La Laura (nom fictici) llogava una habitació a turistes uns quants dies al mes a través d’Airbnb. Era una bona manera d’arribar a final de mes amb uns ingressos extra per fer front al lloguer, diu, i sempre estava a casa. Mai havia llogat el pis sencer. Un dia l’equip d’inspectors de l’Ajuntament de Barcelona va localitzar el seu anunci a la plataforma i li van obrir un expedient que podia acabar amb una sanció de 60.000 euros. Nombroses al·legacions i 15 mesos després, l’expedient va acabar tancat, però ja no tenia anunci –Airbnb els elimina per defecte a petició de l’Ajuntament quan no disposa de llicència– i ningú li treu l’angoixa que ha viscut durant més d’un any per l’amenaça d’una multa que podria haver-la arruïnat.
El cas de la Laura és similar al de desenes de socis de Veïns i Amfitrions, una associació que agrupa persones que comparteixen casa seva amb estudiants o turistes. Normalment lloguen una habitació que no fan servir, però a vegades també el pis sencer, sempre de forma esporàdica, asseguren. “No som professionals”, defensa un dels portaveus, José Luís Rodríguez. “És una pràctica que s’ha fet tota la vida i que ens ha permès seguir vivint a casa nostra en els pitjors moments de la crisi“. Les llars compartides estan en una zona legislativa grisa, ja que no hi ha una llei que les reguli –la Generalitat té pendent d’aprovació un decret des de fa més de tres anys– i han quedat atrapades en el foc creuat de l’Ajuntament contra Airbnb i els pisos turístics il·legals.
[r:1]
Separar el gra de la palla
Rodríguez està convençut que la lluita contra els pisos turístics il·legals era molt necessària i fa anys que persegueix la Generalitat per tal d’aprovar una normativa específica per a les llars compartides. “Quan va sorgir el problema amb els pisos turístics es va tractar tothom amb el mateix barem i es va demonitzar tota l’activitat sense distingir entre els grans propietaris i els petits anunciants”, lamenta Dylan Tarín, advocat que ha treballat en molts casos de veïns afectats per la hiperactivitat dels inspectors municipals i que des de fa un parell d’anys representa a l’associació d’Afectats pel Conflicte entre l’Ajuntament de Barcelona i Airbnb (ACABA), que també té un front obert contra la multinacional per haver-los deixat tirats quan va començar a haver-hi problemes.
La principal queixa de les dues associacions és que consideren que l’Ajuntament, per la pressió social generada per la proliferació descontrolada de pisos turístics, no s’ha esforçat prou per afinar els protocols de detecció. “La lògica de l’administració és que, en cas de dubte, s’obre expedient i després ja es veurà què passa”, denuncia Tarín. Però no es té en compte que pel camí es perjudica gent que perd ingressos i fins i tot casa seva. Des de Veïns i Amfitrions reconeixen que una part dels afectats tenia pactes “tàcits” amb els propietaris del pis per subarrendar una habitació i que, amb el primer avís de l’Ajuntament, van acabar al carrer per evitar-se problemes.
Majoria de casos arxivats
“Són mesures exemplaritzants i desproporcionades”, insisteix Tarín. Dels 150 casos que ha portat, uns 140 han acabat amb l’expedient tancat perquè el denunciat va poder demostrar que estava anunciant la seva residència habitual –un dels requisits que estableix el decret que prepara la Generalitat– i que es tractava d’una activitat esporàdica i no professional. De fet, dels 13.000 expedients oberts per l’Ajuntament en els dos últims anys, aproximadament només la meitat han acabat en sanció.
[r:2]
Fons municipals han aclarit a aquest diari que les sancions s’imposen a “habitatges sencers que es lloguen per menys de 31 dies o lloguers de pisos complets per habitacions, que es poden equiparar a pensions o hostals”. Sí que reconeixen que hi pot haver casos concrets on el sistema de detecció falli i “s’obri algun expedient disciplinari per llogar habitacions, però si en el període d’al·legacions s’ha demostrat que efectivament era un lloguer d’habitacions, l’expedient s’ha arxivat”, afirmen.
El problema, rebat Tarín, és que en tots els casos que ell ha tramitat l’Ajuntament ha esgotat els terminis legals i no s’ha donat per vençut fins a l’últim moment. Això implica dos períodes d’al·legacions i un recurs d’alçada, un procediment que pot durar fins a 15 mesos. “Hi ha una part dels afectats que llogava el pis sencer durant uns dies de vacances o durant un cap de setmana, però això ja hem entès que no és possible i així ho expliquem als nostres associats”, diu José Luís Rodríguez, de l’Associació Veïns i Amfitrions. Però molts dels casos que rep l’advocat encara són de persones que lloguen habitacions.
Una normativa que no arriba
L’Ajuntament de Barcelona ha donat pràcticament per acabat el conflicte dels pisos turístics després de la intensa campanya de xoc dels últims anys –s’han tancat 4.900 pisos turístics il·legals–, una percepció que també comparteixen les grans patronals del sector turístic, que ara han posat el focus en les habitacions. Tant Apartur com el Gremi d’Hotels calculen que hi podria haver unes 9.000 habitacions que s’ofereixen a turistes aprofitant que no hi ha una normativa específica i que en molts casos es tracta d’antics pisos turístics il·legals que ara s’ofereixen per habitacions.
“Molts propietaris que abans posaven un anunci a una plataforma per llogar el seu pis sense llicència ara ho fan amb una habitació, aprofitant que l’Ajuntament no els pot perseguir”, avisava fa unes setmanes el director general dels hotelers, Manel Casals. L’Ajuntament fa temps que reclama que s’aprovi el decret de turisme, que podria ser qüestió de mesos, segons fonts del departament de Vicepresidència i Economia. Però si no es fa bé i distingeix clarament l’activitat professional de l’esporàdica, tan Veïns i Amfitrions com Dylan Tarín temen que els seus associats tornin a patir una persecució semblant.
