El Centre de Salut Internacional i Malalties Infeccioses de Transmissió Sexual de Drassanes reobre part dels seus serveis aquest dilluns 30 de novembre, just la vigília del Dia Internacional de la Lluita contra la Sida. La Vall d’Hebron, de qui depèn, va tancar-lo el 26 d’octubre i va centralitzar les consultes a l’hospital com a mesura preventiva per la segona onada de coronavirus. Ara tornarà a tenir 6 consultes: dos de prevenció, dos de tuberculosi i dos de salut internacional i pediatria.
No obstant, alguns serveis no es reprenen, com Drassanes Exprés, dedicat a la diagnosi d’infeccions de transmissió sexual com el VIH, la sífilis, la gonocòccia o la clamídia. Col·lectius que treballen per la prevenció de la Sida veuen insuficient la reobertura parcial i reclamen que es tornin a posar en marxa tots els serveis que oferia el centre del Raval sud.
Entitats com Gais Positius, Stop Sida i Grupo Trabajo sobre Tratamientos del VIH ja van posar el crit al cel a l’octubre, advertint que molts col·lectius vulnerables no podrien desplaçar-se a la Vall d’Hebron per seguir el tractament i que el lloc clau per atendre’ls era Drassanes. També van organitzar una recollida de firmes a través de la plataforma Change.org, que ha recollit més de 2.300 signatures, i fins i tot una manifestació el passat 21 de novembre.
També s’han pronunciat personalitats públiques de l’àmbit sanitari, com l’epidemiòleg Oriol Mitjà, que va protestar contra el tancament d’aquest centre. Mitjà va mostrar la seva indignació a través d’una clara piulada: “No es pot tancar el Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles de Drassanes. És clau per al control de la tuberculosi i les ITS, que s’acarnissen amb els immigrants i (el col·lectiu) LGTBI, respectivament. Aquests dos col·lectius són menyspreats sovint”.
Portaveus de la Vall d’Hebron exposen que la centralització dels serveis estava justificada per la pandèmia i afirmen que “des del moment en què es van traslladar els serveis a l’hospital fins ara s’han fet un millar de consultes”.
Un titular per esmorteir les crítiques
Un dels col·lectius signants de la petició, Gais Positius, afirma que la reobertura del pròxim 30 de novembre anunciada per l’Hospital Vall d’Hebron és superficial i demana explicacions al Departament de Salut: “Gais Positius pensem que l’Hospital Vall d’Hebron s’ha vist pressionat per la mobilització i ha decidit reobrir parcialment les instal·lacions per poder fer el titular. A nosaltres ningú ens ha consultat res i serveis essencials com Drassanes Exprés segueix sense poder funcionar”. “La prevenció de la Covid-19 no pot anar en detriment d’altres problemes de salut pública i demanem explicacions”, afirma el Joaquim Roqueta, president del col·lectiu.
La regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, també ha mostrat el seu descontent amb la reobertura parcial. En una piulada ha demanat que tornin a estar operatius tots els serveis que oferia el centre de Drassanes: “La reobertura del centre de Drassanes el proper dilluns és un pas important, amb el retorn a Ciutat Vella de serveis com la PrEP, cribratge de tuberculosi, salut internacional, pediatria… Però no tornen TOTS els serveis, com “Drassanes Exprés”. Cal que ho facin ja”.
Els responsables de la Vall d’Hebron afirmen que “el servei Drassanes Exprés no pot posar-se en marxa pels problemes que comportaria de confidencialitat, ja que és un servei anònim i si algun pacient donés positiu en coronavirus, no es podria fer el rastreig de contactes que la Covid-19 demana”. Tot i això, en el centre comunitari de detecció del VIH i altres infeccions de transmissió sexual, BCN Checkpoint, s’han seguit fent les proves ràpides de detecció del VIH des de l’inici de la pandèmia i això ha permès seguir detectant positius d’aquesta malaltia.
Ferran Pujol, director del centre BCN Checkpoint, sosté que les proves de detecció del VIH que fa l’entitat “no s’han vist afectades per la pandèmia de la Covid-19” i que és possible adaptar-se com han fet ells. “Les analitzem al nostre centre i durant els primers mesos vam enviar autotests als pacients”, explica. Tot i això, admet que altres proves com les de clamídia o gonorrea sí que han trobat obstacles: “Depenen de laboratoris externs i s’han vist afectades per la saturació que causa l’allau de proves de Covid-19”.
Menys cribratge, més risc
Un dels efectes col·laterals de la Covid-19 sobre les malalties de transmissió sexual, alerta Ferran Pujol, és l’augment de casos per falta de cribratge. “Si una persona creu que té gonorrea i no coneix el centre BCN Checkpoint només pot anar a urgències, un lloc gens recomanable per la situació actual de la pandèmia”, apunta. “Aquest fet és preocupant, perquè pot fer que a la llarga es demostri que han augmentat els casos de gonorrea, per exemple”.
Els col·lectius que lluiten contra les malalties infeccioses de transmissió sexual també demanen més recursos a les administracions públiques per poder seguir detectant i tractant aquestes malalties. Joaquim Roqueta, president de Gais Positius, exposa que “el tancament i reobertura intermitent del Centre de Salut Internacional i Malalties Infeccioses de Transmissió Sexual de Drassanes ha fet que les persones que estaven en llista d’espera per rebre la PrEP encara no l’hagin rebut i això hagi fet augmentar el risc d’infecció”.
L’estadística encara no té prou mesos de perspectiva per comprovar si la pandèmia ha provocat una perillosa infradetecció d’infeccions de transmissió sexual i per tant un increment dels contagis. La saturació del sistema sanitari a causa de les hospitalitzacions per Covid-19, com han alertat nombrosos experts sanitaris, perjudica de retruc moltes altres àrees de la salut pública. De moment, l’efecte més clar i immediat és que la llista d’espera per rebre la PREP augmenta a Barcelona i els col·lectius més exposats queden menys protegits.
