Gràcia, la pròxima gran connexió amb el Baix Llobregat

L'estació està en servei des del 1863 i es va soterrar l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional que va acollir Barcelona

Des del Tot Barcelona i Món Terrassa ens proposem fer un viatge per la història de la línia Barcelona-Terrassa d’FGC, que ara compleix cent anys. Fem parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que la conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya). D’aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers –segons dades d’FGC el 2018–

L'estació Gràcia, a la línia centenària Barcelona-Terrassa de FGC / TOT Barcelona

L’estació Gràcia, a la línia centenària Barcelona-Terrassa de FGC / TOT Barcelona

És molt possible que en vuit anys, quan l’estació de Gràcia faci 175 anys en actiu, tingui una altre gran servei entre les seves vies. Es tracta de la pròxima gran revolució a nivell de transport per connectar el Baix Llobregat amb el centre barceloní. Es vincularà la Plaça Espanya amb l’estació gracienca a través d’un túnel, que farà de lligam de les línies del Vallès i del Llobregat. Segons va explicar en una entrevista amb aquest diari el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, això podria veure’s a partir del 2025. Serà una manera rodona de retre homenatge a l’impacte cabdal que ha tingut la parada de Gràcia des del seu naixament, l’any 1863. 

Com era habitual a l’època, aquella estació inicial estava a la superfície i quedava encabida entre dos passos a nivell: el de la Travessera de Gràcia i el del carrer Marià Cubí. El punt on es va ubicar va ser a la confluència de dues rieres de l’època: la de Cassoles, que baixava de Vallcarca, i la de Sant Gervasi. Era a l’entorn de la Plaça de Gal·la Placídia. Quan quedaven unides, aquell torrent d’aigua passava a anomenar-se riera de Malla.

El punt on confluïen la riera de Sant Gervasi, en vermell, amb la de Cassoles, en taronja / Institut Cartogràfic de Catalunya

El punt on confluïen la riera de Sant Gervasi, en vermell, amb la de Cassoles, en taronja / Institut Cartogràfic de Catalunya

El cas, però, és que ràpidament va adquirir importància com un punt intermedi de l’antic ferrocarril que unia Sarrià i Barcelona. Abans que se’n completés el soterrament, l’any 1929, es podien veure escenes que ara farien posar-se les mans al cap a qualsevol pare o mare. En una imatge del voltant del 1925, feta des del carrer Maria Cubí en direcció a Barcelona, es pot apreciar un home caminant amb una nena petita per la via del ferrocarril. En aquesta fotografia també es pot recordar l’estructura de l’edifici que feia d’estació, amb una marquesina metàl·lica a l’andana, i, fins i tot, la figura del guardabarrera, que vigilava atent quan arribaven els trens per poder aixecar les cadenes que tancaven el pas quan n’arribava un. 

Al voltant de 1925, l'estació de Gràcia vista des del pas a nivell del carrer Marià Cubí / FGC

Al voltant de 1925, l’estació de Gràcia vista des del pas a nivell del carrer Marià Cubí / FGC

Després ja vindrien les obres del soterrament a la zona que encara treptigem quan agafem el ferrocarril a Gràcia. I va ser una inauguració del nou servei anunciada a marxes forçades. Es va estrenar el 24 d’abril del 1929, un dia després de Sant Jordi, per la proximitat temporal amb l’Exposició Internacional. Faltava un mes per a la seva celebració, i en aquell espai es pretenia vendre a l’exterior, la potència de la indústria catalana. Per això, tot i que les obres es van mantenir a altres punts de l’estació fins al 1931, aquell soterrament ja estava en marxa quan els estrangers amb maletes i vestits de l’època van arribar a la ciutat. 

Les autoritats fan una inspecció de l'obra de la nova estació de Gràcia soterrada, dies abans de la inauguració / FGC

Les autoritats fan una inspecció de l’obra de la nova estació de Gràcia soterrada, dies abans de la inauguració / FGC

A partir del 1954, a més, va passar a ser l’estació de bifurcació de la branca d’Av. Tibidabo, l’actual línia L7. Des de llavors, s’ha anat remodelant i augmentat el nombre de passatgers, així com actualitzant-se a les necessitats dels usuaris. L’última gran remodelació es va acabar l’any 2013, quan es va millorar l’accés per a les persones amb mobilitat reduïda i es va modernitzar el vestíbul. Ara, Gràcia es prepara pel nou gran pas: ser un enllaç ràpid i còmode amb el Baix Llobregat. 

Més informació

Nou comentari