El futur de Palo Alto es desencallarà aquest dimarts, per bé o per mal, en una votació a la comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona. Fa quasi un any va caducar la cessió municipal d’aquesta antiga fàbrica del Poblenou convertida en oasi de dissenyadors, arquitectes i artistes. El nou model de gestió, amb un 55% d’ocupació pública i un 45% de privada, enfronta l’Ajuntament de Barcelona i la fundació que ha pilotat tot l’espai els darrers 20 anys. El govern d’Ada Colau ha acceptat algunes al·legacions de l’oposició, però no renuncia a l’esquema mixt i a l’obertura d’un concurs públic.
Palo Alto és anòmal perquè és fruit d’una història molt singular. És alhora una referència per als professionals del sector i un total desconegut per a la majoria de barcelonins, almenys fins fa dos anys, quan va estrenar un mercat mensual d’artesania molt concorregut. Les sinergies, la disponibilitat de grans espais i la llibertat d’actuació han generat un microclima únic per a la creativitat. Quinze naus diàfanes i pintoresques –amb lloguers per sota de la mitja de la zona– envoltades de vegetació acullen avui 33 empreses i 340 treballadors. Fa un any hi havia 44 firmes amb 400 empleats. Actualment els jardins obren al públic els dies laborables de 8h a 21h i des de Nadal també els matins de dissabte i diumenge.
[r:7]
Als anys 80 la fàbrica estava en molt mal estat i la van ressuscitar un grup d’idealistes encapçalats primer pel promotor cultural Pierre Roca i després pel dissenyador olímpic Javier Mariscal. L’Ajuntament la va acabar expropiant i el 1998 Pasqual Maragall els en va entregar la gestió durant 20 anys a canvi de seguir rehabilitant-la i pagar un mòdic cànon anual. Vint anys després l’exclusivitat i llibertat de Palo Alto no casen del tot amb la condició de terreny públic qualificat d’equipament, subjecte a les normatives vigents i protegida com a patrimoni.
Aquella cessió va caducar l’abril de 2018 i no preveia possibilitat de pròrroga. Després d’una cessió a precari per sortir del pas, des de l’1 de gener els creatius ocupen l’espai sense empara legal. Estan en desacord amb el concurs públic que ha dissenyat el govern d’Ada Colau per escollir un concessionari privat que es faci càrrec del 45% de l’espai els propers 15 anys –més cinc de pròrroga–.
El recinte fabril de Palo Alto obre cada dia al públic / Meritxell M. Pauné
Després de rebre llum verda inicial a la comissió de gener i estudiar les al·legacions de la fundació, del PSC, del PDECat i del PP, l’executiu de Colau ha acceptat rebaixar una mica el cànon anual i retocar el càlcul d’inversió del privat. També s’avé a que la governança sigui unitària per tot el recinte, a través d’una junta representativa on hi hauria el consistori, l’operador privat i també un membre de la FAVB. La cantina, a més, la podrà adjudicar el privat enlloc de fer-ho l’ajuntament. “Són canvis que no alteren l’esperit inicial del concurs, però que poden fer sentir més còmode al futur concessionari”, explica Marc Andreu, conseller tècnic del districte de Sant Martí.
Inviable econòmicament, segons la fundació
Per la Fundació Palo Alto, aquests canvis no són suficients. Es conformarien a gestionar el 50% del recinte però demanen que l’administració recaigui exclusivament en el soci privat. I que la meitat privada sigui íntegra, sense haver de destinar el 15% de la superfície a una incubadora de petites iniciatives. “Serà deficitària durant tots els anys de concessió, la tria dels projectes la farà Barcelona Activa i el privat haurà de prestar-los serveis sense poder-los repercutir ni la part proporcional del cànon ni les inversions en rehabilitació”, argumenta Mario Sans, un dels set patrons de la fundació i integrant de Palo Alto des dels inicis. “Els números no surten, estan mal fets!”, es queixa la directora, Maite Machado.
“Aquí l’Ajuntament no ha posat un duro en 30 anys i vol deixar perdre un model que permet recuperar el patrimoni sense càrrec a l’erari públic, que funciona i és útil pel sector creatiu”, defensa Sans. Pronostica que la futura meitat pública del complex “quedarà buida” perquè “l’ajuntament no té cap ús decidit per omplir les seves naus”. Machado retreu també les adjudicacions sense concurs a entitats veïnals o artístiques a Can Batlló i Can Ricart, recent aprovades, que considera incoherents amb el nivell d’exigència cap a ells.
Mario Sans i Maite Machado, de la Fundació Palo Alto / Meritxell M. Pauné
El rerefons és una diferència ideològica evident. Els fundadors d’aquest jardí secret del Poblenou defensen la iniciativa privada, a la que atribueixen més agilitat, ingeni i ambició que a la gestió pública. El govern municipal, en canvi, és reticent a que un recinte públic es rellogui com a oficines low cost i no pensa renunciar ni a convocar un concurs públic ni a crear vincles amb els barris del voltant. “Hem rebut moltes pressions per fer una adjudicació directa”, reconeix Marc Andreu, que avisa que “el know-how i l’esperit de Palo Alto no tenen copyright i els poden representar molta gent”. “Les bases valoren el model actual i això afavoreix als actuals gestors, però no tenen assegurat que guanyaran: hi ha d’haver lliure concurrència”, resol.
Sobre els usos públics, assegura que es decidiran el proper mandat a través de la junta de governança. “Durant el procés participatiu amb els veïns han sorgit diverses idees, com un taller pels guarnits de festa major”. Sobre la continuïtat dels mercats –que organitzen el germà i la neboda de Mariscal–, no hi ha res decidit: “Ho abordarà la futura junta de governança”. Pel que fa als càlculs de viabilitat, defensa que “s’han fet amb auditories externes” i són sòlids. “Els números surten, però no es podrà fer negoci ni obtenir rendiments immobiliaris”, diu.
Calendari i alternatives metropolitanes
El canvi de model no estaria, en teoria, subjecte a l’aturada general del consistori que es produeix cada canvi de mandat. Un jurat independent comunicarà entre maig i juny el projecte privat més ben valorat, amb previsió d’obrir un període de transició i estrenar la nova gestió després de l’estiu. Si les bases del concurs no s’aprovessin dimarts o quedés deserta la convocatòria, sosté Andreu, l’ajuntament podria veure’s empès a prendre el control del recinte sencer i fer fora a tots els ocupants actuals: “És una situació que l’ajuntament no vol que es produeixi i que no tindria sentit, però la inseguretat jurídica actual no es pot allargar més”.
Les heures i la buganvíl·lia són signes d’identitat de Palo Alto / Meritxell M. Pauné
Si el govern aconsegueix els suports necessaris de l’oposició –com sembla que passarà– per fer prosperar el nou model mixt, la fundació sospesa no presentar-se al concurs i començar de nou en un altre recinte fabril metropolità. Fonts coneixedores apunten ja al districte cultural de l’Hospitalet, tot i que els gestors asseguren que no han concretat cap alternativa. En aquest cas s’hauria veure també què decideixen les empreses residents, que són molt diverses: des de l’obrador de l’escultor Xavier Medina Campeny fins a la multinacional britànica Superdry, passant per estudis d’arquitectura, la petita oficina actual de Javier Mariscal o dissenyadors industrials especialitzats en ampolles.
Empreses i creadors residents actualment a Palo Alto / Fundació Palo Alto
