El teu mòbil és un riu constant d’informació, un allau de consells de salut que prometen el cel. Però aquesta allau, moltes vegades, amaga una trampa letal per al teu benestar real. És hora de frenar l’espiral.
Perquè, sincerament, si ja tens la sensació que cada dia surt un nou “secret” per viure millor, no vas desencaminada. El problema és que darrere de molts d’aquests missatges simplificats a les xarxes socials, hi ha un abisme de perills ocults que ningú t’explica.
La veu que ens adverteix amb més força és la de Profe Claudio Nieto. Potser el nom de Claudio Nieto Maestre no et sona directament, però aquest divulgador incansable, especialista en fisiologia de l’exercici, metabolisme i nutrició esportiva, s’ha convertit en l’antídot perfecte contra la superficialitat. Amb el seu nou llibre, Hormonas, metabolisme y rendimiento (Tenos, 2026), trenca tots els esquemes.
Nieto no es queda en la superfície. Des de les seves classes fins als seus pòdcasts, explica com el cos prioritza funcions i el paper vital de les hormones en tot el procés. La seva postura és clarament crítica amb les anomenades “solucions miracle” i amb la tendència a banalitzar la salut. (I nosaltres també). Ell sap, i ens demostra, que la realitat és molt més complexa del que ens volen vendre amb un vídeo de 30 segons.
La “febre” de les hormones: veritat o ficció?
És cert que vivim una autèntica era de les hormones. Fa uns anys, ningú parlava del cortisol, la insulina o la leptina; ara semblen la clau de tot. Nieto ho té clar: és una barreja de les dues coses. Les hormones han estat “les grans desconegudes” fins fa poc, i ara la investigació les està democratitzant. Però aquí ve el gran error.
Hem caigut en el reduccionisme. Molta gent ho redueix tot a una hormona concreta, sense entendre el seu paper global. I això pot ser realment perillós. Un exemple clar? El cortisol. Segur que has llegit que cal abaixar-lo a tota costa. Doncs, atenció, perquè això és un error gravíssim.
El cortisol és una hormona imprescindible. Si el baixéssim del tot, estaríem malalts i sense energia. El problema no és el cortisol, és l’estrès excessiu que la fa disparar.
El cortisol ens ajuda a respondre a l’estrès quotidià: el cap, els fills, un autobús que gairebé t’atropella. Augmenta la tensió arterial, la concentració, la glucosa… ens dona un plus d’energia. Abaixar-lo de forma indiscriminada és una idea absurda que pot tenir conseqüències nefastes per la nostra salut. És el nostre estil de vida massa estressant el que cal canviar, no culpar una hormona vital.
El “truc” dels gurús i la línia vermella de la simplificació
Els gurús de la salut sense context són un dels majors problemes del nostre temps. Nieto ho confirma sense dubtar. Ens encanta la drecera, la solució ràpida. Volem sentir: “cortisol dolent”, “aquest aliment et puja la testosterona”. I entenc que ho vulguem, és humà. Però aquesta facilitat per digerir missatges curts és el que els gurús aprofiten al màxim, i pot ser fatal.
La simplificació a les xarxes ja ha creuat una línia perillosa. Nieto explica com els seus propis alumnes, quan veuen que els posts simplistes triomfen, es desanimen de fer divulgació rigorosa. El desig de visualitzacions, likes i seguidors ha prioritzat la velocitat sobre la precisió. (I això ens posa els pèls de punta).
L’efecte del scroll infinit i la poca atenció fa que només ens quedem amb frases o titulars “clickbait”. Un exemple dramàtic és el GLP-1. Un fàrmac per a l’obesitat que, per culpa d’aquesta simplificació, s’està utilitzant per perdre uns quilets abans de l’estiu o per a un casament, per persones sense obesitat. Aconseguit per la porta del darrere (mercat negre o familiars metges/farmacèutics), el seu ús pot tenir conseqüències negatives severes a mig i llarg termini.
Els errors que pagues amb la teva salut
De quins resultats negatius estem parlant? Nieto ens posa els pèls de punta. Consumir suplements sense saber qui els formula, amb el risc de contaminació creuada. Buscar medicació de forma il·legal, des d’amfetamines fins a suplements amb efecte tèrmic tan potent que poden causar la mort. (Sí, tan greu com sona).
La gent busca la drecera en comptes d’entendre el problema. Nieto ho il·lustra amb una metàfora: si portes unes sabates massa petites (talla 42 i en cal una 45), et farà mal. La solució no és prendre analgèsics, sinó comprar unes sabates de la teva talla. Amb la salut, és exactament igual: cal anar a l’origen del problema, no maquillar els símptomes.
I què passa amb la gent que diu que ho fa tot “bé” però no veu resultats? Nieto ho aclareix: normalment, infravaloren l’energia que mengen i sobrevaloren la qualitat dels nutrients. Mengen més calories i menys micronutrients del que creuen. I subestimen l’entrenament. A més, no podem oblidar la genètica; hi ha qui ha de fer un esforç més gran, i no tothom arribarà al mateix cos “perfecte” que veu a Instagram. Però sí a la seva millor versió.
La revolució del GLP-1 i els mites del metabolisme
Els fàrmacs agonistes del receptor de GLP-1, ben utilitzats, han canviat la nostra comprensió de l’obesitat. Han demostrat que la “força de voluntat” no és l’única culpable, sinó que els mecanismes biològics que regulen la gana i el pes hi juguen un paper clau. (Ho llegim i respirem, per fi algú posa la lupa on toca).
Aquesta medicació és una “gallina dels ous d’or” per a qui la necessita realment, sota prescripció i seguiment mèdic. Però, com ja hem dit, el perill és que molta gent se’n pugi al carro per uns quilets de menys, sense saber els efectes secundaris a curt i mig termini. No és cafè per a tothom.
I el gran mite a desterrar? Allò de “tinc el metabolisme lent” o “tinc el metabolisme ràpid”. Nieto ho té clar: el metabolisme s’adapta. Si menges poc i et prives de moltes coses, el cos s’alenteix per sobreviure. És una conseqüència dels teus hàbits, no una condemna genètica immutable. Deixem de culpar el metabolisme i posem-nos-hi de veritat.
El negoci ocult del biohacking
Sobre el biohacking, el “Profe” és contundent: hi ha molt de negoci darrere. Molta gent s’aprofita de la por a envellir i a emmalaltir per vendre teràpies de longevitat. La realitat és que es pot millorar la qualitat de vida, però no hi ha tants estudis que garanteixin una vida molt més llarga per culpa de seguir certs hàbits.
La genètica hi té un pes important. Per molt bé que et cuidis, si no tens els gens per ser centenari, no ho seràs. El biohacking portat a l’extrem pot, fins i tot, ser contraproduent. Molts d’aquests “biohackers” viuen tan obsessionats amb els seus hàbits que acaben socialitzant menys. I paradoxalment, la connexió social és un dels marcadors més importants per a un envelliment saludable. Estan buscant tant que han perdut el nord. (Una veritat incòmoda que ningú et vol explicar).
Si volguéssim concentrar-ho tot en tres pilars per canviar el metabolisme i la salut a llarg termini, Nieto ens dona tres “calaixos” fonamentals:
Entrenament: Inclou la força, la resistència i l’activitat física diària (caminar més, pujar escales…). És un disparador hormonal positiu brutal.
Nutrició: Menjar una quantitat i qualitat adequades. Prioritzar aliments saciants, fibra, micronutrients de verdures, fruites, cereals, carns, peixos i ous. La base de tot.
Recuperació: Hem parlat molt de l’activitat, però ens manca el descans. Dormir suficient és la clau secreta que la majoria ignora.
Així que la pròxima vegada que vegis un titular explosiu o un consell “definitiu” a les xarxes, recorda: la teva salut és massa important per deixar-la en mans de missatges simplistes. No mereix la pena arriscar el nostre benestar per una drecera que ens pot portar al lloc equivocat, oi?
