La històrica botiga de queviures Navarro deixa orfe la seva ‘família’ de clients de Sant Antoni

Els veïns del barri lamenten el tancament de la botiga, de la qual destaquen la qualitat del vi

Un paquet de clínexs a la caixa registradora. És una bona mostra del que suposa per al barri de Sant Antoni el tancament de l’històric Autoservicio Navarro. “Alguns clients es van posar a plorar quan els vaig dir que tancàvem”, explica Esther Navarro, tercera generació de la família que va obrir aquest negoci al 1935. Ho diu a l’interior del local, amb les persianes abaixades i sense un parell d’estanteries que ella i el seu germà Victor ja han retirat.

[r:1]

Al novembre passat la idea de tancar va niar al cap dels germans Navarro, que juntament amb tres treballadors gestionaven la botiga familiar. Els comptes de la botiga i el realisme van portar a l’Esther, de 48 anys, i el Víctor, de 44, a prendre la decisió, el 21 d’agost, de deixar orfe Sant Antoni. El seu avi va pujar la persiana per primera vegada i el seu pare i el seu tiet ho van fer durant tota la seva vida fins que els germans van agafar el relleu definitiu fa quatre anys. Diumenge passat va ser el punt i final a 84 anys de negoci familiar.

Els dos germans Navarro netegen la botiga | Adrià Lizanda

Els dos germans Navarro netegen la botiga | A. L.

La família Navarro deixa records i tres generacions de dedicació a l’interior del local. Víctor Navarro hi deixa les vegades que havia dormit a l’interior de la botiga de queviures, les carreres darrere dels menors que robaven tabac quan encara el podien vendre i les jornades al Nadal. “Treballar durant tot el dia de Nadal no ho trobaré a faltar”, reconeix amb un somriure lleu. 

Els clients habituals de la botiga de queviures preguntaven: per què? Només als de més confiança els han donat el motiu, que és que “les noves generacions han canviat i ja no compren a negocis com aquests”. Esther Navarro es pren el final amb resignació, amb una tristesa camuflada pel sentit de responsabilitat. “Hem baixat del vaixell abans que s’enfonsi”, justifica, per afegir que la tendència abocava la botiga al tancament i els germans no han volgut posposar el destí inevitable.

Part de la família

“Alguns clients són com de la meva família”, descriu Esther Navarro. Fa pocs dies que han anunciat que la persiana de l’Autoservicio Navarro no tornarà a pujar i estan buidant el local per llogar-lo. És, segons argumenten, patrimoni de la família i no el volen vendre. També és patrimoni del barri, que plora la pèrdua d’un negoci “històric”, segons el defineix la coordinadora dels trapelles de Sant Antoni, Lidia Núñez. 

Està a la porta del seu negoci, a tocar de la otiga de queviures dels Navarro. Recorda que la botiga era de les més antigues del barri i descriu el rebombori que ha provocat la notícia. De sobte: “Ai, m’has espantat”: és el Vicenç, un altre veí, que ha donat un ensurt a Núñez. Ell també ho constata: “És una llàstima, sempre hi anava a comprar llaunes de conserves”. Tots dos posen de relleu que la botiga de queviures obria tots els dies de l’any, cosa que la feia única al barri. “Si eren les 14 hores d’un diumenge i et faltava alguna cosa, ja sabies on anar”, recorda Núñez.

A d’altres veïns el tancament els agafa per sorpresa. És el cas del Josep, que viu a Poble-sec però venia des de feia anys fins al Navarro a comprar beguda. Es queda parat davant de la persiana del negoci i l’escruta per buscar una explicació. “M’ha estranyat que estigués tancat, per això buscava algun cartell que digués què havia passat”, justifica després. Avui venia a comprar vi i xampany: “És el millor que tenien”.

Victor Navarro dona el secret de l’èxit: molta varietat i a preu assequible. La mitjana del preu dels vins que venien, calcula, era d’uns vuit euros. A més, en tenien per omplir un parell d’estanteries. “Teníem més de 200 varietats de vins, aproximadament”, especifica. De cada tipus tenia quatre ampolles, i reposaven sempre per mantenir aquesta xifra. 

Victor Navarro explica com organitzaven els vins | Adrià Lizanda

Victor Navarro explica com organitzaven els vins | A. L.

Ell és, en gran mesura, el responsable de l’èxit del vi que venien a la botiga. A base de “pràctica” havia aconseguit conèixer els vins i recomanar-los als clients. El germà d’Esther Navarro va estudiar economia i després informàtica i va treballar com a comercial. Tot i així, al barri el coneixen pels seus consells pel que fa a vins. Ell és humil: “Quan tens un producte tan bo és impossible equivocar-se”. 

Més informació

Nou comentari