L’any que acabem de tancar deixa una llarga llista de cadàvers al comerç barceloní. Establiments que no tornaran a obrir mai més, alguns dels quals eren històrics, sobretot la camiseria Xancó de la Rambla, que feia 200 anys que funcionava i va abaixar la persiana definitivament el 31 de desembre. Els motius són diversos: des de dificultats econòmiques per seguir fins a falta de relleu generacional, passant pels increments dels lloguers o d’altres causes menys explicitades. Tots els casos, però, apunten cap a la mateixa direcció: el comerç tradicional de la ciutat aliè a les grans cadenes s’ofega i va morint.
Aquí teniu 10 dels casos més sonats dels que han caigut durant el 2019.
1. Camiseria Xancó, 200 anys a la Rambla
La camiseria Xancó, amb la persiana mig abaixada i ja tancada al públic el 3 de gener, una imatge inèdita en plena campanya de Reis / S.B.
Era la botiga més antiga de la Rambla i, com va avançar el TOT Barcelona, a mitjan desembre a la camiseria Xancó ja tenien pràcticament decidit tancar. Va arribar el 31 de desembre i va ser l’últim dia de la seva activitat, just abans de començar l’any durant el qual haurien complert els “200 anys amb la ciutat” que encara hi ha als seus aparadors. El 3 de gener, amb la persiana mig aixecada, la mestressa, Pilar Satta, encara feinejava a dins. “Encara no hem tingut temps de treure el gènere que ha quedat. Ho anirem fent els pròxims dies. Però això ja està, hem tancat”, diu amb un somriure resignat. El local no és seu i segur que tindrà un gran valor posat al mercat immobiliari del 2020. “No tenim ni idea de què hi posaran. Potser una altra botiga de mòbils. Pobra Rambla!“, diu encongint les espatlles.
2. Furest desapareix del passeig de Gràcia
La Furest del passeig de Gràcia, tancada, el dos de gener, en plena campanya de Reis. Al cotat hi ha la flamant sucursal de Zara acabada d’estrenar després de mesos d’obres i que ara ‘envairà’ l’espai que deixa Furest / S.B.
La camiseria Xancó no és l’única botiga amb història de roba d’home de qualitat que ha desaparegut d’una de les principals artèries de la ciutat. La Furest del passeig de Gràcia també ha abandonat en plena campanya de Nadal després de liquidar el gènere que tenia durant setmanes. En aquest cas, però, la marca no desapareix de Barcelona, perquè es tracta d’una petita cadena local que té dues botigues més a la Diagonal i una altra a l’avinguda Pau Casals, a tocar del Turó Park, a més de les quatre que té en centres comercials. En aquest cas, la qüestió és que una cadena molt més gran i amb uns estàndards de qualitat –i de preus– diferents li ha guanyat la partida al passeig de Gràcia. Tot i que no hi ha confirmació oficial, tot indica que el flamant Zara reinaugurat a la cantonada del passeig amb la Gran Via després de mesos d’obres, paret amb paret amb Furest, envairà ara l’espai que deixa la firma barcelonina.
3. Adeu a Konema, un paradís del paper
Konema, tancada per sempre, el 3 de gener, a la cantonada de la rambla Catalunya amb Consell de Cent / S.B.
Molt a prop de la difunta Furest hi ha el cadàver encara calent de Konema, a la rambla Catalunya amb Consell de Cent. L’increment del lloguer del local va ser el que va decidir els seus responsables a no reobrir a la tardor, després d’haver dit durant l’agost que tenien tancat per inventari. La botiga, un paradís per als aficionats al paper i el material d’oficina de disseny, havia obert el 1972. Ara pertany al grup Raima, que considera que conservar aquesta botiga oberta posaria en perill la viabilitat del negoci. De manera que han abaixat la persiana. Mentrestant Raima, al carrer Comtal, ha crescut. Té cinc pisos que poden fer perdre el cap a qui entra a comprar una mica de paper de regal.
4. Del vímet català, a la tradició nadalenca alemanya
La botiga de Käthe Wohlfahrt a la cantonada de Banys Nous amb Ave Maria. Fins al febrer hi havia la cistelleria Germanes Garcia, amb més de 50 anys d’història / S.B.
L’anunci del tancament de la cistelleria Germanes Garcia, al febrer, va sacsejar el Gòtic, especialment els veïns que encara lluiten contra l’esfondrament del comerç tradicional, que té el seu màxim exponent en unes Galeries Maldà molt degradades, una part de les quals estan abandonades i l’altra s’ha convertit en un temple del mal gust. A quatre passes d’aquestes antigament elegants galeries hi ha el carrer Banys Nous, que fa cantonada amb Ave Maria. És en aquest punt on hi havia la cistelleria que representava la tradició del vímet català. Va tancar per jubilació de les mestresses i falta de relleu. Ara, en aquesta immensa botiga de 300 metres quadrats hi ha tota mena de joguines de fusta i decoració nadalenca tradicional… alemanya. Es tracta d’una sucursal de la cadena Käthe Wohlfahrt. Un nom que als barcelonins els costarà pronunciar i que té en anglès les indicacions per assegurar-se que la clientela potencial troba la porta. Tot i així, aquest 3 de gener estava ple de gom a gom i molts dels clients –o visitants– eren locals.
5. Coses de casa que ja no podem comprar
El local de Coses de Casa, a la plaça Sant Josep Oriol, tancat des de finals de febrer / S.B.
Al costat de la botiga de Käthe Wohlfahrt que ha substituït –de moment amb èxit– la cistelleria de les Germanes Garcia, s’esllangueix un establiment que fins fa uns mesos estava ple de vida i de color. Es tracta de Coses de Casa, a la plaça Sant Josep Oriol. S’hi trobava roba de casa alegre i amb un segell propi. La nova propietat de l’edifici va fer als responsables de la botiga una bona oferta per marxar, però encara no han fet servir el local per a res.
6. Siscart, l’altra cistelleria desapareguda
La cistelleria Siscart, tancada i a les fosques el 3 de gener / S.B.
Com si hagués estat un senyal del canvi de dècada, la de les Germanes Garcia no ha sigut l’única cistelleria de Barcelona que ha desaparegut durant l’any 2019. També ha plegat Siscart, cistelleria i botiga de cortines, catifes i persianes del carrer Creu Coberta, l’eix comercial que uneix Hostafrancs i Sants. En aquest cas, tornem a trobar que després d’un segle de funcionament els actuals responsables es jubilaven i no tenien relleu generacional. Va tancar a finals de setembre i a hores d’ara el local encara és buit i a les fosques, i així ha passat la campanya de Nadal, la més important per al comerç tradicional.
7. Somnegra, una altra llibreria que es perd
La llibreria Somnegra, al carrer Aragó. Oficialment ja està tancada però encara no hi ha els nous llogaters i un dels socis liquida l’estoc. La foto és d’aquest dissabte, 4 de gener / S.B.
El cas de la Somnegra, al carrer Aragó a tocar de Comte Borrell, és el de una lluita desaforada que no ha pogut evitar que es tanqui una llibreria més de Barcelona, l’última especialitzada en el gènere negre i policíac, després de la desaparició de la mítica Negra y Criminal, de la Barceloneta, de l’enyorat Paco Camarasa. Oficialment, Somnegra va tancar a mitjan novembre, en una festa de comiat molt emotiva, fregant el dramatisme. Un dels socis, Miguel Ángel Diaz, va explicar amb llàgrimes als ulls que després de set anys intentant mantenir el negoci no hi havia manera de quadrar els números i va agrair la feina feta a tothom que hi havia treballat. Va ser el 14 de novembre. Hi havia, però, un altre soci, Norberto Abad, un economista enamorat dels llibres que és qui té el local llogat, ja que al pis de dalt hi té el seu despatx professional. “Jo visc de la meva feina com a economista i els llibres són la meva passió, o sigui que ara preparo una web que es dirà NegraAdict per continuar la tasca que fèiem aquí”, explicava aquest dissabte al TOT Barcelona. El local on hi havia la llibreria serà ocupat aviat per un despatx d’advocats. Però com que la seva arribada s’ha endarrerit, Abad aprofita aquests dies per liquidar l’estoc amb ofertes al 50%. En unes setmanes, el rastre de la llibreria s’haurà perdut. Una més de les que han tancat a Barcelona els últims anys.
8. El Jabalí que ha deixat orfe Sant Antoni
La cantonada de la ronda Sant Pau on conflueixen El Jabalí i la botiga de roba per a home Joan Miralles, totes dues tancades recentment després de dècades d’història / S.B.
Una de les cantonades més vives del barri de Sant Antoni està de dol des de fa mesos amb el tancament d’El Jabalí, bar i xarcuteria. Sempre estava obert, des de l’hora d’esmorzar fins a mitjanit, només descansava dilluns al matí. Podies anar-hi a esmorzar a la una del migdia de diumenge, cruspir-te una de les millors amanides russes de la ciutat, un parell d’enormes croquetes de pernil i uns seitons i, després, fer la compra d’embotits i formatges per a la resta de la setmana. O, un dissabte a les 10 de la nit, fer una compra ràpida –atesa personalment des del taulell per la Lina, l’Adriana o la mateixa mestressa, la Núria– i improvisar un sopar que deixava els teus convidats amb la boca oberta i salivant. Tot això –i els anys de dedicació de la mare de la Núria, que encara anava cada dia a la botiga– se’n va anar en orris a finals de febrer. En l’època dels pintxos a 1 euro que es troben al carrer Blai –molt a prop–, mantenir un establiment obert tantes hores i amb tant personal es va fer impossible. A hores d’ara, encara no hi ha cap senyal visible de què s’hi posarà en aquest local decorat amb estil déco i presidit per una barra amb història. Al costat, també dorm el lloc on hi havia la botiga de roba per a home Joan Miralles, el responsable de la qual havia esmorzat i fet cafès mil vegades al Jabalí. Un anunci a la façana diu que aviat s’hi obriran unes oficines de Mapfre: el comerç mor, i les asseguradores els prenen físicament el lloc.
9. El final d’Autoservicio Navarro després de 84 anys
Els germans Esther i Víctor Navarro davant de la botiga, ja tancada, al setembre del 2019 | Adrià Lizanda
El 2019 no ha sigut un bon any per al comerç de Sant Antoni. Mentre el nou mercat esclata de brillantor i èxit i al voltant hi neixen bars i restaurants hipsters a cada instant, establiments tradicionals com el Pa i Trago i El Jabalí han caigut durant l’últim any. En el sector de l’alimentació també ha desaparegut una botiga de queviures que hi era des del 1935, Autoservicio Navarro. Encara era en mans de la tercera generació de la mateixa família, els nets del fundador. El canvi d’hàbits de la clientela, que compra cada dia menys en aquesta mena d’establiments, els va fer decidir a “deixar el vaixell abans que s’enfonsés”. Al barri hi va haver llàgrimes els dies abans del tancament, al setembre, però els que la van plorar no eren prou per mantenir la botiga oberta.
10. La Granja Vendrell que deixa l’Eixample sense nata
La Granja Vendrell, al carrer Girona, tancada durant el 2019, fotografiada aquest 3 de gener del 2020 / S.B.
L’últim establiment de la nostra llista de rèquiem pel comerç tradicional mort el 2019, que podria ser molt més llarga, és la Granja Vendrell. La notícia del seu tancament, avançada pel TOT Barcelona al setembre, va provocar un terrabastall a l’Eixample i a la ciutat sencera. Desapareixia un establiment que els barcelonins havien vist al carrer Girona amb Diputació durant 98 anys: semblava que hi havia de ser sempre. Però resulta que Demetri Vendrell, de 65 anys, no té relleu generacional per continuar el negoci familiar. Les seves filles han triat altres professions, i és possible que sigui el millor per a elles, perquè amb el canvi demogràfic al barri, on cada dia hi viu menys gent, la clientela ha anat minvant. Sigui com sigui, al local on fins fa poc hi havia història, olor i sabor (de nata), ara hi ha una persiana abaixada més i un cartell d’una immobiliària.
