Segur que coneixes algú que demana disculpes fins i tot quan algú altre ensopega amb ell pel carrer. O potser tu mateix ets d’aquells que comencen cada frase a la feina amb un «ho sento». Creiem que som educats, però la realitat és molt més fosca.
La psicologia clínica acaba de llançar una advertència contundent sobre aquest comportament tan habitual. No es tracta de cortesia, ni de respecte, ni de tenir una sensibilitat especial cap als altres. És una bandera vermella de manual.
Aquesta necessitat gairebé física de demanar perdó per existir amaga un mecanisme de defensa psicològic bastant nociu. Quan ho fas, estàs enviant un missatge molt clar al teu cervell, i no és precisament un missatge de poder.
La trampa de l’escut protector
Els experts en salut mental coincideixen a assenyalar que aquest hàbit és en realitat un escut preventiu. Demanes perdó abans que algú pugui enfadar-se amb tu, jutjar-te o, el que és pitjor, rebutjar-te.
És un comportament que neix de la por al conflicte. (Sí, a ningú li agrada discutir, però evitar-ho a qualsevol preu té un cost personal altíssim). En lloc d’afrontar una possible discrepància, prefereixes assumir una culpa que no et pertany.
El perfil de la persona que abusa de les disculpes sol coincidir amb el que en psicologia s’anomena people pleaser o complidor sistemàtic. Són persones que necessiten l’aprovació externa constant per sentir que tenen algun valor.
El diagnòstic dels psicòlegs: Un problema d’autoestima
La ciència del comportament ho té clar. Darrere d’aquesta tendència gairebé compulsiva hi ha una autoestima debilitada que busca refugi en la submissió social. No et sents prou segur de les teves accions ni de les teves paraules.
Quan demanes perdó sense motiu, estàs devaluant el teu propi criteri. Estàs dient-li al món que la teva presència, la teva opinió o el teu espai són una molèstia per als altres. I el pitjor és que la gent del teu voltant s’ho acaba creient.
Aquest desgast diari genera un cercle viciós molt perillós. Com més disculpes demanes, més petita es fa la teva autoestima, i com més petita és la teva autoestima, més necessitat sents de tornar a demanar perdó.
Com afecta la teva vida professional i personal
A la feina, aquest hàbit pot ser completament demolidor per a la teva carrera. Un empleat que demana perdó constantment és percebut com algú poc preparat, insegur o incapaç d’assumir responsabilitats amb fermesa.
En l’àmbit de la parella o de l’amistat, la situació no és millor. Generes una dinàmica de poder totalment desequilibrada on tu sempre estàs per sota. Això convida, gairebé sense voler, a que els altres s’aprofitin de la teva vulnerabilitat autoimposada.
La bona notícia és que aquest comportament és après, el que significa que també es pot desaprendre. Només cal que comencis a parar atenció a les teves paraules i a canviar el xip mental.
El mètode per canviar el «perdó» pel «gràcies»
La transició no és fàcil, però hi ha un truc psicològic molt potent que pots començar a aplicar avui mateix. Consisteix a transformar les teves disculpes buides en agraïments reals.
En lloc de dir «perdó per arribar tard», prova amb un «gràcies per esperar-me». En lloc de dir «perdó per molestar amb aquest dubte», utilitza un «gràcies pel teu temps». El canvi de perspectiva és brutal.
Amb aquest petit canvi de vocabulari, deixes de demanar permís per existir i comences a validar la teva presència. El teu interlocutor ja no rep una vibració d’inseguretat, sinó de respecte i col·laboració.
La teva nova relació amb l’error
Hem de perdre la por a equivocar-nos i, sobretot, a no ser perfectes. Demanar perdó és un acte noble i necessari quan realment hem causat un dany o hem comès un error greu, però no pot ser la teva resposta per defecte davant la vida.
La propera vegada que sentis l’impuls de demanar disculpes perquè algú t’ha empès al metro o perquè vols fer una pregunta en una reunió, frena un segon. Respira profundament.
No has fet res dolent. No estàs molestant ningú. Tens dret a ocupar el teu espai, a opinar i a equivocar-te sense haver de demanar clemència constantment a la societat.
Deixar de demanar perdó per tot és el primer pas per començar a respectar-te a tu mateix. I tu, quantes vegades has demanat disculpes avui sense cap motiu real?
