El govern de l’alcaldessa Ada Colau presiona davant de la pròxima reunió amb la Generalitat per abordar les opcions per restringir l’arribada de creuers a Barcelona. L’executiu municipal ha desplegat aquest dijous a la tarda un ventall de dades per sostenir que la perspectiva traça un augment continu del nombre de creueristes que desembarquen al Port de Barcelona, una tendència “insostenible”, ha sentenciat la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. Encara més, la regidora dels comuns ha brandat que és urgent regular l’arribada d’embarcacions turístiques a la capital.
“A Barcelona, la barra lliure s’ha d’acabar, com hem fet en altres aspectes, i la barra lliure dels creuers també ha d’anar trobant un final”, ha postulat Sanz, que ha remarcat que calen límits al nombre de creuers que atraquen a Barcelona “per temes ambientals i per la massificació al centre”. L’Ajuntament ha elaborat un informe que vol que sigui la base de la primer trobada amb la Generalitat per mirar de limitar els creuers que atraquen a Barcelona, que podria convocar-se la setmana que ve. El document assenyala que el 40% dels dies desembarquen uns 10.000 creueristes, una xifra que creix fins als 15.000 en 55 jornades cada any, amb màxims que es disparen fins a 20.000 o 25.000 persones en algunes ocasions.
Tot i que l’arribada d’embarcacions turístiques fluctua al voltant dels 800 des de 2010, el nombre de passatgers ha crescut a mesura que els vaixells que hi atraquen són més grans. Uns tres milions de creueristes van fer port a Barcelona el 2019, abans de la pandèmia, “el doble que a Venècia”, ha subratllat Sanz.
“En temporada alta, de maig arribaven 400.000 creuristes cada mes de maig i octubre. És com si cada més arribessin creuers amb tots els habitants de Girona, Tarragona, Lleida i Vic alhora. La previsió dibuixa un creixement sostingut pels pròxims anys que ens preocupa en un context d’emergència climàtica. Si seguim així, estarem a prop d’arribar als 3,5 milions de crueristes“, ha advertit Sanz.
El model balear
El govern Colau pren com a guia el model de Palma, on el govern balear ha limitat a tres creuers al dia els que poden amarrar al port. Sanz ha esmentat també com a referència les limitacions imposades a altres ciutats portuàries amb un intens tràfec turístic, com Dubrovnik, Venècia o Copenhaguen.
“Barcelona s’ha de sumar al circuit de ciutats que han posat per davant la necessitat de limitar i regular l’activitat dels creuers”, ha defensat la tinent d’alcalde, que ha enumerat els desavantatges que, al seu parer, van associats a l’actual trànsit de creuers a la ciutat, “el port d’Europa amb més visitants”, ha recalcat Sanz. “Massificació, baix impacte econòmic, poc valor afegit i impacte a barris com el Gòtic i la Barceloneta, que omple els espais i acaba destruint el comerç local, amb homogeneïtzació dels espais comercials, i saturació de serveis bàsics, com el transport”, ha enumerat en un balanç sense concessions.
Despesa i contaminació
L’estudi elaborat per l’Ajuntament adverteix de les diferències en la despesa que els creueristes efectuen en funció de l’estona que passen a la ciutat. Els que passen un o dos dies a Barcelona es gasten entre 200 i 250 euros diaris; en canvi, els passatgers en trànsit només desembutxaquen uns 50 euros durant les tres o quatres que fan escala a la capital. És un tipus de visitant que ha crescut després de la pandèmia, fins a representar el 62,8% dels passatgers de l’últim any, segons les estadístiques que el Consistori ha exposat.
“No podem acceptar que aquest tipus de creuers siguin el 40% o el 50% del volum de creuristes que arriben a la ciutat”, ha conclós Sanz. “No podem acceptar un model de turisme que porti turistes de Nova York, que baixin del vaixell unes hores per agafar un bus per anar fins a la Roca Village i que tornin al vaixell per marxar, perquè no és sostenible per a la ciutat”, ha reblat.
A més, l’informe municipal alerten de l’efecte massificador i de la deslocalització comercial que la multitud turística provoca en les zones que freqüenten, al centre de la ciutat i a atraccions turístiques, com el Park Güell, la Sagrada Família o el Camp Nou. “Generen una aglomeració i una concentració brutal en aquestres zones”, ha analitzat el director de projectes estratègics de l’Ajuntament, Jordi Campillo.
A banda, el dictamen municipal calcula que cada creuerista esgota de 200 a 300 litres d’aigua al dia, el doble o el triple que un veí de Barcelona, i aboca 2,3 quilos de residus, duplicant gairebé la mitjana d’un barceloní. L’estudi atribueix el 28% de les emissions de diòxid de carboni al port als creuers i assenyala que els barris que més pateixen la contaminació que provoquen són Poble-sec, la Barceloneta i la part baixa de Ciutat Vella.
3 
1 