La bicentenària camiseria Xancó de la Rambla, a punt de tancar

Va obrir el 1820: és la botiga més antiga de la Rambla i una de les més longeves de la ciutat

La camiseria Xancó de la Rambla estudia baixar la persiana el proper 31 de desembre, just el dia abans d’entrar a l’any en què hauria celebrat 200 anys. La botiga més antiga de la Rambla i una de les més longeves de Barcelona viu un Nadal molt difícil. La viabilitat d’un negoci de textil d’alta qualitat al segle XXI, els lloguers de l’artèria més turística de la ciutat i l’edat del matrimoni propietari encaminen l’establiment al tancament.

Pilar Satta, esposa de Tristán Xancó, ha explicat al TOT Barcelona que aquesta setmana prendran la decisió i que encara l’estan madurant. Prefereix ser discreta sobre les raons exactes que els han portat a estudiar el tancament, però deixa entreveure que cada cop els costa més fer quadrar els números. Les estanteries modernistes de l’interior, la rebotiga, les làmpares o la caixa registradora d’antiquari són originals de 1912, quan Josep Xancó va reformar l’establiment i li va donar l’actual estètica modernista. El 1985 tot el mobiliari es va restaurar a fons.

Caixa registradora històrica de la camiseria Xancó / MMP

Caixa registradora històrica de la camiseria Xancó / MMP

L’establiment l’havia fundat Antoni Cotchet, que el va traspassar a un dels seus empleats, en Josep, i s’ha mantingut en mans de la família Xancó durant quatre generacions. Els pisos superiors de la finca estan ocupats per l’hotel Internacional. El tancament de la Xancó seria la segona pèrdua sonada a la Rambla aquest desembre, després que hagi transcendit que el Club Capitol plega en finalitzar la temporada actual degut a una brusca pujada del lloguer del local. Va ser fundat com a cinema el 1926 i es va convertir en teatre el 1997.

La Xancó està inclosa com a “establiment de gran interès” –la màxima categoria– al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic de Barcelona, aprovat el 2016. Si el local l’ocupés un altre comerç, legalment estaria obligat a respectar-ne tots els elements patrimonials –composició, material i cromatisme dels mobles, per exemple– i qualsevol intervenció requeriria d’un informe previ. No obstant, com ha passat en altres casos a Barcelona, la protecció no sempre es fa efectiva per la manca d’inspecció municipal i de sensibilitat dels nous llogaters. 

Nou comentari