Compensacions i pèrdues: els escenaris que obre la suspensió del Mobile

Els organitzadors del congrés internacional podrien enfrontar-se a reclamacions d'empreses afectades per la cancel·lació

Ha acabat passant. El coronavirus ha contagiat la por –un virus molt més potent que el que va sorgir a la Xina fa uns mesos– a les empreses i ha tombat el Mobile World Congress (MWC), un dels esdeveniments clau per a Barcelona. GSMA, l’associació d’empreses que organitza l’esdeveniment, ha anunciat aquesta tarda que suspèn l’edició d’enguany davant l’allau de cancel·lacions per part de companyies que hi havien d’assistir.

Tot i que desenes d’empreses ja havien anunciat la negativa a assistir al congrés, la gran majoria d’expositors, més de 2.000, s’han vist afectats per una decisió que ha pres la GSMA. Pot semblar un matís sense importància, però la diferència entre les companyies que han cancel·lat la seva participació i les que no han pogut assistir al congrés per la decisió dels organitzadors és gran. Amb la suspensió del MWC s’obren tres escenaris diferents:

1. Les empreses que van cancel·lar abans de la suspensió

El soci director del Cercle Legal de Barcelona i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Adalberto Guerrero, sosté que les companyies que van descartar assistir al congrés de mòbils abans de la suspensió tindran més difícil la reclamació de possibles compensacions als organitzadors. Expositors com Sony, Ericsson, Orange, Vodafone, LG… són alguns dels noms d’empreses que van decidir cancel·lar la participació.

[r:1]

Un altra companyia que va anunciar la cancel·lació abans que els organitzadors prenguessin la decisió final va ser Telnet. Ho va fer dimarts al matí a través d’una piulada, en què defensava que volien protegir les “pedres angulars” de la seva empresa: “les persones”. Aquesta hauria estat la desena participació de Telnet al congrés internacional.

El director de màrqueting de la companyia, Adolfo García, admet en conversa amb el TOT Barcelona que donen per perduda la inversió que ja havien fet de cara al Mobile. “Vam pagar 6.000 euros per estar a l’estand del congrés”, detalla. Telnet havia d’estar present a l’esdeveniment a l’espai dedicat a Red.es, una entitat pública empresarial que aglutina companyies espanyoles al MWC. “Aquests diners ja els donem per perduts”, admet en declaracions a aquest diari.

A més, van pagar entre 600 i 700 euros per reservar les habitacions d’hotel de cada treballador. Aquests diners s’havien de pagar amb “mesos” d’antelació per assegurar les places, segons explica Rodríguez. Ara està per veure si podran recuperar part dels diners, però el director de màrqueting de l’empresa d’Aragó és pessimista: “No comptem amb aquests diners”. 

2. Les companyies que encara no havien cancel·lat l’assistència

En molts casos, en canvi, les companyies seguien disposades a venir a Barcelona. La decisió de l’organització, però, les deixa sense possibilitat d’exposar les seves novetats i de tancar acords comercials amb altres empreses. És per això que podrien demanar compensacions econòmiques perquè la GSMA ha rescindit el contracte amb elles. 

[r:2]

Les reclamacions, en cas de fer-se, seran resoltes per la via civil de la justícia espanyola o a través de tribunals d’arbitratge, segons el que dicti el contracte signat entre empreses i GSMA. “Si al contracte no està contemplada una epidèmia com a motiu per trencar l’acord, cada jutge haurà de decidir si la GSMA ha de compensar les companyies”, aprofundeix Adalberto Guerrero.

Per tal d’evitar el pagament, els organitzadors podrien adduir que la suspensió s’ha fet per un motiu de causa major com és un virus. De tota manera, Guerrero no veu clar que el coronavirus pugui ser considerat una causa de força major, ja que els missatges de les autoritats sanitàries sempre han negat que hi hagués un risc real per a Catalunya. 

3. ‘Rebus sic stantibus’ 

El concepte legal rebus sic stantibus obre la porta a un tercer escenari que podria evitar el pagament de compensacions per part de la GSMA. Aquest principi del dret implica que, en cas que un contracte es rescindeixi per un motiu que no es podia preveure, no es pot responsabilitzar l’empresa que l’ha trencat. En aquest context, segons opina Guerrero, es podria aplicar el rebus sic stantibus

Aquest principi s’inclou de forma “implícita” a tots els contractes gràcies a una sentència del Tribunal Suprem, segons afegeix.

Més informació

Nou comentari