El futur comercial de l’Eixample està en joc aquests dies i el combat es disputa discretament en un ring fet de paperassa. L’Ajuntament de Barcelona va aprovar per la mínima un pla d’usos molt restrictiu que limita quins nous negocis podran obrir a la majoria del districte, per evitar que els 4 eixos verds de la Superilla Barcelona gentrifiquin els establiments del centre de la ciutat. Les associacions de comerciants rebutgen el pla aprovat i maniobren políticament per reduir l’abast de la regulació.
Fonts consultades pel TOT Barcelona apunten que, ara per ara, els esforços dels botiguers se centren en influir el govern municipal durant el període en què el Pla d’Usos està en exposició pública. Les dues majors entitats de botiguers –Barcelona Comerç i Barcelona Oberta– presentaran al·legacions. El sector intentarà primer aquesta via abans de plantejar-se una ofensiva judicial com la de la Via Laietana, en la que participa Barcelona Oberta en representació dels comerços del centre de la ciutat.
“De moment estem elaborant les al·legacions i sembla que hi ha voluntat de revisar-ho”, apunta Núria Paricio, directora de Barcelona Oberta. La punta de llança de les objeccions és el mapa. El pla d’usos presentat inclou tot el districte i absorbeix els plans ja existents per al carrer Girona i l’entorn del mercat de Sant Antoni. Només se’n salven els 5 mercats municipals que hi ha a l’Eixample. Els comerciants volen que l’Ajuntament es faci enrere en l’àmbit d’aplicació: “No es pot plantejar un pla d’usos súper restrictiu a tot l’Eixample”, apunta Paricio. Si tirés endavant, l’entitat considera que el seu efecte immediat seria “la paralització i pèrdua d’oportunitats de noves activitats econòmiques” perquè moltes tipologies de negoci tindrien vetat el territori més poblat i transitat de la capital.
La limitació exigeix un seguit de requisits de densitat i distància entre locals i de superfícies mínimes i màximes per a restaurants, activitats musicals, comerços alimentaris i activitats vinculades al turisme. El PSC s’ha despenjat del pla d’usos i ha deixat sols els comuns, que el van aprovar en una reunió de govern aquest març. És a dir, ha rebut llum verda a porta tancada, sense passar pel plenari ni consultar l’oposició, igual que la Superilla. A més de les objeccions formals que rebi el pla durant la fase d’al·legacions, el consistori recull aportacions veïnals en un procés participatiu consistent en entrevistes a agents socials seleccionats i una sola sessió presencial al juny.
Capital Europea del Comerç de Proximitat 2023
En paral·lel, els comerciants de Barcelona estan immersos en els preparatius d’una iniciativa internacional per crear una Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat, que cada any se celebrés en una ciutat significativa per al sector i que s’estrenés a Barcelona el 2023. L’entitat Barcelona Comerç, que agrupa 22 eixos comercials barcelonins, presentarà en societat el projecte dijous vinent. La proposta es tradueix en presentarà la petició oficial a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, per tal que les autoritats de la UE valorin aquesta actuació de suport al petit comerç.
“És un projecte en el que s’han implicat tots els eixos comercials i en el que el patronat de Barcelona Comerç treballa des de fa temps”, explica l’entitat al TOT Barcelona. “Ens fa molta il·lusió poder presentar-ho oficialment i esperem comptar amb el suport de tothom per tal que Europa ho rebi amb ganes!”, afegeixen les mateixes fonts. La convocatòria ja s’ha enviat a entitats, personalitats i representants de la societat civil, convidant a assistir a la presentació del programa de la candidatura a les 16:30h a l’Aula Europa de la seu de les Institucions de la
Unió Europea a Barcelona.
A més, dilluns 9 de maig el sector celebra el Dia Europeu del Comerç de Proximitat. Barcelona Comerç va presentar aquesta jornada anual el 2019, amb el suport de Vitrines d’Europe –que és la federació d’associacions europees de comerciants– i la col·laboració de les institucions de la UE. Té l’objectiu simbòlic de “reivindicar el paper del comerç de proximitat en la construcció de la identitat europea” i de contribuir a la prosperitat del continent.
