moltes. Ja estava clar que estàvem en un moment d’aquests i ara la ruptura és molt més òbvia.
“Si tenim en compte que els va costar tant començar el confinament i els costa tan poc tornar-lo a desmuntar parcialment, l’únic que encaixa és que el govern espanyol tingui pressions de grans empreses”
Haurem après la lliçó de les mascaretes, en termes metafòrics, i ens replantejarem l’actual nivell de deslocalització?
Hauríem de fer-ho. Crec que totes les empreses faran aquesta reflexió, multinacionals incloses. La reflexió que està bé comprar determinades coses a baix cost lluny però que també cal tenir proveïdors a prop, encara que sigui més car. Si ara tenies el 100% de producció a la Xina i ho canvies i tens el 20% aquí, els preus s’incrementaran, però tindrem més capacitat de reacció si passa alguna cosa. Tampoc tornarem al nivell de localització de fa 30 anys. Però crec que a les escoles de negocis es replantejarà la manera d’analitzar els riscos amb aquestes decisions de producció. I a més a més l’emergència climàtica i la gent jove ens interpel·la en la mateixa direcció. Els dos factors sumats ens impulsaran cap aquí. Potser d’aquí a pocs anys haurem de concloure que aquesta crisi ens ha anat bé. Com va passar amb la crisi d’internet, que al final va fer que sortissin nous negocis.
La consulta que està fent la Cambra indica que dimarts es tornarà a treballar majoritàriament? Perquè en definitiva el missatge que està enviant el govern espanyol és que la setmana que ve es torna a la feina…
No tinc els resultats processats encara, però pel que he vist crec la primera setmana no passarem del 35% o el 40% d’activitat. Tornarem a la setmana anterior a l’estat d’alarma. Jo venc gasolina, que és un consum molt regular, i abans del confinament oficial ja m’havia caigut un 70%. Després m’ha caigut un 90%. I a partir de la setmana que ve tornaré a la caiguda d’un 65% o un 70%. Calculo que tindrem un terç d’activitat la primera setmana.
