Barcelona compta amb un dels bars més antics i el segon restaurant més vell de l’Estat. Anys i anys de clientela regular han fet d’aquests establiments centenaris llocs de peregrinació i admiració. Els bars degans de la capital catalana són especials per haver sobreviscut segles i la transformació, no solament de la ciutat, sinó també del sector de l’hostaleria. Repassem els bars centenaris barcelonins que són aptes per a totes les butxaques.
Bar Marsella
El bar més antic de la capital catalana, el bar Marsella, va obrir les seves portes l’any 1820. Diuen que Hemingway i Picasso abusaven de l’absenta en aquest local que ha sobreviscut durant 200 anys la transformació de Barcelona mentre en les seves taules el temps sembla que s’ha aturat. El famós bar que va estar a punt de tancar encara resisteix i presumeix de no haver canviat gaire, segueix amb les seves parets atrotinades i el sostre que sembla que està a punt de caure. Però amb dignitat i solera.
Casa Almirall
L’Almirall és el segon bar més antic de Barcelona, fundat el 1860 al carrer de Joaquim Costa 33. La decoració centenària evoca l’ambient tranquil i bohemi del segle XIX. L’aire modernista, propi de l’època, fa combinar la fusta amb el marbre per donar un resultat harmònic i suggeridor. El bar consta de dos ambients separats per una mampara. El primer espai correspon a la decoració original gairebé sense transformacions des de la seva construcció. El segon, amb taules baixes, butaques i coixins, és fruit de l’adaptació de la vella rebotiga efectuada l’any 1977. Des que es va fundar, Casa Almirall ha estat un punt de trobada i reunió per a diverses generacions de barcelonins al cor del barri del Raval.
Cafè Colòmbia de Sant Andreu
Aquest conegut bar al barri de Sant Andreu està situat estratègicament en la unió dels carrers gran de Sant Andreu i el passeig de Fabra i Puig. Actualment el gestiona la tercera generació de la família. El Colòmbia s’ha mantingut en aquella cantonada des de l’any 1913 i pràcticament de manera intacta de com era en els seus inicis, quan la barra donava directament al carrer. Entre la clientela d’aquest centenari establiment hi havia molts veïns del barri i els treballadors de la desapareguda Hispano-Suïssa amb les seves granotes blaves. En el seu interior, avui destaca la col·lecció de cartells de les festes majors del barri, la gran barra del bar i les taules de marbre. És un lloc ideal per anar a prendre el vermut o esmorzar.
Antic Cafè Espanyol del Paral·lel
Aquest mític establiment presumeix de ser el local amb més història del Paral·lel, i no li sobra raó, perquè va obrir l’any 1895. El principi era un local de petites dimensions, però el 1907, després d’un incendi que va afectar els locals del costat, el cafè els va acabant absorbint i va passar a ser el més gran d’Espanya, ocupant els números del 64 al 70. Després d’una reordenació urbanística l’any 1940 va tornar a patir un canvi i va reduir la seva dimensió.
Bar Núria de la Rambla
El restaurant Núria és un d’aquells locals que resisteixen el pas del temps i arriben a l’estatus d’emblemàtic a la ciutat. Als seus gairebé 100 anys d’història, el Bar Núria de la Rambla pot dir que tan sols ha tancat durant la Guerra Civil, per un incendi el 1985 i per la pandèmia, que els va obligar a abaixar la persiana temporalment. La seva situació, davant de Canaletes, és un dels centres neuràlgics del turisme de la capital catalana. El Núria sempre ha estat present, amb i pels seus veïns, oferint uns arrossos i unes tapes que, el dia d’avui, es podrien catalogar com a mítiques.
Can Culleretes
Com no podia ser de cap altra manera, és d’obligada menció el Can Culleretes, que és ni més ni menys que el restaurant més antic de Barcelona i també de Catalunya, segons el Llibre Guiness dels Rècords. Està documentada la seva inauguració l’any 1786, sent així el segon restaurant més antic de l’Estat espanyol. Està situat a tocar la Rambla, entre els carrers Ferran i Boqueria, al carrer Quintana. Segons la família Agut-Manubens, l’establiment perdura en el temps gràcies a una fórmula ben simple: una cuina tradicional que funciona, un bon tracte amb la gent i una bona relació qualitat-preu.
Granja M. Viader
El lloc on va néixer el Cacaolat i la granja on escapar-se dels sucs cold-pressed, els avocado toast i els ous benedict. A la Granja Viader s’hi va a menjar nata, crema catalana, xocolata desfeta i xurros. La seva història comença el 1870, en el mateix indret d’on és avui, en un dels estrets carrerons de l’antiga Barcelona emmurallada, al carrer d’en Xuclà on la fundadora va establir una lleteria. Actualment, aquesta granja crida l’atenció per l’estil clàssic que encara resisteix 150 anys més tard entre les franquícies i els establiments multinacionals que l’envolten. Un indret únic i singular, que resisteix el pas del temps i que es considera una de les cafeteries més emblemàtiques de la història de Barcelona.
