El conflicte als mercats municipals de Barcelona s’agreuja i es judicialitza. El mercat de Santa Caterina manté un pols amb el consistori pel cost de la vigilància diürna: l’Ajuntament vol que a partir d’ara els venedors es paguin la seguretat privada, tot i que el 2005 es va comprometre per escrit a assumir-ne el cost. Els comerciants ja ho han posat en mans d’advocats.
Un altre mercat, el dels Encants Vells, fa un pas més en la seva oposició al nou recàrrec de vigilància i neteja que els ha imposat l’Ajuntament. També vulnera un document firmat durant el trasllat del mercat de les Glòries. El consistori no reconeix com a vigent aquell acord, pel que els venedors han interposat un recurs contenciós-administratiu contra l’ordenança aprovada al desembre.
[r:1]
La icona arquitectònica del barri de la Ribera és tan fotogènica com permeable a intrusos. “Som un mercat dèbil en matèria de seguretat: el vidre exterior no està reforçat i la coberta ondulada és fàcil d’escalar perquè baixa fins a 1,80 metres i deixa espais semi-oberts,”, lamenta el vicepresident de la junta de venedors, David Barroso. “Quan es va remodelar el mercat, l’any 2005, l’Ajuntament va firmar fer-se càrrec de la seguretat privada amb un vigilant per torn horari”, reivindica el paradista. A l’última reunió dels venedors amb l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), van rebre la notícia que a partir d’ara hauran d’abonar ells el cost del vigilant diürn, durant les hores que està obert l’equipament.
Façana posterior del mercat de Santa Caterina / MMP
L’IMMB confirma al TOT Barcelona que ha fet aquesta petició als paradistes, per equiparar-los a la resta de mercats. “Cada un assumeix la seva vigilància diürna, les úniques excepcions eren els Encants, Santa Caterina, la Boqueria i Sant Antoni i ara ho estem corregint”, exposa Màxim López, gerent de l’IMMB. Si no ho paguen els venedors de Santa Caterina, argumenta, surt de la bossa comuna de despeses de l’Institut: “És a dir, que els hi estaran sufragant aquest cost la resta de mercats, el que no seria just”. En canvi, aquesta lògica solidària no s’aplica al torn de nit ni als caps de setmana: “Això ho seguim assumint l’Ajuntament, perquè si el perímetre no es pot tancar és imputable a causes nostres, pel disseny de l’edifici”.
Un conveni explícit i sense caducitat
La vigilància diürna de Santa Caterina està subcontractada a l’empresa de seguretat privada Sentry i costa uns 163.000 euros anuals, com mostra la darrera adjudicació del servei. El contracte és de dos anys i s’esgotava aquest 28 de febrer però és prorrogable per a 24 mesos més. Segons Màxim López, en traspassar als paradistes la responsabilitat de la vigilància podran escollir quins recursos dedicar-hi i per tant ajustar el cost final. “Hi ha mercats que tenen vigilants professionals i altres que tenen personal auxiliar fent aquesta funció, n’hi ha que tenen una sola persona per torn, altres que en volen més per estar més tranquils…”, exemplifica.
Coberta ondulada visible des de l’interior del mercat de Santa Caterina / MMP
Els comerciants de la Ribera no estan gens disposats a acceptar el canvi. Igual que els dels Encants Vells, sostenen que les condicions pactades no es poden trencar de forma unilateral. El document firmat durant la reforma no té cap data de caducitat definida i està ratificat amb les firmes manuscrites dels representats de l’ajuntament i dels venedors. El text recull molt clarament el compromís municipal amb aquesta despesa fixa: “L’Institut Municipal de Mercats contractarà el servei de vigilància del mercat. Aquest servei serà de 24 hores 7 dies a la setmana”.
A la vista d’aquest redactat tan clar, s’han posat en mans d’advocats i estudien portar a tribunals l’Ajuntament de Barcelona. “Ens hem posat en contacte amb l’Institut Municipal de Mercats per informar-los del conveni que tenim firmat i esperem resposta”, indica Barroso. “Segons què ens contestin, actuarem”, adverteix. Mentre preparen el cas, han mantingut les primeres reunions amb l’oposició per fer-los arribar la seva situació.
Promesa d’inversió de 3,4 milions d’euros
A la mateixa reunió, l’IMMB va comunicar-los que preveia invertir 3,4 milions d’euros a Santa Caterina al llarg d’aquest mandat. “Pel 2020 ja tenim una partida aprovada de 400.000 euros”, exposa el gerent. La resta arribaria amb els pressupostos de 2021, 2022 i 2023, a raó d’un milió d’euros per any. “Jo no em crec res si no m’ho donen per escrit! No volen comprometre’s a firmar la inversió de 3,4 milions, però en canvi ens reclamen firmar ja que assumirem la vigilància de dia”, critica Barroso.
Entrada posterior del mercat de Santa Caterina / MMP
Màxim López defensa la negativa municipal per rigor tècnic: “És la previsió d’inversió de l’Institut Municipal de Mercats, però cada any govern i oposició han de negociar uns pressupostos i per tant la confirmació arribarà d’any en any”. El destí dels diners, assegura, serà consensuat: “Tenim idees, però seran els venedors qui prioritzin què cal fer abans”.
Manteniment deficient i errors de disseny
Els venedors també tenen una llista en ment. Molt llarga. “Ens alegrem que hi hagi aquest pressupost previst, però les inversions que s’hauran de fer són culpa de la deixadesa en el manteniment”, acusa Barroso. Els paradistes consideren que l’Ajuntament els va augmentant taxes i alhora reduint o empitjorant els serveis que els ofereix. Per exemple, assenyalen que “les càmeres han perdut nitidesa amb els anys i no funcionen bé, però l’empresa subcontractada no ve a arreglar-les i l’ajuntament no la pressiona prou perquè ho faci”. El muntacàrregues que comunica amb els magatzems frigorífics està més que rovellat i fa mesos que té un forat que els venedors van apedaçar a precari.
Muntacàrregues deteriorat del mercat de Santa Caterina / MMP
El pacte pel trasllat també repartia les responsabilitats de neteja regular de l’edifici: del terra fins a tres metres d’altura va a càrrec dels venedors i a partir d’aquesta cota cap amunt, de l’Ajuntament. Els paradistes consideren que ells fan la seva part però el consistori no. “Mira quin vidre tan brut! S’ha netejat un o dos cops en 15 anys, com a molt!”, diu Barroso, assenyalant una claraboia, que ha quedat opaca de la brutícia acumulada. L’Ajuntament, en canvi, manté que l’Institut de Mercats és com una comunitat de veïns i que no pot fer millores sense incrementar la contribució dels venedors al pot comú.
Claraboia bruta al primer pis del mercat de Santa Caterina / MMP
Estètica a costa de funcionalitat
“La climatització no va, la tenim apagada sempre“, afegeix. Fa servir com a sistema refrigerant un pou d’aigua freàtica, que a vegades s’esgota i atura la maquinària de bombeig, expliquen. A més, tenen un problema molt prosaic: l’aire fa mala olor. Per exigències del disseny arquitectònic, la climatització és invisible. Sobre les parades no hi ha cap tub ni motor que pugui impedir la visió de l’espectacular coberta. L’alternativa va ser amagar la maquinària al tercer soterrani i fer pujar els tubs metres i metres cap amunt. Es dona el cas, però, que en aquella planta hi ha també la recollida selectiva de brossa del barri: “A vegades s’inunda i si engeguem la calefacció surt pudor a podrit!!“, expliquen els dos venedors.
També s’inunda molt sovint la franja de 50 centímetres que hi ha sota el paviment i que oculta les canonades i cablejat dels subministraments. “L’aigua estancada ha generat mosques i mosquits a l’estiu i hem hagut de fer actuacions sanitàries”, reivindica el vicepresident de la junta. El terra original disposava de 10 punts de registre, que són petites portelles per accedir a la franja de serveis i fer-hi reparacions. “Ara n’hi ha quasi un centenar escampats per tot el mercat, de tantes intervencions que s’han hagut de fer”, rondina. A més, per l’existència d’aquesta franja soterrada, no hi ha desaigües davant les peixateries per recollir l’aigua del gel desfet.
Una de les peixateries del mercat de Santa Caterina, sense desaigüe al terra / MMP
“I tenim un problema amb els coloms“, afegeix. “La xarxa que va instal·lar l’Ajuntament perquè no entrin ocells al mercat estava mal col·locada i s’hi colaven igual, així que nosaltres mateixos vam contractar una empresa al gener per reforçar-la”, recorda. “Quan ja teníem instal·lada quasi un terç de la nova xarxa, un tècnic municipal va fer-ho aturar tot perquè ho volia d’una altra manera; el pressupost es disparava i l’empresa va rescindir el contracte”, rememora. El resultat final és un tancament a mitges, pendent d’inversió.
