Perdre les maletes esguerra qualsevol viatge. A més, pot comportar una estada a la presó si, a sobre, l’equipatge amaga droga i va voltant sense rumb per aeroports a la vista de qualsevol policia que tracti de localitzar els seus propietaris. És el que li va passar a dues persones que traslladaven cocaïna des del Brasil amb destí al Prat i al seu contacte a la capital catalana, que l’Audiència de Barcelona jutja aquest divendres.
La fatalitat per als traficants es va esdevenir a Zuric, en l’escala d’un vol entre Sao Paolo i Barcelona el gener de 2020. Les mules havien facturat dues maletes en què, darrere d’un doble fons, ocultaven un estoc gros de droga: gairebé cinc quilos de cocaïna, valorats en 385.941 euros en el mercat negre minorista, segons l’escrit d’acusació de la Fiscalia. El carregament, però, es va extraviar durant el traspàs de la càrrega de la bodega de l’avió que va aterrar a Suïssa i el que havia d’enlair-se cap al Prat. Els portadors no van ser conscients del contratemps fins que ja eren a Catalunya.
El fet fortuït no entrava en els càlculs del pla i va ser l’imprevist que el va acabar desbaratant. Els dos passatgers van ser detinguts quan van caure de quatre potes en la trampa que la policia els va parar: van personar-se a l’aeroport després de rebre l’avís que l’equipatge s’havia retrobat, sense pensar-se que els agents havien comprovat abans què hi havia dins. Van ser condemnats l’any passat. Ara és l’home acusat de guiar-los presumptament des de Barcelona qui s’enfronta a una petició de pena de set anys i mig de presó i una multa de 550.000 euros, sol·licitades per la Fiscalia.
L’escrit d’acusació sosté que el processat -en presó provisional des de gener de 2021- “va organitzar el viatge” dels dos portadors. Estava previst que el mateix acusat recollís les maletes amb la cocaïna després que els viatgers aterressin al Prat, sosté el fiscal. Alhora, afirma que el sospitós va conduir i va supervisar tots els passos dels correus de la droga, “proporcionant instruccions sobre la compra dels bitllets d’avió, reserva d’hotels, procurant finançament a les mules i efectuant un seguiment del transport”, apunta l’escrit de qualificació.
El processat va intercanviar presumptament freqüents missatges de mòbil amb els homes que duien els estupefaents, des que eren al Brasil i fins que els burxava la desesperació en un hotel de Barcelona, on van estar-se dos dies pendents de notícies sobre les preuades maletes, arraconades per error a l’aeroport de Zuric. El fiscal desgrana les nombroses indicacions que l’inculpat hauria transmès als col·laboradors des que els va transferir diners per pagar-los el desplaçament de Curitiba a Sao Paolo, les places d’hotel i els bitllets d’avió. En paral·lel, els hauria ordenat que volessin amb la companyia Swiss Air i també els hauria avisat de l’arribada de l’enllaç que els va lliurar les maletes amb la partida de droga ja dissimulada a l’interior.
El Ministeri Fiscal assenyala que el sospitós va exercir un “seguiment exhaustiu de tot l’itinerari de les mules”. El control s’estrenyia fins al punt que demanava a un dels portadors que fes fotos d’allà per on passaven, per tal de comprovar que no es desviaven de la ruta.
Nervis a flor de pell
Els dubtes van sobrevenir quan les maletes no van aparèixer a la cinta transportadora del Prat. Un dels correus va preguntar a l’acusat quina informació havia de fer constar a la guixeta d’objectes perduts. Sempre segons el relat del Ministeri Fiscal, l’incriminat va aconsellar-li que proporcionés les dades reals i que estigués atent en tot moment a qualsevol avís sobre on paraven les maletes. És probable que les recomanacions tranquil·litzessin l’emissari: la Fiscalia fa esment que, després de presentar la reclamació, va gosar demanar “una línia telefònica d’Espanya per activar Netflix” al presumpte cervell de l’operatiu per introduir el carregament de cocaïna.
L’espera, però, va acabar fent que els nervis afloressin. A l’endemà, el suposat traficant va instar una de les mules que truqués al Prat per assabentar-se d’on parava l’equipatge. El col·laborador va respondre que a l’hotel li havien informat que rebria les maletes a l’establiment. El superior, però, li va insistir que anés a l’aeroport, que es queixés que li mancaven totes les pertinences perquè eren a les bosses extraviades, que no podia canviar-se de roba ni tenia forma de pagar l’allotjament i que, de pas, exigís una compensació de 300 euros.
El portador li va fer cas i, tot i declarar-se indignat al personal del Prat, només va treure en clar que les maletes seguien a Zuric. Va consultar a qui aparentment exercia de cap “si era millor quedar-se a l’aeroport a amenaçar-los o tornar a l’hotel”, detalla l’escrit del fiscal. El suposat superior va dir-li que fes mitja volta i que sortís de l’aeròdrom.
El desenllaç es va produir al dia següent, després que la recepció de l’hotel avisés una de les mules que, per fi, s’havien trobat les maletes. Tot i que li havien fet saber primer que l’equipatge seria traslladat a l’establiment, l’hotel va avisar que personal de l’aeroport havia trucat per demanar que els viatgers anessin a buscar l’equipatge en persona. És probable que el canvi no aixequés les sospites dels dos portadors, perquè van anar al Prat.
L’acusat tampoc no els va dissuadir que podia tractar-se d’un parany. Alhora, els va demanar una vegada més que enviessin una fotografia, ara de les maletes per certificar que les havien recobrat, i que esborressin tot seguit els missatges que s’havien creuat. Minuts més tard, els correus van avisar-li que ja eren a prop del Prat. I després, silenci. El processat ja no va rebre cap resposta als missatges neguitosos que els va enviar perquè li diguessin on eren. Els dos portadors havien sigut detinguts i el pla se n’havia anat en orris, delatat per unes maletes accidentalment perdudes.
