Plega una cistelleria d’Hostafrancs després de més d’un segle de vida

L'emblemàtica Cistelleria Siscart, al carrer Creu Coberta, tanca per jubilació amb la satisfacció de "la feina ben feta" i l'estima de veïns i clients habituals

La Cistelleria Siscart abaixa per última vegada la seva persiana. La Joana Siscart, tercera generació de la família que va obrir la botiga a finals del segle XIX, apagarà els llums aquest vespre i quan tanqui la porta cap altre client tornarà a entrar per demanar una panera dels tresors o una bossa de mà de vímet. Ara, amb 67 anys i tota una vida darrera del mostrador, la Joana creu que ha arribat el moment de deixar els rebuts, els estocs i les rebaixes per portar una “vida més tranquil·la i gaudir dels nets”. 

El cartell de liquidació està a l’aparador des del març, però han esperat uns mesos per poder-se acomiadar dels clients habituals i del barri. I encara ho han allargat una mica més perquè la idea inicial era tancar l’estiu. Els prestatges, mig buits, presagien el tancament imminent de la botiga, però els clients habituals han tingut una última oportunitat de comprar-hi. Durant tot el matí el tràfec de gent ha sigut constant. “Un euro amb cinquanta”, diu a un dels seus treballadors, que li ensenya un recanvi de plàstic.

La Cistelleria Siscart és un comerç icònic d'Hostafrancs / XFDC

La Cistelleria Siscart és un comerç icònic d’Hostafrancs / XFDC

No hi ha relleu generacional

La Joana ja sabia que quan ella es jubilés els seus fills no continuarien amb el negoci. “Han pogut estudiar altres coses i, tot i que els agrada molt la botiga, és una feina sacrificada i han preferit seguir el seu propi camí”, explica amb sentiments enfrontats. Recorda tots els Nadals i festius que ha passat darrera del taulell, sovint havent de sacrificar la seva vida familiar. “El més trist de tot és que des que vam anunciar que tancaríem, només una persona s’ha interessat pel negoci”, lamenta. “Ara la gent està per altres coses”.

A Barcelona és habitual veure com les botigues emblemàtiques amb dècades o segles d’història –la Cistelleria Siscart n’ha vist passar tres– s’han de mudar perquè els lloguers són massa alts o directament tanquen perquè no hi ha aquest relleu generacional. “Cada vegada és difícil trobar aquests referents comercials”, afegeix. “Hi havia clients estrangers o de la resta de l’Estat que quan venen a Barcelona aprofiten per passar per aquí i comprar alguna cosa perquè els agradava la qualitat del producte”.

A partir d’avui això ja no serà possible, però no passa ni un minut sense que entri un altre client, un altre veí, que vol aprofitar per acomiadar-se i desitjar-li molta sort a la Joana. “Tanquem amb a satisfacció de la feina ben feta i el reconeixement del barri”, comenta amb orgull. Enguany ha pogut fer el pregó de la Festa Major d’Hostafrancs, el seu barri. Un colofó perfecte després de més de 40 anys al capdavant de la botiga. “M’ho pots guardar i t’ho vindré a buscar a la tarda?”, diu una dona a una de les dependentes. “Però a la tarda, eh? Demà ja no obrirem”, li respon.

Més informació

Nou comentari