Tempesta perfecta a la narcosala de Drassanes

La caiguda dels narcopisos, l'impacte de la Covid-19, l'estiu i la mala qualitat de l'heroïna alteren la normalitat al voltant de la nova Baluard | Alguns veïns en demanen el trasllat

A ningú no el sorprèn que un lloc en ple carrer que ha estat batejat pels serveis de neteja de l’Ajuntament com “el racó dels castigats” amoïni els veïns de la zona. Un espai on la policia sap que la venda de dosis barates d’heroïna és una constant i on les xeringues a la via pública s’han convertit en una decoració més o menys habitual. Un indret que, a més, els últims mesos ha normalitzat el consum de droga i les renyines a peu de carrer. És l’entorn del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) Baluard –conegut com a narcosala de Drassanes– i és el mateix lloc que, tot i la pressió veïnal i mediàtica, encara no té resposta a la pregunta que fa una de les usuàries de la sala. “A nosaltres tampoc ens agrada molestar els veïns. I veig normal que els emprenyin algunes històries de carrer. Però on anem? Ja ens agradaria tenir un lloc tranquil sense espectadors”.

La dona que ho diu va amb una amiga. Les dues ja han pres la seva dosi del matí. Fa anys que venen i ara rondinen especialment sobre el nou funcionament a la sala. Comenten que ha canviat dràsticament. Ja no els donen menjar ni els deixen seure a la sala on prenien cafè. L’han reconvertit per tenir més espai dedicat al consum supervisat, alhora que s’augmentaven les distàncies per motius sanitaris. “Sembla que prefereixen que em faci un pico i marxi ràpidament que no que m’hi quedi a fer un cafè amb llet xerrant tranquil·la”, comenta una d’elles. “Abans era molt més familiar. Ara sembla una consulta del metge”, remata l’altra.

La veritat, però, és que els professionals del centre transiten entre l’atenció que hi han volgut donar des l’inici del projecte –l’any 2004– i la tensió actual, barrejada amb la gestió de la crisi del coronavirus. A fora, els petits grups de drogaddictes al voltant de la sala s’han anat fent grans i permanents. De fet, arran d’això, s’ha arribat a formar una plataforma per demanar el trasllat de Baluard i s’han multiplicat les publicacions a xarxes socials que exposen el dia a dia de l’entorn. S’hi poden veure toxicòmans adormits entre cotxes o baralles amb eixugaparabrises arrencats dels mateixos vehicles.

Mentrestant, aquest equipament del Raval continua sent el que obre més hores de tot Barcelona. A les set del matí entren els primers usuaris i les 10 de la nit se’n van els últims. De dilluns a diumenge. El centre –una referència en el sector– està especialitzat en la reducció de danys. És a dir, en eliminar tant com puguin els riscos associats al consum i que, per tant, a les persones que han fet un mal ús de les drogues no els agafi una sobredosi o que no es punxin en una zona del cos que ja tenen especialment castigada. Se’ls acompanya, però no se’ls jutja, resumeix un antic treballador.

El conflicte, però, sorgeix quan el consum a l’exterior augmenta com a conseqüència d’una tempesta perfecta. Després de consultar una desena de fonts, queden clares 5 causes que han provocat que s’enterboleixi l’ambient a la zona de Drassanes les darreres setmanes.

La davallada de narcopisos

L’estiu del 2017 es calculava que hi havia una seixantena de narcopisos actius al districte de Ciutat Vella. Els clients habituals en un d’aquell punt de venda hi podien anar i consumir en un cert ambient d’intimitat. Ara, però, la policia –amb la col·laboració ciutadana– ha intensificat la lluita contra el fenomen i se n’ha reduït l’oferta de manera notable. “Es van tancar els pisos, però la gent segueix consumint. Així que ho fan en un altre espai”, comenta una font amb responsabilitats en la gestió de la sala. Des que va augmentar la pressió mediàtica, l’Ajuntament i l’Agència de Salut Pública no han permès que els directius del centre s’entrevistin amb mitjans. Per això, els pocs treballadors que parlen demanen mantenir l’anonimat.

El resum, però, és que els usuaris que abans anaven més de tant en tant a la sala, ara ho fan molt més sovint. “Veig molta més gent que no conec”, també comenta la treballadora de la neteja de l’Ajuntament que fa anys que s’encarrega de les xeringues a la zona. “Els més problemàtics es posen allà”, diu assenyalant la petita placeta que es fa a l’inici del carrer de l’Arc del Teatre. És ella qui ha posat nom a l’indret. “El racó dels castigats”, comenta, amb relació als usuaris a qui no es permet entrar a Baluard.

La font vinculada al funcionament de la sala ho explica: “S’han de seguir unes mínimes maneres d’estar a la sala. La tensió que hi ha és molt alta sovint, i els que no volen seguir cap norma entorpeixen el treball de la resta. És l’últim que ens queda fer”. Així, alguns acaben sancionats un mes. D’altres els veten tres mesos. I llavors es queden a l’entorn de la sala, on saben que poden aconseguir xeringues noves igualment.

En aquella zona, entre els que consumeixen fora, a més, és on s’ha normalitzat durant tot el dia el tràfic a petita escala. Arran de les protestes veïnals, la Guàrdia Urbana ha instal·lat una patrulla permanent fins a la nit, però agents del cos barceloní reconeixen que no arriben a tot. “Els que passen cavall allà són els mateixos que en consumeixen. Juguen amb un gram o mig gram. El reparteixen en dosis de 5 euros i amb el que els queda els dona per tornar a comprar i tornar a passar”, relata una de les usuàries de la narcosala.

Un home consumint al mateix carrer, amb una xeringa clavada a la mà / Cedida

I d’on treuen aquests camells-consumidors la droga que venen? Els veïns estan convençuts que això ve dels pisos on encara hi ha el negoci de la droga en marxa. “N’hi ha al carrer Om i al de Sant Bertran. Els ocupen i els utilitzen com a punt de venda ràpidament”, explica l’Oscar, un dels membres de la plataforma pel trasllat de Baluard.

Heroïna de baixa qualitat

Tampoc no ajuda que l’heroïna –un dels productes estrella en el consum a la narcosala– travessi un moment de poca qualitat. Almenys això comparteixen diversos usuaris que ja s’han saciat un dimarts al migdia. “Sembla que t’hi estiguis ficant aigua. Això saps la quantitat que fa que me n’hagi de fotre per passar el mono? Molta”, avisa un noi dels més joves. Així, com més es barreja l’heroïna amb altres productes, menys efecte provoca en el toxicòman i més vegades han de consumir els usuaris. Això es pot veure tant a fora –a peu de carrer– com a l’interior de la sala. “També hem de venir a comprar més vegades”, recorda una de les dones consumidores.

De fet, des del centre es poden fer anàlisis de la droga per comprovar el grau de puresa que s’està consumint i recordar als usuaris que vagin amb compte. Un dels consells comuns en els centres de reducció de danys és apuntar que si arriba un nou producte a les seves mans, comencin fent petits tastos i que, en tot cas, incrementin el consum si veuen que controlen la situació. Si no es fa així, el canvi d’una droga molt tallada a una de molta qualitat és el que pot provocar casos de sobredosi.

L’impacte del coronavirus

El punt més inesperat, però, ha estat l’arribada de la pandèmia del coronavirus que, com en tants altres camps, ha comportat efectes secundaris. En el cas de la sala Baluard, s’han hagut de respectar les distàncies amb tanta precaució com en qualsevol altre espai sanitari. Per això, primer es va reduir el ritme d’entrada dels usuaris. El mateix Ajuntament reconeix que en un primer moment això va fer que és generés “més presència a l’espai públic”. Després, però, es va decidir en una reunió entre veïns, policia, polítics i representants sanitaris “ampliar el nombre de places de consum supervisat” i “reforçar la intervenció que fan els educadors de carrer al voltant de Baluard” tots els dies de la setmana en totes les franges horàries, expliquen fonts municipals.

“Sí, veiem que hi ha més policia i més educadors, però no fan res de nou. També ens creiem que hi ha més espais de consum, però no veiem cap canvi”, afirma l’Oscar. Un dels pocs motius pels quals està satisfet és perquè s’han retirat les cadires fixes que hi havia al carrer de Ramon Berenguer el Vell, on s’acostumava a consumir i “la gent gran havia deixat de voler-hi seure”. Tanmateix, lamenta que no hi hagi control a l’entorn immediat de la Tresoreria General de la Seguretat Social, un altre dels punts on hi ha “més baralles i consum”.

Estiu al Raval

Un altre dels condicionants que ha fet esclatar la situació és l’augment d’usuaris amb l’arribada de l’estiu. Els usuaris habituals s’hi queden mentre que els rodamons que fan temporada a Barcelona hi arriben. “L’estiu sempre ho ha tingut això”, recorda la treballadora de la neteja, que ho pateix de manera directa a l’hora de recollir xeringues. Té els seus càlculs i mesures, segons l’època de l’any. Ara, les xeringues que atribueix als visitants de l’entorn de la sala Baluard, de fet, arriben des de la Rambla fins a l’avinguda Paral·lel.

L’equació que combina l’estiu i el Raval sempre fa un pic de presència de consumidors de drogues a l’espai públic –vinculat també a l’augment de les temperatures i la pernoctació al carrer d’aquest col·lectiu. “És una zona on històricament hi ha hagut tràfic i consum de drogues. Aquests són els punts on té sentit que hi hagi aquesta mena de centres de reducció de danys”, reivindica Xavier Ferrer, director del Màster en Drogodependències de la Universitat de Barcelona. També recorda un altre element a tenir en compte: Els que tenen una addicció consumeixen ràpidament i a prop d’on han adquirit el producte, tant per motius d’ànsia com per estalviar-se possibles problemes amb la llei. Això requereix que l’espai de consum segur hagi d’estar a poca distància dels llocs on hi ha molt de tràfic, apunta l’expert.

Segons Ferrer, també és habitual que el veïnat protesti, però el motiu pel qual estan molestos és precisament el que justifica la presència d’una narcosala. “Els veïns volen un impossible, que és que el problema desaparegui per art de màgia. Però això no passarà. La gent seguirà consumint drogues al Raval. Si això passa, el millor per a ells és tenir una sala que aplegui el consum a l’interior, o almenys tant com sigui possible“, defensa el també director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat –una entitat especialitzada en drogodependències.

La nova ubicació de Baluard

I aquest últim parer encaixa amb la cinquena causa, que si bé no té relació amb què hi hagi més aglomeracions, sí la té amb el fet que hi hagi més irritació veïnal. Es tracta de la nova ubicació de la sala Baluard. Un espai molt més gran i lluminós que l’antiga localització, però també més pròxim a habitatges a l’entorn directe. “Moltes nits costa dormir si tens el pis a tocar de la zona d’Arc del Teatre amb Drassanes”, lamenta l’Oscar. Ell fa dos anys que viu al barri, però els veïns implicats en la plataforma li asseguren que ara “s’està pitjor que cap altre any”. L’anterior espai del qual disposava Baluard era un local a l’interior de les muralles del Museu Marítim. Se’n van acomiadar definitivament l’1 d’octubre de 2017.

Ara, alguns veïns demanen que es clausuri la sala. Altres entitats del Gòtic i el Raval, per contra, reivindiquen la funció social del centre i hi donen ple suport. Mentrestant, els professionals implicats intenten apaivagar a poc a poc l’incendi que s’han trobat en plena pandèmia. Diverses fonts del sector del treball amb persones drogodependents fan memòria i recorden que no és la primera vegada que s’encén el debat al voltant de les sales de reducció de danys a Barcelona. Que hi ha un punt cíclic. “Però si es treballa bé, en uns mesos tot torna a la normalitat”, comenta, esperançat, un dels responsables de la gestió de Baluard.

De moment, el 26 de juliol es va anul·lar a l’últim moment una reunió de representants municipals amb els veïns. La pròxima data marcada és el 13 d’agost.

Més informació

Nou comentari