Veïns de l’entorn de Barcelona han rebut cartes darrerament que els insten a saldar el deute que han contret amb un impost que es neguen a pagar. Les misives duen el segell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’òrgan que presideix l’alcaldessa Ada Colau, i enumeren un per un els rebuts que els destinataris han desatès de l’anomenat tribut metropolità, que es calcula a partir del valor cadastral dels habitatges i de la resta de propietats de cada contribuent. Els imports -molt variables- poden fluctuar des de quantitats força assequibles fins a imports de centenars d’euros per domicilis, establiments i altres béns.
El recàrrec passa força desapercebut a Barcelona i les localitats del seu extrarradi, on es cobra des de 1992. En canvi, ha atiat queixes a les 18 poblacions del Vallès Occidental i del Baix Llobregat en què s’ha estès des del 2019.
Allà s’ha articulat un moviment veïnal que esperona a no liquidar l’impost des de fa més de tres anys, remarcant els greuges comparatius entre l’oferta de serveis de la capital i la seva rodalia i les mancances que detecten en la segona corona, sobretot en transport públic. La càrrega va ser la contrapartida a la incorporació de les 18 localitats a les tarifes de transport de la zona 1, la de Barcelona i la seva conurbació, més barates que les de la zona 2.
Insubmissos en la recaptació
A banda, els comptes anuals de l’AMB acrediten que acusa dificultats per recaptar el tribut metropolità. Sumant la insubmissió organitzada a la taxa i la morositat no justificada, l’ens s’ha quedat sense percebre entre 28 i 40 milions d’euros anuals que preveia obtenir entre 2019 i 2021 per l’impost amb què es finança. Suposa entre un 22% i un 31% menys del que la institució va anticipar que ingressaria.
El 2019, en el primer exercici en què el tribut es va expandir al conjunt de les 36 localitats que aplega, l’AMB havia recaptat 94,12 milions d’euros a finals d’any, tot i que havia predit que rebria 123,29 milions. En acabar l’exercici 2021, havia cobrat 101,40 milions dels 127,18 milions d’euros pressupostats a principis d’any.
Les diferències amb la capital
“Ens posen en el mateix sac que Barcelona sense que siguem Barcelona”, es queixa una veïna de Barberà del Vallès que mostra l’avís que l’AMB li ha enviat. La notificació li recorda que té pendents de satisfer 10 rebuts del tribut metropolità, cinc corresponents a 2020 i cinc més del 2021. Es van girar estimant l’IBI que abona per un parell de locals, un magatzem i dos habitatges que posseeix al municipi vallesà, situat a uns 19 quilòmetres del centre de la capital.
El dèbit que la dona es resisteix a liquidar ha crescut fins a 777,62 euros. L’AMB l’apressa a abonar-lo amb un recàrrec del 5%, una penalització que fa elevar la reclamació a 816,52 euros. Igual que en la resta de cartes que ha tramès, la institució adverteix a la propietària que, si segueix esquivant l’obligació, forçarà que la sufragui per la via de constrenyiment, en què podria embargar-la. En cas d’iniciar el procediment, la institució anticipa que la multa pot disparar-se fins a una quantia equivalent al 20% del dèbit. L’AMB respon que les missives són el resultat del procediment reglat i que les ha adreçat a “tots aquells contribuents que, per la raó que sigui, no han fet front al pagament del tribut metropolità”.
“És un afany recaptatori per atemorir-nos”, oposa la veïna. Opina que el tribut metropolità és “abusiu” per a unes poblacions que, segons el seu parer, no disposen d’una dotació de serveis públics equiparables a la capital i el seu entorn més proper. “A més, està agreujant un altre impost que ja és molt alt per ell mateix. Per la casa i els locals pago uns 5.000 euros per l’IBI”, detalla.
La mateixa propietària troba que, per ara, els fons que l’AMB ha percebut els últims tres anys no s’han materialitzat en res tangible: “No hem millorat, a Barberà seguim tenint el bus que va fins a Barcelona cada mitja hora i cada hora els festius, un bus que va fins al centre comercial i el tren que passa cada 18 minuts. Fa anys que el nostre ajuntament contribueix cada any amb l’AMB, creient que seria bo unir-se a Barcelona i que seria la panacea, però res no ha canviat. A la primera corona no hi ha aquests abusos, ells sí que estan ben connectats en transport públic amb Barcelona”.
Peticions per suprimir el tribut
“A la segona corona metropolitana no estem igual en transport de viatgers que a Barcelona i la primera corona. Mai no estarem en igualtat de condicions”, assenyala Armand Capdevila, portaveu de la Plataforma No Tribut AMB. El col·lectiu ha promogut campanyes massives de presentació de recursos contra el recàrrec. Més de 5.400 reclamacions es van tramitar pel pagament de 2021.
L’organització prega modificacions legals a Catalunya i a l’Estat per suprimir el tribut. La reivindicació va tornar a dur-la aquest dimarts a la seu de l’AMB a la Zona Franca, coincidint amb el ple de l’òrgan. Els representants del grup es queixen que no els van concedir la paraula en la sessió.+
L’entitat considera que no està justificat gravar els propietaris per finançar l’AMB, en comptes de nodrir-se amb més transferències de l’Estat i de la Generalitat. L’òrgan va contestar a la queixa d’un particular manifestant que Colau “és conscient que la forma actual de finançament de l’AMB, amb participació i recàrrecs en l’IBI i en la part d’impostos de l’Estat que reben els ajuntaments, no és la més favorable ni la més justa”, segons consta en una resolució del Síndic de Greuges, que advoca perquè es cerquin vies d’ingressos més equitatives.
A més, la plataforma creu que el tribut suposa una doble imposició, al sumar-se a les contribucions que cada ajuntament transfereix per sostenir l’Àrea Metropolitana. L’aportació més elevada és la de Barcelona, que acaba d’aprovar destinar-hi 109,2 milions d’euros entre 2022 i 2025.
Capdevila subratlla que la imposició s’aplica per igual a Barcelona i la seva rodalia menys urbana, tot i les diferències entre serveis i edificacions. “Parlem de municipis amb urbanitzacions en què no arriben serveis, on els habitatges poden pagar 100 euros i escaig tot i la rebaixa que s’aplica i l’import mitjà per a les empreses puja a uns 200 euros”, concreta.
Els opositors troben a faltar un pla calendaritzat per reequilibrar els dèficits que observen entre les infraestructures de la capital i la seva rodalia amb les de ciutats del Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Alhora, sol·liciten un pla de xoc per incrementar la freqüència de pas i augmentar les rutes de transport públic a la segona corona.
Davant de les crítiques, l’AMB contraposa que ha promogut “diverses actuacions en matèria de mobilitat els darrers anys als municipis de la segona corona”. Esmenta “nous serveis urbans d’autobusos, la millora de parades i marquesines, la implantació de zones de baixes emissions, la construcció de la xarxa Bicivia i la implantació de punts de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics”, entre altres. “Aquests projectes s’ampliaran en el futur”, promet. Per altra banda, els trajectes bonificats amb la T-16 i la targeta rosa per viatjar fins a Barcelona no s’han estès encara a tots els municipis de l’AMB, tot i que es preveu que els títols ja estiguin disponibles en breu a més ciutats, després de ben bé tres anys d’espera.
Cobrat amb escreix
El malestar amb el tribut metropolità va accentuar-se encara més quan alguns ajuntaments van destapar que els rebuts de 2019 contenien un sobrecost. Les quanties es van fixar amb una fórmula que es va revelar desfavorable per als contribuents de poblacions on mai no s’havia cobrat abans.
Al revisar-se el mètode de càlcul el 2020, la recaptació total per a l’AMB va baixar en 3,5 milions d’euros respecte l’any anterior i la factura va disminuir per a 12 localitats en comparació amb 2019. L’organisme i alguns municipis van intercanviar-se culpes pels imports inflats.
Tot i les queixes veïnals i els litigis que els consistoris de Cerdanyola del Vallès, Barberà i Pallejà van encetar, l’AMB ha postulat fins ara que no procedeix retornar els imports requerits amb escreix als particulars. La institució rebat que se la pugui acusar d’haver percebut diners de més dels ciutadans. En canvi, el Síndic de Greuges ha suggerit en diferents pronunciaments que l’ens “faci la devolució de l’import satisfet en excés, a fi de garantir els principis de legalitat i no confiscatorietat”.
No és l’únic motiu que atia la protesta. El Tribunal Suprem ha estirat les orelles a l’AMB per no haver desplegat el tribut metropolità de forma homogènia el 2018 a totes les poblacions que engloba. Els jutges van trobar discriminatori per als veïns de Barcelona i de les altres 17 localitats on es paga des de fa tres dècades que la meitat dels municipis adherits a l’òrgan estiguessin deslliurats de la contribució. Els detractors del tribut recriminen cinisme a l’òrgan, perquè va defensar davant dels magistrats que girar l’impost arreu seria contrari a la igualtat, admetent que prestava menys serveis en certes localitats que en altres.
Fins i tot, va reconèixer que hi ha municipis que no en rebien cap de l’ens metropolità. Els crítics creuen que els mateixos arguments són vàlids en gran mesura ara que el gravamen s’exigeix sense fer distincions.
Les quotes del tribut acumulen una pujada del 8% des de 2020. L’AMB defensa que l’impost es bonifica de forma àmplia. De no existir cap exempció, remarca, acapararia 340 milions d’euros enguany en comptes dels 132,3 milions previstos. L’organisme va reservar un milió d’euros per compensar particulars i empreses afectades per la crisi en l’abonament de l’impost el 2021, però al final només va transferir 15.528,09 euros en ajudes, segons consta en l’execució pressupostària.
