Dues bones notícies el mateix matí relacionades amb les presons a Barcelona. D’una banda, l’Ajuntament ha licitat per fi la construcció dels primers habitatges de reallotjament que permetran transformar el gran espai que ocupava la presó de Trinitat Vella. D’altra banda, el Govern català anuncia l’inici d’obres a l’estiu de la futura presó de la Zona Franca, relleu de la clausurada Model, per obrir-la cap al 2025.
El consistori d’Ada Colau ha anunciat aquest dimecres la licitació de la primera fase constructiva de 2 blocs de pisos, on es reubicarà famílies que ara viuen en edificis condemnat a l’enderroc. Aquest contracte inclou 41 habitatges dels 129 que en total fan falta per als reallotjaments previstos. Els propers mesos, promet l’Ajuntament, sortirà una segona convocatòria per al segon bloc amb 53 pisos més. El tercer bloc, amb els 35 pisos restants, està previst per després de l’enderroc de la presó.
Presó a la Zona Franca
Precisament ara fa un any el departament de Justícia i l’Ajuntament van anunciar que havien desencallat el tancament de les presons de Trinitat Vella i Wad-Ras i que els seus interns es traslladarien a la nova instal·lació de Zona Franca el 2025 i el 2027, respectivament. La ciutat ha cedit al Govern dos solars per a la nova presó, però al subsòl s’hi van trobar restes de metalls pesants que han endarrerit el procés.
El futur Centre Penitenciari Obert de Barcelona obriria d’aquí 3 anys, si no hi ha cap complicació més. En total costarà 36,6 milions d’euros, calcula el Govern. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha respost al PSC al Parlament que hi ha partides pressupostàries previstes als comptes dels 2 propers anys, a més de 2 altres milions d’euros reservats per anticipar-se a un “eventual encariment de les matèries primeres”, cosa que pot afectar moltes obres públiques com ja ha passat amb el tramvia.
Lenta transformació de la Trinitat
La presó de Trinitat Vella va obrir el 1964, en ple franquisme. Primer acollia només dones, després va ser per a joves i finalment ha tingut l’ús de centre obert, és a dir que custodiava presos en règim de semillibertat. El 2009 se’n van enderrocar algunes parts i ara els terrenys ja són de titularitat municipal. El pla per transformar tota l’àrea, aprovat el 2019, inclou un total de 450 habitatges –410 de protecció– i afecta més de 56.000 m2.
En marxa a la zona ja hi ha el complex Porta Trinitat amb 139 pisos de lloguer públic i tutelats per a gent gran. Segons el consistori, aquest mandat invertirà 40 milions a Trinitat Vella, la majoria dels quals (32) seran per a construir-hi pisos. Els baixos del primer edifici construït nou a la zona, que és de la Generalitat i no de l’Ajuntament, serà un Centre de Dia en resposta a la urgència expressada pels veïns.
Canvi de nom feminista
En paral·lel, l’Ajuntament ha de rebatejat un carrer del barri. Després de la urbanització, el carrer Pare Pérez del Pulgar passarà a dir-se Trinidad Sánchez Pacheco, activista feminista i pels drets de les preses, a proposta de la Taula de memòria històrica del districte. L’homenatjada va aconseguir que fossin funcionàries qui atenguessin les internes de la Trinitat, en comptes de les monges de la congregació de Croades Evangèliques del Crist Rei. També va tenir èxit en la seva reivindicació perquè no haguessin de vestir uniformes penitenciaris, poguessin accedir a premsa i se’ls permetés parlar la seva llengua materna.
