Tanca la històrica Granja Vendrell: prop d’un segle de servir esmorzars i guardar paquets a veïns

El negoci abaixa la persiana després de 98 anys i tres generacions d'una mateixa família al capdavant de l'establiment

Demetri Vendrell té 65 anys però recorda perfectament com, quan era petit, voltava amb la bicicleta a la vorera del costat de la Granja Vendrell. Era l’època en què els clients, si obrien el negoci cinc minuts tard, s’amuntegaven en petites cues. “Ara, si ens retardem mitja hora, no passa res”, lamenta el gerent de l’establiment històric. La Granja Vendrell ha estat 98 anys al servei dels veïns, ha passat per tres generacions de la mateixa família i ara ha decidit tancar la paradeta. No hi haurà més nata casolana, més flams, ni més cremes. “Una part de la gent ha deixat de valorar el producte de qualitat”, explica el net del fundador de la cafeteria.

Els motius per dir adéu són diversos. D’una banda, “hi ha hagut descendència, però no continuïtat”, aclareix el Demetri. Es refereix a les seves dues filles, que han decidit abocar la seva carrera professional a altres feines allunyades dels esmorzars, els berenars i els formatges i les botifarres que encara mostra l’aparador de vidre de la granja del carrer Girona. I, d’altra banda, la dinàmica del barri, la Dreta de l’Eixample, ha acabat de fer minvar la clientela. “Abans això era ple de veïns, però s’ha anat convertint en una zona del sector serveis”, apunta Vendrell.

Encara i així, però, el seu establiment ha estat fins als seus últims dies una peça clau de la vida de barri. En època d’startups de trasters i aplicacions de missatgeria amb localització instantània del paquet a rebre, encara ells, en el seu local, són el punt de confiança més valuós. “Et deixo les claus que vindran a regar les plantes. Aquest sobre te’l vindran a buscar. Aquest paquet te’l deixaran…”, relata el gerent de la granja especialitzada en lactis. És el que li diuen uns i altres veïns. A ell no li sap greu. Fa barri. Igual que, durant la Guerra Civil, el seu avi feia de repartidor d’aliments per alguns dels residents del mateix edifici, i d’altres propers. Ho feia quan venia de Begues –on tenien una lleteria–. Amagava els aliments durant el viatge i, en arribar, els passava a les llars del bloc amb una corriola i un cistell a través del pati interior. L’anècdota està recollida fins i tot a la pàgina de Viquipèdia de la Granja Vendrell. 

Els avis de Demetri Vendrell va fundar la granja l'any 1921/ D.C.

Els avis de Demetri Vendrell va fundar la granja l’any 1921/ D.C.

La nata és de la Granja Vendrell és una de les més icòniques de la ciutat, juntament amb la de Viader o la del cafè Petritxol. “Estic segur que si tinguéssim el trànsit de persones que té el Petritxol tot seria molt diferent, però estem on estem i això no es pot canviar”, copsa en una frase l’últim dels familiars que dirigirà el negoci. Abans que ells ocupessin el local, a principis de segle, en el mateix espai hi havia una lleteria, amb vaques, on els veïns passaven a recollir la llet per al dia. Quan va arribar el seu avi, anomenat també Demetri Vendrell, les van treure. I van dedicar-se a comercialitzar els productes de Viader, on ell havia après com fer la nata. Anys, després, però, el bon funcionament del negoci el va permetre fer els seus propis productes a Begues (Baix Llobregat), on va néixer, i vendre’ls al cor de Barcelona.

Ara, però, no està clar quin serà el futur del número 59 del carrer Girona. Almenys no més enllà del 30 de setembre. Els propietaris garanteixen que tenen unes poques persones interessades en adquirir la llicència, però encara troben algun inconvenient a sobre de la taula. Demetri Vendrell detalla que el seu permís antic els permet vendre begudes alcohòliques de baixa graduació. En canvi, l’actual normativa, en traspassar la llicència, no ho admetria i això provoca que sigui més difícil trobar un successor. “Estem intentat arreglar-ho”, es limita a comentar.

De moment, el compte municipal de Barcelona Comerç a Twitter s’ha acomiadat de l’espai agraint-los haver tractat “els clients com amics”. De fet, l’establiment és un dels més icònics de la ciutat en el seu sector. Forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona així com de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

“Ara a descansar amb el convenciment d’haver fet una gran feina per Barcelona”, acabava el missatge de Barcelona Comerç. Abans, però, el gerent de la granja icònica avisa que es guardaran un últim detall per a aquells clients que venen cada dia. Els quals podria anomenar, un a un, pel seu nom. 

Més informació

Comentaris

    montserrat 16/09/2019 3:58 pm
    De petita anava a berenar i també a comprar nata, era boníssima. Quotidianament compravem la llet. El meu pare que de petit també vivia al barri, a casa seva també compravent la llet a la Granja Vendrel. Jo tins 67 a. i el meu pare que ja no hi es va neixer al 1914. Molt bona feina a tot al barri durant molt de temps. Em fa pena que tanquin.A

Nou comentari