Després de 15 mesos sense creuers a l’Estat espanyol causa de les restriccions per la pandèmia, i després que altres països ja hagin reprès aquesta activitat turística, a partir d’aquest dilluns 7 de juny s’obre la veda perquè les companyies navilieres arrenquin de nou els seus serveis. A Barcelona, la primera companyia a anunciar el retorn ha estat MSC Cruceros, que reiniciarà les seves operacions al port de Barcelona a partir del 26 de juny amb l’escala del creuer MSC Grandiosa.
Una oferta que justament escenifica el xoc entre l’Ajuntament de Barcelona i les companyies navilieres pel que fa al model turístic. La ciutat vol limitar el creixement de l’oferta creuerística i apostar per un visitant de més poder adquisitiu, que desembarqui a la ciutat perquè és l’origen o destí de la ruta i no només per fer-hi una parada de poques hores. Però avui per avui les navilieres no renuncien a Barcelona com una parada més d’un itinerari per la Mediterrània i tampoc no estan disposades a canviar de port base si el tenen en un altre país.
De fet, el 45% dels passatgers que van arribar a Barcelona per mar l’any 2019 (1.383.524 del total de 3.137.978) només van estar-se a la ciutat unes hores. Un percentatge força elevat de turistes flash que el consistori vol revertir a mig termini i que lliga també amb un canvi global de model turístic de la ciutat: “Hi ha dues terminals de creuers al port que estan en fase de tancament, i fruit dels acords a què va arribar l’Ajuntament i el port acabarem tenint 7 terminals, és a dir 6 menys de les 13 que com a màxim que podria tenir. Tot plegat, vinculat a una sèrie de requeriments perquè els creuers facin el canvi tecnològic necessari per deixar de contaminar i de generar un problema per als barris més propers al port”, explica la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, en conversa amb el TOT Barcelona.
De fet, el model de creuers que té al cap l’equip d’Ada Colau –que col·lideix en bona mesura amb el del seu soci, el PSC– cerca turistes d’alt valor afegit que passin més temps a Barcelona, pernoctin i hi facin més despesa. Es tractaria, doncs, de fugir del prototipus de creueristes que “consumeixen serveis d’una forma sovint concentrada en poques hores i que deixen poc valor afegit a la ciutat”, afegeix Sanz, que remarca l’aposta per convertir Barcelona en “un port d’origen i destí de creuers i no de punt de parada”.
Alguna cosa més que una cervesa de 8 euros a la Rambla
Alguns experts en turisme, però, consideren que l’Ajuntament de Barcelona ha demonitzat els creuers amb falsos tòpics. És el cas de Josep Francesc Valls, director de la càtedra d’escenaris de futur del retail, turisme i serveis de la UPF-BSM. Lamenta que “les pressions polítiques per fer creure que el turisme de creuers contamina massa han retardat el retorn d’aquest turisme a l’Estat, quan hi ha molts estudis independents que ho desmenteixen”. I afegeix que “en temps incerts com els actuals, quan encara no està consolidada la vacuna i no hi ha una situació sanitària del tot clara”. “Els creuers són una opció amb molta seguretat sanitària: de fet, els creuers són antipandèmics, però s’utilitzen per fer política”, sentencia Valls en conversa amb el TOT Barcelona.
Aquest expert en turisme també lamenta el “rebuig de l’Ajuntament” a rebre creueristes que només passin unes hores a la ciutat, ja que considera que si Barcelona tingués “una oferta ben pensada per a aquests turistes de 4 hores en podria treure un rendiment”. Segons Josep Francesc Valls, “no s’ha sabut crear un producte atractiu i s’ha fiat tot a un cafè o una cervesa de 8 euros a la Rambla”. Ara bé, coincideix amb el consistori que el creuerista que més convé a la ciutat és “el que comença o acaba el viatge a Barcelona, que pernocta i fa despesa de qualitat en els establiments locals”. Avisa, no obstant, que aquest perfil “també s’ha de cuidar més”.
La patronal recorda la contribució dels creuers
Les navilieres han viscut amb “frustració” l’aturada de 15 mesos i lamenten un retorn tan tardà. “Malgrat els esforços de les companyies per actualitzar els protocols de seguretat sanitària i poder oferir creuers segurs, hem vist com altres sectors del transport i el turisme reprenien parcialment la seva activitat i nosaltres no”, expressa al TOT Barcelona Alfredo Serrano, director de la Asociación Internacional de Líneas de Cruceros en España (CLIA). Celebra que la capital catalana i altres ports de l’Estat puguin reprendre ja l’activitat, si bé considera que “Barcelona ja va tard i surt amb desavantatge respecte a altres destinacions competidores com Grècia, Croàcia, Malta, Itàlia i Xipre”.
Serrano destaca “una relació fluïda” de les navilieres amb la Generalitat, l’Autoritat Portuària, l’Ajuntament de Barcelona i Turisme de Barcelona, però reconeix que els creuers han despertat recels a la ciutat. “Estem sempre a disposició de les autoritats i respectem les crítiques per millorar, i sobretot, reconeixem que hem de millorar la comunicació de les moltes coses bones que fem en matèria de sostenibilitat i en aportació econòmica a la ciutat”, diu Serrano, que remarca que “una part de l’èxit del turisme de Barcelona es basa en els creuers, que aporten el 7% dels turistes”.
Per altra banda, Alfredo Serrano recorda que un estudi de la UB sobre l’impacte econòmic dels creuers a la ciutat estimava que cada passatger “feia una facturació mitjana de 518 euros”, amb especial rellevància en el cas del turista nord-americà, que suposa el 18% del total. Però a més, insisteix el president de l’Asociación Internacional de Líneas de Cruceros en España, “cal sumar-hi la despesa que fa un vaixell quan arriba al port de Barcelona, perquè els creueristes desembarquen i gasten a la ciutat, però el vaixell també paga al port unes taxes i s’aprovisiona de moltes mercaderies locals”. “Per tant, és molta la riquesa que generen els creuers en una ciutat com Barcelona i això s’ha de posar en valor”, conclou.
Finalment, sobre la contaminació, Serrano insisteix que “hi ha estudis solvents realitzats per experts independents sobre la contribució de la contaminació a la ciutat per part del port, que indiquen que en total només aporta el 7%”. “I d’aquest 7%, els creuers només som el 10% de l’activitat del port. Certament les navilieres fan esforços per tenir vaixells que generin menys òxid de nitrogen, però posem les coses en context per ser justos”, reclama el portaveu de la patronal.
Sigui com sigui, la represa de l’activitat creuerística a la ciutat és també la represa d’un debat enquistat des de fa anys sobre el model turístic de Barcelona, i que clarament genera posicions enfrontades. Tot plegat, quan també hi ha sobre la taula el futur de l’aeroport de Barcelona, que afronta una ampliació controvertida.
7 
3 